Amb
més o menys parafernàlia s'ha commemorat o s'està
commemorant aquests dies el 60è aniversari de la Declaració
dels Drets Humans. Tot i reconéixer que realment, a nivell
europeu s'ha avançat molt en aquest tema, cal veure també
que per a la immensa majoria de la humanitat aquests drets no deixen
de ser això, uns drets als que difícilment tenen o
tindran mai accès.
(n'hi ha més)
Hi
ha una realitat evident que és que segueixen existint la fam,
les guerres, la destrucció del planeta; els estats segueixen
torturant (de vegades fins i tot en nom dels propis drets), segueix
existint exclusió social i els casos en què els drets
de les minories no són suficientment respectats es poden
comptar per centenars fins i tot a la mateixa i democràtica
europa, per part d'Estats que no solament els han signat sinó
que se n'afirmen ferms defensors. Espanya deixa sense veu
parlamentària una important part de la població basca;
franca menysté les llengües "regionals", Itàlia
posa per davant de qualsevol consideració raons gairebé
obscurantistes per legislar sobre la vida i la mort; la mateixa
Itàlia pretèn que els metges practiquin la delació
dels "sense papers" que demanen assistència sanitària; l'Europa de l'Est expressa una
xenofòbia creixent que ens esglaia (almenys a mi)...
I
en aquesta Europa defensora
dels drets humans,
fa quatre dies es va legislar, com ens recorden a Mientras
Tanto la possibilitat que un no europeu en situació
"irregular" pugui ser internat durant un any abans de ser
retornat al seu país d'origen.
Un
aniversari, en fi, que fa una mica de pena, no?
Sí, els drets humans, per exemple, manifesten que qualsevol ciutadà d'un país pot sortir i tornar lliurement, i em pregunto a on pot sortir si després és il·legal fora del seu país, o li dificulten o li prohibeixen l'entrada, com passa a una gran part dels ciutadans de molts països si volen entrar a USA ni que sigui per anar a visitar la família o de vacances. Em pregunto per què a una persona se li considera il·legal sense haver comés cap crim. Si els drets més mínims, que fins i tot ja són mínims de per se (per la dificultat de configurar uns drets elementals perquè tots els països del món s'hi posessin d'acord) ja no es respecten, com volem que es respectin d'altres més "elaborats". I és que per a fer uns drets humans tan lògics i desitjables no calia ni escriure'ls, al cap i a la fi si després no es respecten ni els països "més avançats" democràticament.
