Un Clúster és "una concentració geogràfica d’empreses que es dediquen a un mateix negoci (el cava a Sant Sadurní d' Anoia, el moble a La Sènia, la pell a Igualada) i que per tant, constitueixen una unitat d’anàlisi estratègic per ells mateixos".
Podríem associar-ho al "gremi" de tota la vida, malgrat que té clares difèrencies tant en la definició, participants, objectius, etc. Qui en vulgui saber més, de la història, precedents, etc. té múltiples fonts d'informació. No és l'objectiu d'aquest post.
Just comentar que dins la recent història dels "clústers", uns 25 anys, Catalunya hi és present amb nom propi d'ençà més de 15 anys. I actualment l'acceptació del terme s'ha generalitzat a la UE i, d'ençà poquets anys, a l'estat espanyol.
Això és important perquè al voltant dels clústers s'organitza part de la política industrial del país, l'estat, la UE, dedicant-hi recursos específics i facilitant eines per millorar la competitivitat de les empreses. El Clúster, doncs, és una metodologia, una eina, no un objectiu en sí mateix.
I tampoc "ho és tot", sinó una part més d'un seguit d'actuacions i mesures que involucren a tota la societat i, segons l'expert Kevin R. Murphy va explicar divendres passat a Barcelona (ACCIÓ - Primeres Jornades Interclústers de Catalunya), podríem resumir en les següents actuacions:
1. Accedir a mercats nous
2. Mobilitzar recursos econòmics per aprofitar aquests nous mercats
3. Construir infraestructura de suport
4. Formació i Educació apropiats
5. Estabilitat política, macro-econòmica i social
6. Facilitar el procés econòmic i l'emprenedoria
7. Disposar d'un entorn financer modern, sòlid i ben preparat
8. Facilitar l'adquisició i/o desenvolupament de tecnologia i innovació
9. Consolidació de clústers regionals i altres mesures de competitivitat
Dit això, sempre he estat incrèdul a les receptes prefabricades. I em fa basarda pensar que els darrers anys la "competitivitat" (entesa com disposar un marge d'explotació superior al de la mitjana del sector) s'ha fet a costa de la precarietat laboral, l'especulació financera i productiva, i tantes d'altres barbaritats. Per tant, ull en fer-ne de tot això un dogma.
Us explico breument la meva visió sobre el tema després de 2 anys d'haver participat en la creació, creixement i consolidació del "clúster fotovoltaic de Catalunya".
A. Té caràcter ASSOCIATIU i NO RETRIBUIT: la gent s'hi vincula voluntàriament pel mer fet de treballar conjuntament. Això és important perquè potencia la vessant de col·laboració entre empreses que moltes vegades s'havien vist "competidores". Un canvi de xip important
B. és altament FORMATIU: s'aporta i s'aprèn. Sempre hi ha "l'aprofitat" de torn, però la mateixa dinàmica del grup l'aparta del treball.
C. és altament OPERACIONAL: no neix d'una entel·lèquia, si no de la realitat, del treball diari i permet focalitzar els problemes reals de cada sector, actuant d'interlocutors davant de l'administració i l'entorn.
D. Genera BENEFICIS pels associats. A més dels pròpiament de "crear xarxa i contactes", permet augmentar la probabilitat d'accedir a fons i recursos públics permúltiples accions, com realització elaboració d'una Pla Estratègic, conèixer altres mercats, R+D, ...
També hi ha dificultats, evidentment, però indubtablement ha preparat a les empreses vinculades per afrontar amb més possibilitats d'èxit la situació actual.
I per si això fos poc, divendres passat, com comentava, es va fer una primera jornada entre clústers de Catalunya. N'hi havia 13 (a Catalunya en tenim molts més). Felicitats als organitzadors i coratge per no baixar el ritme. Participar-hi va ser una injecció d'optimisme en veure que molta gent està per treballar i per tirar endavant. Ens ho creiem.
Col·laborar enlloc de competir és veritablement la "selecció natural" de l'arxinomenat Darwin (del que ara se'n celebren els 200 anys del seu naixement). A voltes se n'ha volgut fer una lectura esbiaixada i interessada, com el "darwinisme social" segons el qual "per jo avançar he de destruir al del costat". Res d'això. La biologia ja ho ensenya. I ara toca fer-ho amb les nostres activitats socials i econòmiques.
Els clústers són en aquest sentit una eina útil per assolir-ho.
Som massa de bona fe, trempats i emprenedors, que tal si ens hi arrepengem com fa quasi tothom?
Que els bombin.