Ahir a la nit els Raydibaum van presentar el seu disc "Manual de gènere catastròfic" a la Sala 2 de l'Apolo barceloní. Practiquen un pop-rock elegant, nítid, i un directe de guitarres contundents (pel meu gust un pèl descompensades en detriment de la comprensibilitat de la veu, un defecte que comparteixen molts grups quan porten les seves propostes sobre l'escenari). El disc és el primer en català del grup, després d'una experiència anterior en anglès. Una evolució, aquesta, que comparteixen amb altres formacions musicals d'estil anglosaxó, com ara Mazoni o Mishima, que després d'iniciar la seva carrera en anglès i d'editar un o més discos en aquesta llengua han entrat de ple (i amb força) en la nòmina de grups que fan cançons en català amb tota normalitat. Una anèctdota: i com van fer el pas, els Raydibaum?(Segueix aquí...)
Doncs ells mateixos ho van explicar. Quan ja els ballava pel cap la idea de fer alguna cosa en la pròpia llengua, van versionar una cançó d'Adrià (Josep) Puntí: "Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc". El resultat els va semblar tan convincent que mesos després ja eren a l'estudi enregistrant les cançons d'aquest disc. És un bon senyal que els grups de pop-rock, a banda dels innegables i insustituïbles referents anglosaxons, comencin a emmirallar-se, també, en els creadors d'aquí.
"... si be és completament cert que els Raydibaum tenen un so d'estudi molt elaborat i equilibrat, també ho és que el seu directe sorpren per la energia que cadascun dels seus músics transmet.
És en un directe on es demostra el que val una banda, i jo a l'Apolo vaig veure actitut i qualitat musical en un grup que es diverteix adalt de l'escenari, i que sap transmetre tant amb la veu com amb els instruments."
Gràcies
totalment d'acord amb l'actitud i la qualitat musical dela banda en directe. No pretenia posar-ho en dubte. M'explico: jo valoro molt poder entendre les paraules, gaudir del text de les cançons i de la sonoritat de la llengua. Els Raydibaum tenen bones lletres i s'entenen bé en les cançons d'estudi. Per això em sap greu que en el directe, i segurament per qüestions tècniques (sense culpar-ne ningú en concret) aquesta comprensió quedés un pèl eclipsada per les guitarres. Però per la resta, totalment d'acord amb tu.