loburinot |
dimecres, 11 de febrer de 2009 | 17:17h
Ja fa una mica més de dos anys dels nostres el.eleccions i parlàvem i discutíem si la decisió d'Esquerra tenia que ser donar suport a Montilla i al PSC, ajudar a Mas i a CIU o mantenir-se al marge. Els arguments eren sobradament coneguts: Si ajudes al PSC ajudes al PSOE, tant nacionaliste espanyol com els altres, i si no t'ho creus només cal que escoltis al Bono, Ibarra, Chaves i molts altres del mateix pelatge. Si dones suport a CIU es una tocada de nassos i, encara que en política no es porti, no deixa de ser una questió d'honor i de principis. Recordem al ara Honorable Sr. Carod suplicant al mig del Parlament al Sr. Pujol que deixés al PP i que ERC li donaría tot el suport que calgués per governar. Resposta:NO. PP abans que Esquerra.
Qué s'havia de fer?. Anem amb els espanyolistes o amb els pseudonacionalistes catalans?. Tú ja saps quina era i es la meva opinió. Ni l'un ni l'altre. Nosaltres al marge i dominant la situació. Fixa't que ara el Govern actual está suplicant a Madrid el que es nostre i s'en foten de nosaltres de la forma més humiliant. S'en riuen. Alló de "vuelva usted mañana".
Montilla, i no oblido que es el meu President democràticament triat, mirat-ho com vulguis, no es dels nostres. Es espanyol i aixó es porta al ADN. Mai fará res que pugui molestar al seu capo, als andalusos, als extremenys i tropes varies. No ho fará.Es des seus i dirá sempre amén. Aixó sí :fent el paripé i fent veure que s'ha lluitat fins al final, però no ha pogut ser.
Tot aixó t'ho dic, per que m'imagino la situació sent a fora. Amb tot el que está passant amb l'Estatut , la financiació i altres coses, el nostre primer bon día podría ser: " O us planteu o moció de censura per vosaltres". I per mi plantar-se vol dir anar amb els seus 25 diputats al Congres al servei de Catalunya, no al servei del PSOE, els quals sumats als de CIU i als de ERC podríen molt fàcilment fer trontollar el Gobierno de la Nación. Però aixó es somiar truites.
I per donar una mica més de credibilitat al que dic t'en diré una de bona que segur que ja saps: Amb els nostres diners, la Generalitat de Catalunya vol ajudar la candidatura de Madrid pels JJOO del 2016. I ho ha dit Carod!!!!. Que ho digui l'espanyol val, però Carod??. Ell es ERC. Te'l imagines donant suport a aquesta salvatjada des-de fora del govern?. Per mí impossible. Ja no es dels nostres. Jo no vaig votar aquesta Esquerra. Jo vaig votar per Catalunya i pel Republicanisme i estic decebut.
Ramón, amic meu, em temo que als properes eleccions ens haurem de replantejar moltes coses.
Salut, Catalunya, Republica i llarga vida.
Joaquim Sostres (la Puta emprenyada).
Qué s'havia de fer?. Anem amb els espanyolistes o amb els pseudonacionalistes catalans?. Tú ja saps quina era i es la meva opinió. Ni l'un ni l'altre. Nosaltres al marge i dominant la situació. Fixa't que ara el Govern actual está suplicant a Madrid el que es nostre i s'en foten de nosaltres de la forma més humiliant. S'en riuen. Alló de "vuelva usted mañana".
Montilla, i no oblido que es el meu President democràticament triat, mirat-ho com vulguis, no es dels nostres. Es espanyol i aixó es porta al ADN. Mai fará res que pugui molestar al seu capo, als andalusos, als extremenys i tropes varies. No ho fará.Es des seus i dirá sempre amén. Aixó sí :fent el paripé i fent veure que s'ha lluitat fins al final, però no ha pogut ser.
Tot aixó t'ho dic, per que m'imagino la situació sent a fora. Amb tot el que está passant amb l'Estatut , la financiació i altres coses, el nostre primer bon día podría ser: " O us planteu o moció de censura per vosaltres". I per mi plantar-se vol dir anar amb els seus 25 diputats al Congres al servei de Catalunya, no al servei del PSOE, els quals sumats als de CIU i als de ERC podríen molt fàcilment fer trontollar el Gobierno de la Nación. Però aixó es somiar truites.
I per donar una mica més de credibilitat al que dic t'en diré una de bona que segur que ja saps: Amb els nostres diners, la Generalitat de Catalunya vol ajudar la candidatura de Madrid pels JJOO del 2016. I ho ha dit Carod!!!!. Que ho digui l'espanyol val, però Carod??. Ell es ERC. Te'l imagines donant suport a aquesta salvatjada des-de fora del govern?. Per mí impossible. Ja no es dels nostres. Jo no vaig votar aquesta Esquerra. Jo vaig votar per Catalunya i pel Republicanisme i estic decebut.
Ramón, amic meu, em temo que als properes eleccions ens haurem de replantejar moltes coses.
Salut, Catalunya, Republica i llarga vida.
Joaquim Sostres (la Puta emprenyada).
