"ERC reabre la polémica de la lengua con una moción sobre TV3", aquest és un titular aparegut fa un parell de dies al diari Las Provincias. ¿Quina era la notícia que encapçalava? Bàsicament ERC tornava a reclamar al Congrés el compliment dels acords que permetran la reciprocitat entre TVV i TVC, tot adduint la Carta Europea de Llengües Minoritàries o Regionals, que defensa la reciprocitat d’emissions entre territoris d’una mateixa comunitat lingüística. És clar, el conflicte que ha resolt el PP, ara el torna a atiar Catalunya.
Aquest és un exemple molt il·lustratiu de com funciona l’estratègia de la dreta espanyolista valenciana al voltant de la llengua. Las Provincias és la veu del seu amo, Francisco Camps, com abans ho ha estat d’Eduardo Zaplana. No funciona com el NO-DO de Canal 9, que directament oculta la informació que perjudica el PP: encara no han dit ni pruna de la corrupció que acorrala els populars valencians des de fa uns dies, i sorprenentment el País Valencià continua fora dels llistats internacionals de repúbliques bananeres. Las Provincias, en canvi, és més subtil, se’n fa ressò, però mirant de mostrar una lectura esbiaixada favorable als amos, amb el recurs constant a l’“i tu més” per aturar l’acomplexat PSPV.
En el cas de la llengua, Las Provincias fa seu el discurs del PP segons el qual aquest partit va superar definitivament el conflicte lingüístic mitjançant la creació de l’AVL, de tal manera que quan hom gosa fer al·lusió a la unitat de la llengua, per al diari de Vocento està reobrint la llanda. Poc importa el fet que l’Acadèmia la reconega explícitament o que seguisca les Normes del 32, com a adaptació de les normes fabrianes a les singularitats valencianes. En definitiva, poc importa que qualsevol persona mínimament alfabetitzada en la llengua del país escriga segons la mateixa normativa tant al sud com al nord de la Sènia. Perquè ni el seu públic lector ni el votant del PP res tenen a veure amb tot això, car estan formats fonamentalment per castellanoparlants, o per valencianoparlants que mai no han mostrat cap mena d’interès per la llengua escrita i llegida.
De fet, Las Provincias no publica res en valencià. Només de tant en tant algun article d’opinió o alguna carta al director. I el rigor lingüístic és mínim. Cadascú pot escriure-hi com li vinga de gust. A més a més, el diari manté col·laboracions periòdiques d’algun columnista membre de la secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
En canvi, tots els organismes dependents de la Generalitat produeixen textos en correcte català, com també ho fa el PPCV quan té el detall d’adreçar-se als ciutadans en la llengua del país. I evidentment, a les universitats, els instituts i les escoles, el rigor és màxim. Res no hi tenen a rascar. Una altra cosa és la llengua oral dels peperos valencians (dels que la parlen, és clar), que intencionadament busca fer l’ullet al secessionisme. Probablement som l’únic país del món on els polítics governants no intenten parlar correctament, tot seguint l’estàndard, la seua llengua.
I aquesta és, a grans trets, l’estratègia política del PP i els seus altaveus mediàtics envers la llengua: jugar a la puta i a la ramoneta ad eternum, mentre neguen les ajudes que necessita una llengua que veu com minva contínuament l’ús social.
Més enllà del PP resta la caverna minoritària, la que munta els enrenous del blavegueram. És, si més no, coherent, perquè denuncia que la llengua de l’administració i l’ensenyament és el català (com no podria ser d’altra manera). El PP desitjaria integrar la caverna al seu sí, perquè tenen vocació d’ocupar tot l’espectre social, sens dubte com a conseqüència d’un esperit autoritari mal dissimulat. Però tampoc no li perjudica tindre-la a la vora, malgrat ser objecte constant dels seus dards, mentre controlen el seu minvat tamany. De fet, el PP acostuma a beneficiar-se políticament dels aldarulls i la propaganda de la sector blau més dur.
I en podríem parlar molt més, del problema de València, del problema polític de València al voltant de la llengua. Però ho deixarem per a una altra avinentesa.
Per què la diferència estriba en que a Catalunya venen d'un govern de la Generalitat d'ERC en el exili i una oposició nacionalista com la de CiU, que li dona una tradició nacionalista a banda al marge del PP-PSOE que posa el llistó i l'autoexigència un pèl més alt.
Quan un poble diu voler compartir una mateixa llengua amb un altre, el que mai hauria de fer és intentar imposar-se esborrant l'altre.
És tracta d'aconseguir l'efecte contrari col.lectiu al perseguit mitjançant el protagonisme de confondre els interesos individuals adhoc amb una manca de respecte als colectius per defecte de forma.
Com que tu sembla que sí que en saps, d'estendre ponts, doncs endavant.
Molt agraït.
En canvi TV3 -TVE3- s'ha vist dues décades al País Valencià i és continua veient a través del Canal + espanyol.
associació privada va pagar de la seua butxaca uns repetidors i els va
col·locar al seu càrrec. Fins que els "demòcrates" del PP han impedit
la llibertat de mercat. Per que ho entengues: és com si a Catalunya, el
tripartit tancara els repetidors de... telecinco o TVE. L'estratègia
valenciana és diferent a la catalana. L'estratègia valenciana no és
diferent a la del Homo Neandertalensis de les cavernes antediluvianes.
Es igual, encara.
Per això estem com estem i encara anem per on anem, quan ja tindria que fer dos décades de total normalitat tant les televisions catalanes com valencianes.
Igual que un nacionaliste català tria abans l'espanyolitat catalana.