Xesca |
diumenge, 8 de febrer de 2009 | 14:04h
A totes?
Quina gràcia, no?
Resulta que llibres que acaben de sortir i que a Abacus valen 36 euros, al mercat de Sant Antoni es poden trobar per 1 euro. Me n'ha informat suara un amic que em deu voler matar d'enveja. Ha carregat. Diu que me'n passarà. M'ha donat títols que fan venir salivera.
Eufòric, ha anat a dinar de delicatessen en una taverna dels encontorns, i entre mos i mos i cervesa negra i cervesa negra, a cada truc de mòbil a mòbil que anem salpebrant jo damunt una vànova buatada i ell damunt una taula de marbre, ens agafa fluixedat a les cames fins que arriba que ens fan figa: quan som conscients, l'un i l'altra, que hem estat fent el colló i l'ovari durant anys i que hem fet feina per a les putes aquestes que fan llibres, pagant (i ara em regiré per l'embalum que m'ha descrit el meu amic) 1.200 euros d'una cosa que avui n'ha costats 400.
Suposam que aquest cas no és únic. Algú podria donar-ne més explicacions o indicis? Passen d'altres misteris a la literatura catalana: per exemple, que les edicions importants van a cura de petites editorials de poblet menut que generalment es dedicava al conreu de la patata i després, del cítric, que qui sap on els deuen col·locar i que moltes vegades no surten de dins les caixes i no són distribuïdes. A veure: aquest partit que s'ocupa del tema de la cultura catalana, tant si governa com si deixa de governar, podria actuar amb més transparència, o tot ja està massa lligat per a poder-se-la permetre?
A Mallorca, per exemple, s'editen cada any una carretada de llibres, molts d'ells per no dir tots amb suports administratius/polítics: vols dir que es llegeixen? que no resten sovint a inhòspitas magatzems, especialment als edificis oficials? Vols dir que això és bo per a la literatura de bon de veres? No sé, no sé jo...
Vaig fer un curs de català i em vaig comprar un llibre, i el segón any em van dir que me'n havia de comprar un altre perquè faríem els exercicis que hi havia.
Potser que el professor hi tingués comissió?
Diuen que les empremtes s'han de guanyar la vida.
I la butxaca de la gent què?
Tot editor destina uns 50 llibres de promoció per a colaboradors externs (traductors, encarregats de neteja, altres autors...)
Per no "perdre" part del material, tot editor suborna amb llibres als enquadernadors, transportistes, correus...
Tot editor distribueix a la premsa un bona pila de llibres intentant que en publiquin una crítica.
Tot llibreter, quiosquer, venedor del Mercat de Sant Antoni... pateix una "merma" (desaparició, pispa,...) de material.
No coneixo les xifres del nostre país, però a França arriba al 10% de l'edició, i l'editor no ho cobra.
La llei permet destruir (fins i tot l'endemà de la publicació) el material (llibres, revistes, diaris) si es creu que no es vendrà i posar-ho com a perdues al balanç. Amagatzemar-ho seria pitjor vistos els lloguers actuals.
Tot i que s'hi afanen amb motoserres i grans màquines destructores un transportista o volapassant avesat pot obtenir-ne exemplars poc malmesos.
I de ben segur hi deu haver algun que altre pispa.
Molts d'aquests llibres (fins a 200 exemplars per llibre, milers per diaris i revistes) acaben majoritàriament destruits i una molt minsa part arriba al Mercat de Sant Antoni.
(amb això dels lloguers i d'internet les biblioteques ja no volen llibres)
Politics? Cultura?
Disribució nacional? Circuits institucionals? Promoció institucional?
Ui, ui!
Això sembla ja la recuperació dels vols ordinaris habituals de l'Hidroavió.
Vols dir que no hauries de prendre una mica més de repòs.
Tu mateixa, que ets la que vals més.
Contenta de llegir-lo, això si.
Una abraçada
Lisa
Ara me'n vaig a passar una part del rosari per mumare. És l'únic que em tranquil·litza i l'únic que puc fer. Ens aferram allà on podem. A banda que és una promesa que vaig fer a una amiga fa 2 anys i no l'he fallada.
Sigui com sigui, cal seguir la màxima planiana d'elevar el to. Un to elevat, i fora fer baixeses ni poquedats.
Una besadeta al menorquí i als tres adolescents. Els meus adolescents és tot quant tenc, també.
Un petonet, Lisa.
Això sembla ja la recuperació dels vols ordinaris habituals de l'Hidroavió.
Vols dir que no hauries de prendre una mica més de repòs.
Tu mateixa, que ets la que vals més.
Contenta de llegir-lo, això si.
Una abraçada
Lisa
Això sembla ja la recuperació dels vols ordinaris habituals de l'Hidroavió.
Vols dir que no hauries de prendre una mica més de repòs.
Tu mateixa, que ets la que vals més.
Contenta de llegir-lo, això si.
Una abraçada
Lisa