Vaig a sopar amb els amics per celebrar l'arribada del cap de setmana, i després acabem fent una partida de risk a casa de l'Eneas (l'amfitrió). Al seu revister hi ha un El País del mes d'agost, un Muy Interesante del setembre, i un Tiempo d'octubre. Me'ls emporto, doncs m'encanta rellegir notícies i reportatges de mesos enrera. Ja sé que direu que això es pot fer per internet, però a la lectura impresa en paper li dono més valor (o als menys m'ho sembla). Això ve multiplicat pel fet que fa un parell d'anys que no puc llegir habitualment revistes i diaris comprats a un quiosc.
La qüestió és que a El Tiempo hi trobo una perla, un article d'opinió que diu: "ODIO A ESPAÑA DESDE SIEMPRE". Eso ha dicho el premio Cervantes Rafael Sánchez Ferlosio. Y además: 'Fui aficionado a los toros, pero desde que odio a España me he tenido que quitar'. Qué triste es ver de personas que fueron admirables."
Em fa gràcia i em ric de la poca substància de l'articulista i dels seu nacionalisme caspós. Però és la mateixa (poca) gràcia, per posar un exemple, amb la que molts blocaires escriuen expressant el seu nacionalisme, defensant que el nostre país és el millor perquè sí i prou (podria posar-me jo en el mateix sac, tot i que no em considero nacionalista).
Penso en com puc arribar a aquesta conclusió i llavors recordo l'article que havia llegit uns minuts abans de sortir de casa, previs a l'esmentat sopar, que recollia unes manifestacions realitzades per un personatge del qual em sento totalment a les antípodes com l'Albert Rivera que, entre altres idees, afirmava dues coses en les quals hi estic d'acord:
- A la classe política li cal un "reset, una reforma profunda, després de 30 anys de democràcia."
- "caldria més gent que fes el salt de l'empresa privada a la política per un temps determinat".
Aquestes manifestacions del diputat del partit dels "Ciutadans-Ciutadanos", les he llegides en un mitjà del qual també em sentó ben poc proper.
Llavors, es quan estirant del fil recordo el paràgraf del llibre que vaig llegir ahir abans d'anar a dormir:
"blogosfera: el conjunt dels blocs, per analogia amb 'biosfera'. Cada bloc té una llista d'enllaços a blocs dels mateix grup sanguini: es llegeixen entre ells, se citen, es deixen comentaris als blocs respectius. Els grups tenen tendència a tancar-se en els mateixos, a no llegir res que no reafirmi les pròpies idees, obsessions i prejudicis. El debat desapareix." (Per què tot és una merda?, Antoni Ferrando, -Ara Llibres-).
I tot plegat em fa recordar que és molt instructiu i interessant escoltar o llegir a aquelles persones o mitjans amb els quals no ens sentim identificats. Ens fan més forts.
