Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
sexe |
dimecres, 18 de febrer de 2009 | 08:36h
A principis de la dècada de 1990 va ocórrer un curiós incident en un estadi de futbol. Jugaven els de la messeta contra el Reial Valladolid. Un dels jugadors estel·lars de l'anomenada Quinta del buitre, Michel, estava situat a la barrera de l'equip rival per motius estratègics quan s'anava a tirar una falta directa. Una càmera televisiva va enregistrar Michel mentre tocava en diverses ocasions els ous de Vallderama, un jugador colombià que vestia la camiseta dels de Pucela. La seua intenció era únicament molestar-lo, òbviament. Va haver un rebombori gros aquell dia a Zorrilla, ja que qui havia realitzat la curiosa acció era un dels jugadors més famosos del moment. Vallderrama va declarar posteriorment que al seu país la gent no solia saludar d'aquesta manera!!! Malauradament per tots els estadis on anava a jugar l'actual comentarista televisiu, havia de sentir una cançoneta amb connotació homòfoba: Michel, Michel, Michel... maricon, maricon, maricooooon. Sense voler disculpar ningú, probablement, els qui entonaven aquest crit no eren conscients que feien un cant homòfob, sinó que era una manera de ridiculitzar un jugador rival que llavors estava en un moment àlgid de la seua carrera futbolística. Durant aquests anys, l'equip de la messeta era qui acostumava a omplir capçaleres de diaris per motius sexuals. Alguns, però, aliens a la seua voluntat, com va ser el cas d'Emilio Butragueño al qual se li va estripar el pantaló i li va sortir al complert el pene (sigala, al meu poble), la qual va ser portada de la gran majoria de diaris el dia següent. Mentre que el mexicà Hugo Sánchez, actual entrenador de l'Almeria, era l'especialista en marcar paquet amb el pantaló curt per tal d'aparentar tot un macho. Sovint hi ha hagut comentaris sobre l'homosexualitat i els futbolistes. Un cop, Romario, aquell que jugava com si fos en dibuixos animats, va dir que hi havia molt d'homosexual als vestuaris, que es notava amb les mirades quan anaven despullats. Es deia que les paraules de l'astre brasiler, que presumia de tenir el cul més bonic del món, apuntaven a un emblemàtic i estimat jugador blaugrana del moment, que actualment està tenint molt d'èxit en una altra faceta de la seua carrera esportiva. Segur que el genial futbolista brasiler no estava gens acostumat a veure imatges com les que encapçala el post, les quals el fan sentir encara incòmode. Esperem que prompte els futbolistes famosos puguin reconèixer sense embuts la seua homosexualitat i els puguem veure acompanyats dels seus nòvios respectius. Seria un exemple molt bo de normalitat. Aquesta normalitat que costa tant en arribar i que provoca càntics com els que va haver de sentir durant molts partits Michel. Per cert, quin comentarista més desastrós en l'actualitat!!!
Albert M. |
dimecres, 18 de febrer de 2009 | 13:02h
Emigdi, es que Krusty es un crak en los esports!!. Per cert, tmb deien que l'entrenador al k fas referència, kuan jugava amb el portugés traïdor...mmm....
També va ser polèmica akella besada que es van pegar Ronald Koeman (o ohhh gran Tintín!) i Risto Stoickov davant d'una càmera kuan estaven celebrant la lliga en un d'aquells banquets famosos k feia el Nuñez. Tot un tema pendent, l'homosexualitat al futbol!.
AAAAA!!! ALERTAAA!!!, Emigdi, diuen k una flor no fa maig, xo si tens mes telepaties amb Marca, o si en tens amb algún altre diari d'akets...uf!! podria ser preocupaaant!! ajajajaj.
Albert, Òstia, no recordava això de Hristo amb la besada als morros a Ronald, va ser molt divertit, perquè no es que tinguessin una relació fraternal precisament.
Quant al diari de la messeta, l'he fullejat perquè el tenia al davant, només me l'he comprat dos vegades en ma vida, quan el Barça va guanyar la segona copa d'Europa i quan Espanya va perdre contra Xipre, un memorable partit que dirigia Clemente a finals dels anys 1990. Va ser orgasmant llegir la destrucció que feren de la selecció espanyola!!! Un acte sexual de primer orde!!! salut
Una puntualització: era a la sortida d'un còrner i no a una falta. Però no té més importància ni canvia el sentit ni la reflexió de l'escrit.
Respecte al tema important, de segur que n'hi han de futbolistes homosexuals. Com n'hi ha en tots los camps de la vida!! Lo que passa és que crec que dins d'un esport d'equip costa més assumir-ho!! En una faena o esport individual està un i ningú més!! Però, com reaccionarien los companys a les dutxes?? lo farien dutxar sol?? algú no voldria jugar en aquell equip xq hi ha un gay?? potser sembla exagerat, però no és tan descabellat!!
Mira quina casualitat, avui el Marca en parla d'aquest episodi entre Michel i Valderama, divuit anys després. És curiós que ho faci el mateix dia que el meu post, hi haurà telepatia? Estrany, perquè mai no llegeixo el Marca, però avui el tinc just al davant a Antena CAro Roquetes, on em trobo per enregistrar el Lletres Ebrenques. REsulta que diumenge Sastre del Gijón també va posar la mà als ous de Raül per tal d'intentar aturar-lo. Una tàctica com qualsevol altra, es veu. I sí, encara hi ha prejudicis que impideixen que els esportistes es declarin obertament homosexuals. Tot i això, un dels herois dels anys 1980, Carl Lewis, tenia nòvio i anava amb ell a tot arreu. Prova de normalitat, que tant ens cal a la nostra societat. Vaig xalar divendres a Jesús i gràcies pel teu escrit sobre l'acte al bloc. salut
Per cert, tmb deien que l'entrenador al k fas referència, kuan jugava amb el portugés traïdor...mmm....
També va ser polèmica akella besada que es van pegar Ronald Koeman (o ohhh gran Tintín!) i Risto Stoickov davant d'una càmera kuan estaven celebrant la lliga en un d'aquells banquets famosos k feia el Nuñez.
Tot un tema pendent, l'homosexualitat al futbol!.
AAAAA!!! ALERTAAA!!!, Emigdi, diuen k una flor no fa maig, xo si tens mes telepaties amb Marca, o si en tens amb algún altre diari d'akets...uf!! podria ser preocupaaant!! ajajajaj.
Salut Emigdi!.
Albert,
Òstia, no recordava això de Hristo amb la besada als morros a Ronald, va ser molt divertit, perquè no es que tinguessin una relació fraternal precisament.
Quant al diari de la messeta, l'he fullejat perquè el tenia al davant, només me l'he comprat dos vegades en ma vida, quan el Barça va guanyar la segona copa d'Europa i quan Espanya va perdre contra Xipre, un memorable partit que dirigia Clemente a finals dels anys 1990. Va ser orgasmant llegir la destrucció que feren de la selecció espanyola!!! Un acte sexual de primer orde!!!
salut
Una puntualització: era a la sortida d'un còrner i no a una falta. Però no té més importància ni canvia el sentit ni la reflexió de l'escrit.
Respecte al tema important, de segur que n'hi han de futbolistes homosexuals. Com n'hi ha en tots los camps de la vida!! Lo que passa és que crec que dins d'un esport d'equip costa més assumir-ho!! En una faena o esport individual està un i ningú més!! Però, com reaccionarien los companys a les dutxes?? lo farien dutxar sol?? algú no voldria jugar en aquell equip xq hi ha un gay?? potser sembla exagerat, però no és tan descabellat!!
Vaig xalar divendres a Jesús i gràcies pel teu escrit sobre l'acte al bloc.
salut