Un dels llocs per on trec el nas de tant en tant és digitalnomads.com (www.digitalnomads.com).
Digitalnomads.com és una comunitat de la nebulosa de mitjans socials de Dell. Digitalnomads.com es dirigeix a aquelles persones que treballen des de qualsevol lloc, sense tenir en compte la seva localització física ni els fòtils dels que disposen per a fer-ho. Digitalnomads.com és un punt de trobada on els nòmades digitals comparteixen idees, consells, trucs, bones pràctiques i noticies d’interès sobre la seva vida i experiències.
De fet, hi sóc subscrit, però, de moment, no hi he escrit cap apunt. Això sí, en llegeixo sovint. I alguns hem desperten prou curiositat com per traduir-los i pasar-los pel Cau.
El d'avui és un apunt escrit per Michael Bennett Cohn, gestor de programes estratègics de Federated Media, un dels socis de Dell en la creació de digitalnomads.com. Es tracta d'una reflexió en veu alta sobre la figura del nòmada digital i què significa aquest concepte. A mi m'ha generat algunes preguntes, qüestions que deixo sense resposta després d'un article que fa així:
Partint de l’ús actual de "digital" com a "relatiu als
fòtils tecnològics" i de "nòmada" en el sentit de "viatger", el concepte "nòmades digitals" s’intueix que fa referència a aquelles
persones que tenen la capacitat d’utilitzar fòtils tecnològics mentre
viatgen. Però una mirada més profunda a la història d’ambdós termes
revela certa informació que és sorprenentment aplicable en el present
ús d’aquest nom.
La paraula "digital" no sempre s’ha referit als ordinadors i d’altres fòtils tecnològics. Originalment es feia servir per a referir-se a qualsevol cosa que fos divisible, comptable. Els dits de les mans i dels peus són dígitals, i també ho són els comptes d’un àbac, per exemple.
"Digital", doncs, pot ser entès millor quan el juxtaposem al seu oposat, "analògic". Analògic es refereix a una cosa a la qual no es pot accedir sense tenir en compte la continuïtat de la qual forma part. Per tant, un antic rellotge d’agulles es considera un dispositiu analògic, perquè no és possible moure les agulles fins a les cinc sense haver passat abans per les quatre.
Però, com tots sabem, no és possible fer això en un rellotge digital qualsevol. Un rellotge digital està dissenyat amb un teclat numèric, de manera que l’usuari pot escriure l’hora exacta sense la continuïtat de les agulles analògiques. En termes generals, però, l’experiència d’interacció dels éssers humans amb els dispositius - fins i tot els dispositius digitals – és sempre analògica.
Això és així, perquè els éssers humans som sistemes analògics. Primer naixem, tot seguit vivim i acabem morint. No és possible experimentar els esdeveniments en un ordre diferent a aquest. Tot i que, potser, ens agradaria fer-ho. Com també ens agradaria accedir a records específics directament, i sense dependre de les senyals, experiències, o categoritzacions que ho fan possible. Si poguéssim trobar un record al nostre cervell amb la mateixa facilitat que podem trobar un vell correu electrònic en el nostre arxiu, la nostra memòria seria digital, però aquest no és el cas, oi?
Sens dubte, tots els pobles del món han desitjat disposar d’aquesta capacitat des dels origens de la civilització. Les persones sempre hem volgut ser digitals, i ara, en alguns aspectes, però no en tots, ho podem ser. La gran tragèdia de Benjamin Button és que, tot i que rejoveneixi en lloc d’envellir, encara ha de viure la seva vida en analògic, igual que tots nosaltres. És interessant que una història com aquesta arribi a ser tan popular en un moment en què tantes persones ens estem preguntant com podem arribar a ser digitals.
Per altra banda, el significat original de "nòmada" és en realitat molt proper al de "treballar viatjant". Els pastors que havien de trobar herba fresca per a les seves ovelles, els caçadors - recol·lectors que havien de trobar caça, fruites i verdures de temporada, i els comerciants que viatgaven a la recerca de nous clients eren nòmades en el sentit clàssic del terme.
La diferència és que, aquests nòmades tradicionals, no podien escollir la seva professió. Les nocions romàntiques de la vida a la carretera procedeixen de persones que, o bé mai han considerat seriosament la possibilitat de viure aquesta vida, o no van tenir més remei que seguir-la i van fer-ne un discurs per a prendre-la en valor. Ara, tenim la opció d’esdevenir nòmades o seguir un determinat estil de vida, el que converteix el nomadisme en un estil conscient de vida global.
Filòsofs culturals com Gilles Deleuze i Félix Guattari, ho han expressat d’aquesta manera:
El nòmada té un territori, segueix camins habituals, viatja d’un punt a un altre, no és ignorant dels punts de vida (punts d’aigua, d’habitatge, de reunió, etc.) .... Tot i que els punts determinen els camins, estan alhora estrictament subordinats als camins que determinen. A la inversa passa amb el sedentarisme. L'aigua s'assoleix només amb la finalitat de quedar-se, cada punt és un gafet i existeix només com a gafet. Un camí és sempre entre dos punts, però prendre’l és un acte coherent i autònom. La vida dels nòmades és un intermezzo. Fins i tot els elements del seu habitatge es conceben en termes de la trajectòria que els fa estar sempre en moviment.
En altres paraules, el viatge és la meta.
Un "nòmada digital" per tant, no és només un treballador mòbil que utilitza un ordinador, sinó més aviat, una persona amb valor que actua amb autonomia, onsevulga que estigui, i que fa la seva feina allà on sigui, ja sigui sol o en companyia.
Fins aquí l’apunt del nòmada digital.
Un apunt que em desperta alguns dubtes i neguits:
Per la vessant de la digitalització dels fòtils vs. l'analogia dels humans em planetja les següents qüestions:
1.- És la naturalesa analògica dels humans una de les barreres a la inclusió digital?
2.- Si aquest és el cas, què fem els "nòmades digitals" que rebutgen els "analògics"
Per la vessant del nomadisme, les qüestions són:
1.- Per què es tanca als nòmades digitals en oficines?
2.- Per què les empreses d’aquest país s’entesten en tallar les ales als nòmades digitals?
Potser encara ens falta camí per recórrer..., potser el nostre futur com a societat depengui de la capacitat d'aprendre a ser nòmades digitals ..., potser ...
si li hagués tallat les ales / hauria estat meu, / no s'hauria escapat. / Però així / hauria deixat de ser ocell / i jo… / el que estimava era l'ocell.
Hegoak ebaki banizkio / nerea izango zen, / ez zuen aldegingo. / Bainan, honela / ez zen gehiago txoria izango / eta nik... / txoria nuen maite.
(Mikel Laboa: http://www.youtube.com/watch?v=63ZcPA4n5fA)
La paraula "digital" no sempre s’ha referit als ordinadors i d’altres fòtils tecnològics. Originalment es feia servir per a referir-se a qualsevol cosa que fos divisible, comptable. Els dits de les mans i dels peus són dígitals, i també ho són els comptes d’un àbac, per exemple.
"Digital", doncs, pot ser entès millor quan el juxtaposem al seu oposat, "analògic". Analògic es refereix a una cosa a la qual no es pot accedir sense tenir en compte la continuïtat de la qual forma part. Per tant, un antic rellotge d’agulles es considera un dispositiu analògic, perquè no és possible moure les agulles fins a les cinc sense haver passat abans per les quatre.
Però, com tots sabem, no és possible fer això en un rellotge digital qualsevol. Un rellotge digital està dissenyat amb un teclat numèric, de manera que l’usuari pot escriure l’hora exacta sense la continuïtat de les agulles analògiques. En termes generals, però, l’experiència d’interacció dels éssers humans amb els dispositius - fins i tot els dispositius digitals – és sempre analògica.
Això és així, perquè els éssers humans som sistemes analògics. Primer naixem, tot seguit vivim i acabem morint. No és possible experimentar els esdeveniments en un ordre diferent a aquest. Tot i que, potser, ens agradaria fer-ho. Com també ens agradaria accedir a records específics directament, i sense dependre de les senyals, experiències, o categoritzacions que ho fan possible. Si poguéssim trobar un record al nostre cervell amb la mateixa facilitat que podem trobar un vell correu electrònic en el nostre arxiu, la nostra memòria seria digital, però aquest no és el cas, oi?
Sens dubte, tots els pobles del món han desitjat disposar d’aquesta capacitat des dels origens de la civilització. Les persones sempre hem volgut ser digitals, i ara, en alguns aspectes, però no en tots, ho podem ser. La gran tragèdia de Benjamin Button és que, tot i que rejoveneixi en lloc d’envellir, encara ha de viure la seva vida en analògic, igual que tots nosaltres. És interessant que una història com aquesta arribi a ser tan popular en un moment en què tantes persones ens estem preguntant com podem arribar a ser digitals.
Per altra banda, el significat original de "nòmada" és en realitat molt proper al de "treballar viatjant". Els pastors que havien de trobar herba fresca per a les seves ovelles, els caçadors - recol·lectors que havien de trobar caça, fruites i verdures de temporada, i els comerciants que viatgaven a la recerca de nous clients eren nòmades en el sentit clàssic del terme.
La diferència és que, aquests nòmades tradicionals, no podien escollir la seva professió. Les nocions romàntiques de la vida a la carretera procedeixen de persones que, o bé mai han considerat seriosament la possibilitat de viure aquesta vida, o no van tenir més remei que seguir-la i van fer-ne un discurs per a prendre-la en valor. Ara, tenim la opció d’esdevenir nòmades o seguir un determinat estil de vida, el que converteix el nomadisme en un estil conscient de vida global.
Filòsofs culturals com Gilles Deleuze i Félix Guattari, ho han expressat d’aquesta manera:
El nòmada té un territori, segueix camins habituals, viatja d’un punt a un altre, no és ignorant dels punts de vida (punts d’aigua, d’habitatge, de reunió, etc.) .... Tot i que els punts determinen els camins, estan alhora estrictament subordinats als camins que determinen. A la inversa passa amb el sedentarisme. L'aigua s'assoleix només amb la finalitat de quedar-se, cada punt és un gafet i existeix només com a gafet. Un camí és sempre entre dos punts, però prendre’l és un acte coherent i autònom. La vida dels nòmades és un intermezzo. Fins i tot els elements del seu habitatge es conceben en termes de la trajectòria que els fa estar sempre en moviment.
En altres paraules, el viatge és la meta.
Un "nòmada digital" per tant, no és només un treballador mòbil que utilitza un ordinador, sinó més aviat, una persona amb valor que actua amb autonomia, onsevulga que estigui, i que fa la seva feina allà on sigui, ja sigui sol o en companyia.
Fins aquí l’apunt del nòmada digital.
Un apunt que em desperta alguns dubtes i neguits:
Per la vessant de la digitalització dels fòtils vs. l'analogia dels humans em planetja les següents qüestions:
1.- És la naturalesa analògica dels humans una de les barreres a la inclusió digital?
2.- Si aquest és el cas, què fem els "nòmades digitals" que rebutgen els "analògics"
Per la vessant del nomadisme, les qüestions són:
1.- Per què es tanca als nòmades digitals en oficines?
2.- Per què les empreses d’aquest país s’entesten en tallar les ales als nòmades digitals?
Potser encara ens falta camí per recórrer..., potser el nostre futur com a societat depengui de la capacitat d'aprendre a ser nòmades digitals ..., potser ...
si li hagués tallat les ales / hauria estat meu, / no s'hauria escapat. / Però així / hauria deixat de ser ocell / i jo… / el que estimava era l'ocell.
Hegoak ebaki banizkio / nerea izango zen, / ez zuen aldegingo. / Bainan, honela / ez zen gehiago txoria izango / eta nik... / txoria nuen maite.
(Mikel Laboa: http://www.youtube.com/watch?v=63ZcPA4n5fA)
Em sembla que en el terreny que ens movem s'acostuma a fer més aviat en el camp tècnic i prou, sense contemplar altres implicacions que apuntes i que potser són les més interessants.
Respecte al nomadisme i sedentarisme, avui al món occidental tots som sedentaris.
Això dels nòmades digitals és un brillant joc de paraules per intentar reflectir un canvi d'escenari, la transició d'una etapa a una de nova.
Tenim l'enorme privilegi de ser protagonistes d'una transformació humana important, però ens manca perspectiva per a poder valor-ho correctament.