La política del misto. La frivolitat superficial dels qui cobren per no ser-ho. Els prejudicis de la ignorància. El "merda pel qui quedi". Tallar tothom pel mateix patró. Veure la palla a l'ull de l'altra i no la biga al propi. Creure's en possessió de la veritat. No posar-se a la pell de l'altre. L'enveja. La por a saber. Creure que tothom és tant miserable com un mateix. Ser tant fariseu. Opinar perquè es té boca. Fer córrer brames. Guanyar cridant. Vèncer sense convèncer. Picar-se el pit i mirar-se el melic.
El millor màster a la vida és viure-la, caure i aixecar-se, errar i aprendre, revisar però mirar sempre endavant. Fer l'esforç d'agafar distància, tenir perspectiva, analitzar des de tots els angles. Preguntar a qui sap i a qui no sap. Aprendre de tothom. Tenir els ulls oberts i la ment clara. Saber les pròpies limitacions i deixar-se ajudar. No perdre el temps en misèries ni barallar-se amb enzes. Ser i no semblar. Creure en el pas del temps. Perseguir els propis somnis, sense deixar de tocar de peus a terra. Vigilar que la vanitat no et faci estúpid.
Costa, però mica en mica, tossudament, cal anar-hi anant.
Bravo Ferran, totalment d'acord. El caràcter propi és el que fa un líder, i quan aquest aconsegueix lliberar-se de les seves lloses vola amunt, imparable... David
A la vida, a la política, els fets, les paraules i els pronunciaments del passat no es poden esborrar com si no haguessin existit mai, per sort i per desgracia. Això només passava a 1984.
Una exposició de principis com la que t’atreveixes a manifestar sempre és agradable de sentir. De fet és el que la majoria dels ciutadans desitgem escoltar. Però el dia a dia és realment el que perfila aquesta voluntat i dibuixa o una caricatura o una foto d’allò que al final ens convertim. Sort!
Primer paràgraf: frases curtes, punyents, sentencioses. Dogmàtiques? A cada frase, un nom. I en alguna, més d'un nom. Llegeixo entre línies...
Segon paràgraf: frases llargues; esperances, propòsits, optimisme. Desitjos?
Totes les frases en infinitiu. Cal canviar el temps verbal: 3ª persona del futur simple d'indicatiu, per arribar -mentre hi anem anant- a un present esplèndit.
Costarà, però mica en mica, tossudament, ens cal aconseguir-ho per esdevenir orgullosos de ser d'on som i de fer el què fem, sempre vigilant, efectivament, que la vanitat no ens faci estúpids.
Carles Plaza| Adreça electrònica |
dilluns, 16 de febrer de 2009 | 16:54h
...Y -a mí- me consta que lo leído. Que lo expresado por Ferrán en sus reflexivas palabras escritas, no es un "automasaje"...
Cree tener conocimiento -suficiente- de su persona,para afirmarlo...
Y es que -en honor a la verdad- nó todo ni todos; de entre quienes conforman el espectro político -influyente- de nuestra Ciudad. Deben ser enmarcados,por aquéllo de ser justos, dentro de la mediocridad...Afortunadamente para nuestras esperanzas y nuestros deséos...
Ferrán Falcó...Un hombre (más que un político) al que se le puede y al que se le debe exigir. Reconozcamos la infrecuencia de ciertas posibilidades...
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
David
Una exposició de principis com la que t’atreveixes a manifestar sempre és agradable de sentir.
De fet és el que la majoria dels ciutadans desitgem escoltar.
Però el dia a dia és realment el que perfila aquesta voluntat i dibuixa o una caricatura o una foto d’allò que al final ens convertim.
Sort!
Primer paràgraf: frases curtes, punyents, sentencioses. Dogmàtiques?
A cada frase, un nom. I en alguna, més d'un nom.
Llegeixo entre línies...
Segon paràgraf: frases llargues; esperances, propòsits, optimisme. Desitjos?
Totes les frases en infinitiu.
Cal canviar el temps verbal: 3ª persona del futur simple d'indicatiu, per arribar -mentre hi anem anant- a un present esplèndit.
Costarà, però mica en mica, tossudament, ens cal aconseguir-ho per esdevenir orgullosos de ser d'on som i de fer el què fem, sempre vigilant, efectivament, que la vanitat no ens faci estúpids.
Cree tener conocimiento -suficiente- de su persona,para afirmarlo...
Y es que -en honor a la verdad- nó todo ni todos; de entre quienes conforman el espectro político -influyente- de nuestra Ciudad. Deben ser enmarcados,por aquéllo de ser justos, dentro de la mediocridad...Afortunadamente para nuestras esperanzas y nuestros deséos...
Ferrán Falcó...Un hombre (más que un político) al que se le puede y al que se le debe exigir. Reconozcamos la infrecuencia de ciertas posibilidades...
Saludos.
Només gràcies per enriquir-nos amb aquestes reflexions. Al meu blog hi seran presents perquè defineixen al polític integral que necessita Badalona.
M'agraden les teves reflexions.