Sota l'evidencia d'una instal·lació exemplar, pròpia d'un país avançat, s'amaga la cruesa que suposa la manca d'un dels valors més preuats: la llibertat.
El mòdul 11 és la síntesi del que tota societat rebutja:
A l'inadaptat que és incapaç de conviure.
Al nihilisme ignorat, de qui sap que més enllà del ciment i la reixa no hi ha futur.
A l'individu que menysprea la sensació de respirar sobre un bosc moll per una pluja imprevista.
A la vida sòrdida, penosa, dramàtica d'aquells que per no enfrontar-se amb la seva fràgil consciència, ultrapassen els límits de la raó.
Sota aparença humana, s'amaga el "residu" de la societat.
Can Brians 2 ens estalvia aquesta realitat.
Però ho fa, com no és capaç de fer-ho el conjunt de la societat.
Humanament, estoica, càlida, creient que malgrat tot, aquesta disfunció social encara podria esmenar-se. Afortunadament, encara hi ha algú que creu que això podria ser diferent.
Ja que nosaltres, els de fora, no estem disposats a creure que la reconciliació és possible, fem el gratuït reconeixement per aquells que dia a dia, se saben els àngels de la guarda del que a tota la resta ens molesta.
L'inesgotable i constant tasca dels "altres" residents a Can Brians 2, fan la feina de vetllar per tot allò que la nostra societat, i nosaltres mateixos, rebutgem. El subproducte d'una comunitat que viu sota la divisa de l'arrogància, l'idolatria en nosaltres i l'egoisme.
Millor així. Per a nosaltres, el que no veiem, no existeix.
PS. en agraïment als 853 professionals que, anònimament, fan de Can Brians 2 un indret més humà pels 1500 interns.
Salut i força!