El diumenge (8 de febrer) vaig fer el cim del Turó d'en Vives (766m), i ja que hi era vaig fer el proper Turó Gros. També em vaig passar per Sant Martí de Montnegre i Santa Maria de Montnegre. Tot plegat serà una sortida d'uns 32 quilòmetres pel Parc Natural del Montnegre i Corredor amb sortida a l'estació de RENFE a Sant Celoni i final a Viabrea.
Després de fer un café amb llet i una pasta a la mateixa estació, vaig agafar el tren de les 7:50h a Passeig de Gràcia cap a Sant Celoni. Pel camí vaig pogué gaudir de la sortida sol.
Passats dos quarts de nou arribo a Sant Celoni i volto una mica per el casc antic. Deixo el poble passant pel costat de la capella de Sant Ponç (foto) cap a les nou. Fa un dia magnífic, tot i que fred. Les vistes del Montseny (foto) son espectaculars. Faig via cap el Maresme per el GR5. Es un recorregut que ja havia fet i que està força bé senyalitzat.
Més fotos (aquí).
A les 11h, després de fer uns 10 quilòmetres i pujat 400 metres de desnivell, arribo a Sant Martí de Montnegre (foto). No m'aturo gaire, faig un got d'aigua, em trec una mica de roba per anar més còmode, i continu amunt per el GR5 fins arribar a la comarca del Maresme.
Soc al coll de Coll de Basses. A una banda el Vallès, a l'altra el Maresme. El camí baixa un xic i gira a la dreta. Finalment es bifurca, el GR cap el mar i jo continuo cap al sud paral·lel a la serralada. El camí arriba a un altre coll i entrem un cop més al Vallès, baixa a l'esquerra i de seguida s'agafa un trencall també a l'esquerra que duu a un petit coll. La muntanya que tinc a la dreta es el Turó d'en Vives i tiro amunt. No hi ha camí, però es pot fer bé.
A les
dotze arribo al cim, han estat uns 3 quilòmetres des de Sant Martí i
280 metres de desnivell. El cim del turó (foto) es arbrat i les vistes
pràcticament inexistents. A un arbre hi ha un rètol (foto) de l'UEC amb el nom
del Turó que indica que ja hi som. També hi ha una bústia, a dins a una
caixa de plàstic, una llibreta (foto) per que el caminant pugui escriure
quelcom. I jo ho faig. L'anotació anterior es del 28 de gener.
Torno
a baixar al coll de Basses i aquesta vegada, en creuar al Vallès enfilo
el primer camí a la dreta fins al Turó Gros (foto), on hi ha una torre de
vigilància forestal (foto). Continuo per la carena cap el nord-est fins a un
ample i pronunciat coll on es creuen quatre camins i agafo el de
l'esquerra que em duu a les ruïnes de Santa Maria de Montnegre (foto), amb el
seu monumental roure (foto) i la seva font (foto). D'aquí continuo baixant fins anar
a trobar el GR92 que em duu un altre cop sense pèrdua a Sant Martí de
Montnegre.
Tenia previst d'arribar a dos quarts de tres i fer un
dinar ràpid. Però son les dues quan arribo. Per tant entro al
restaurant i faig un reparador dinar d'una hora (amanida de formatge i
xurrasco de vedella).
A les tres, despres de fer una visita a
l'esglesia de Sant Martí de Montnegre, faig via fins a Viabrea per el
GR 83 (foto). Son una mica més de vuit quilometres per rebaixar 400 metres
d'alçada.
El GR
83 no l'havia transitat mai i es força ben senyalitzat fins arribar a
la vall. A partir d'allà la senyalització es mínima però el camí es
evident. Seguir el riu fins que les seves aigües s'ajuntin amb les del
riu Tordera.
La guia del GR 83 indica que el riu Tordera es
creua per un petit pont. I el pont està ... el problema que vaig trobar es
que no tot el riu passava per sota. Entre el pont i jo havia un altre
braç del riu d'uns deu/quinze metres d'ample i 20/30 cm de profunditat.
Al final per arribar a Viabrea em vaig veure obligat a mullar-me els
peus !!!
A les cinc arribava a Viabrea on vaig agafar el tren
de dos quarts de sis, i cap a casa. L'andana, sense estació ni bancs
per seure, feia pena. En arribar no havia ningú, per a mesura que
s'acostava l'hora d'arribada del tren s'anaven acostant usuaris.
Mentres arribava el tren vaig treure un llibre de la motxilla per
llegir una estona. Un llibre de viatges, evidentment ...
Què podem esperar doncs del desGovern al qual doneu suport...
únicament pensar que us guia el pessebre...
Tal fareu tal trobareu ( a les properes votacions...)
Hola pep català, gràcies per escriure
al meu bloc.
Ja tens raó, ja, en això que dius del meu
ús del català. Però saps els més trist de
tot plegat? El més trist es que jo faig més, molt més pel català que tu.
Només no criminalitzant els que el
fan servir incorrectament, amb errades i imperfeccions, ja faig més
servei al català del que tu faràs mai a la teva vida,
per llarga que sigui. Després d'haver escrit el teu comentari ...
Per que ... qui provaria l'insensatesa d'escriure o parlar en català,
ni que fos a Catalunya, per a rebre el suport de patriotes com tu?