Deu haver estat pel consell de no sé pas quins assessors, o de la "junta directiva regional" o ves a saber de qui, però ara resulta que ella s'apropia de la imatge d'Obama, com d'altres ho fan de la del Che, l'Elvis, o de la de John Lennon. I compareix, i diu que ella és l'esperança, com Obama.
Per cert, com es deia "la niña de Rajoy"? ah! sí, es deia Esperanza....ben mirat, això del PP és ben repetitiu. I si abans va sonar cursi, ara és exactament ridícul.
Qui deia que es podia fer tot, menys el ridícul? doncs això.
En un moment crític, absolutament transcendent, ens agradaria veure menys sigles, campanyes i política d'aparador. Jo no sé si de veritat es creuen el que diuen, però sí que puc assegurar que res del que diuen, amb campanyes com aquesta, s'ho poden realment creure.
La credibilitat d'un polític està intrínsecament lligada a la seva autenticitat, i en aquest cas tots sabem que el discurs de la senyora Alicia López Camacho mai serà el de l'Obama, per molt que el seu equip d'assessors ho intentin.
Carles Plaza| Adreça electrònica |
dilluns, 9 de febrer de 2009 | 11:09h
...¡ Y qué distinto, su talante.!...Qué diferencia tan diáfana entre sus formas: (Las de la Sra. Sánchez Camacho,respecto de las del Presidente Obama.)...
La Sra. Camacho gusta y -fíjense- lo hace sin pestañear; de construir sus discursos desde la más absoluta descalificación política (y si puede) personal, del contrincante de turno..."Ella es la verdad"...."El principio y el fin"..."El todo"...
Igual, igual que el Presidente Obama...¿Verdad,Sra. Camacho...?
Jaume Lleal |
dilluns, 9 de febrer de 2009 | 06:45h
Aquest video no els ha sortit del tot rodó. Bé, de fet cap. Però en aquest, si la Sanchez-Camacho s'ha atorgat el paper d'Obama, jo hi trobo a faltar el García-Albiol en el paper de Hillary Clinton. Gust personal, res més.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
...¡ Y qué distinto, su talante.!...Qué diferencia tan diáfana entre sus formas: (Las de la Sra. Sánchez Camacho,respecto de las del Presidente Obama.)...
La Sra. Camacho gusta y -fíjense- lo hace sin pestañear; de construir sus discursos desde la más absoluta descalificación política (y si puede) personal, del contrincante de turno..."Ella es la verdad"...."El principio y el fin"..."El todo"...
Igual, igual que el Presidente Obama...¿Verdad,Sra. Camacho...?
Saludos.