Moisesqb |
dijous, 19 de febrer de 2009 | 14:18h
Fa uns pocs dies començava a escriure i sobtadament vaig sentir com les campanes de l'església de Santa Maria tocaven a morts. I simultàniament les campanes de la Torre de les Hores que anuncien el pas del temps amb tots els quarts i les hores des de molt abans que un servidor vingués al món van començar a tocar, no sé si serien les deu o les onze.
Però no us pensessiu que la duplicitat comportés un guirigall sorollós i desagradable. Quan toquen a morts els tocs són lents, greus, deixant silencis. I per altra banda el campanar municipal tampoc té cap pressa en anunciar els quarts i les hores.
Però no us pensessiu que la duplicitat comportés un guirigall sorollós i desagradable. Quan toquen a morts els tocs són lents, greus, deixant silencis. I per altra banda el campanar municipal tampoc té cap pressa en anunciar els quarts i les hores.
En lloc de molestar-me aquests sons variats de les campanes em van fer deixar la feina i em van portar a una reflexió especial sobre el concepte de volatilitat. Aquest és un concepte que molts intel·lectuals i gramàtics li donen de manera excessiva, segons el meu criteri, a la capacitat de mantenir-se en l'aire i volant com fan per exemple les papallones.
Jo penso, més, que la volatilitat significa una limitació en el temps en qualsevol espai, material o immaterial i que segueix un procés descendent. Com per exemple el toc de morts d'una campana. És molt probable que el mot tingui les dues accepcions perquè encara que semblin distintes són exactament iguals.
La papallona és un element volàtil, pesa poc, s'aguanta en l'aire però a fi de comptes arribarà un moment a la seva volatilitat definitiva i aleshores caurà a terra. Les persones som elements volàtils en aquest segon sentit. Ens aguantem. Però la potència que això significa es debilita, inexorablement, amb el pas del temps. Com el so de la campana grossa. Es va diluiïnt, diluïnt....
Som volàtils perque anem desapareixent lentament i paulatina. La lentitud impedeix la percepció d'aquesta volatilitat. Un amic metge (tinc força amics metges) quan me li vaig queixar de la lentitud de la meva recuperació física va contestar-me això: és que l'home és volàtil, que vol dir que va marxant de mica en mica.
Sembla irrebatible. Jo us desitjo molts anys de vida i salut.
Jo penso, més, que la volatilitat significa una limitació en el temps en qualsevol espai, material o immaterial i que segueix un procés descendent. Com per exemple el toc de morts d'una campana. És molt probable que el mot tingui les dues accepcions perquè encara que semblin distintes són exactament iguals.
La papallona és un element volàtil, pesa poc, s'aguanta en l'aire però a fi de comptes arribarà un moment a la seva volatilitat definitiva i aleshores caurà a terra. Les persones som elements volàtils en aquest segon sentit. Ens aguantem. Però la potència que això significa es debilita, inexorablement, amb el pas del temps. Com el so de la campana grossa. Es va diluiïnt, diluïnt....
Som volàtils perque anem desapareixent lentament i paulatina. La lentitud impedeix la percepció d'aquesta volatilitat. Un amic metge (tinc força amics metges) quan me li vaig queixar de la lentitud de la meva recuperació física va contestar-me això: és que l'home és volàtil, que vol dir que va marxant de mica en mica.
Sembla irrebatible. Jo us desitjo molts anys de vida i salut.
Sí, som volàtils i oscil·lants, vapor d'aigua, líquid vermell i transparent, partícules, ones de so i batecs. Així sigui per molts d'anys. Són lentes les recuperacions, les oxidacions i evaporacions també.