jrequesens |
diumenge, 8 de febrer de 2009 | 23:55h
Això de l'Obama, realment ha estat una bona dosi d'energia positiva a l'estil autènticament EUA. Energia positiva, sobretot pels nord americans. La resta del món ens ho hem mirat meravellats. I els qui no tenim estat, ens ha fotut molta enveja, realment! Més que l'espectacle, el que m'ha agradat és que molts ciutadants americans han tingut l'oportunitat de somiar en un país millor fent President a l'Obama. I pensava, "jo no puc somiar en un país millor!!!"... Almenys amb els qui ens representen. (Sort en tenim dels qui treballen en l'anonimat!!)
Suposo que després de "l'era Bush" gairebé era una necessitat passar pàgina... I en Barack Hussein ha sabut enviar el missatge que calia en aquest moment. Em llegeixo alguns dels discursos que ha fet en els darrers mesos i, de les seves paraules en destaca una: esperança. Amb això, cal sumari patriotisme i fe. A més, amb un estil d'oratòria molt proper a l'espectador. Transmetent confiança. Però sense prometre la lluna. Pragmatisme absolut. Un discurs dels seus a casa nostre no tindria el mateix efecte. No estem acostumats que els polítics ens citin passatges de la bíblia o ens expliquin històries de soldats en guerra...
Però no estaria malament tenir l'oportunitat de sentir un pessigolleig a la panxa escoltant algun discurs dels nostres polítics. I saber que podem confiar-hi i que serà ferm en la defensa de la dignitat del nostre poble.
Fins que no arribi, ens haurem de conformar amb el pessigolleig d'altres homes i dones...i continuar lluitant!
Suposo que després de "l'era Bush" gairebé era una necessitat passar pàgina... I en Barack Hussein ha sabut enviar el missatge que calia en aquest moment. Em llegeixo alguns dels discursos que ha fet en els darrers mesos i, de les seves paraules en destaca una: esperança. Amb això, cal sumari patriotisme i fe. A més, amb un estil d'oratòria molt proper a l'espectador. Transmetent confiança. Però sense prometre la lluna. Pragmatisme absolut. Un discurs dels seus a casa nostre no tindria el mateix efecte. No estem acostumats que els polítics ens citin passatges de la bíblia o ens expliquin històries de soldats en guerra...
Però no estaria malament tenir l'oportunitat de sentir un pessigolleig a la panxa escoltant algun discurs dels nostres polítics. I saber que podem confiar-hi i que serà ferm en la defensa de la dignitat del nostre poble.
Fins que no arribi, ens haurem de conformar amb el pessigolleig d'altres homes i dones...i continuar lluitant!
Hola JOan!
ei, molt interessant el teu bloc!!!
veig que ets una persona moolt activa i implicada amb el país :)
endavant i amut!
l'enhorabona,
montse.