Acabo de llegir le cartes que Joan Sales i Mercè Rodoreda es van intercanviar durant una colla d´anys. Les he trobat delicioses i n´he gaudit molt.
Contracorrent, aïllats un i altre de moltes oficialitats, lluny tots dos de la mediocritat. Fantàstiques.
I una esplèndida visió de dos exiliats, que mai van deixar de lluitar per Catalunya, i que la transició i la "nova Catalunya" els va quedar estreta, feble, i lluny del somni d´una nació culte i compromesa per la qual tant havien treballat.
Dos personatges molt autoexigents, que no tothom es mereix ara de reivindicar.
Realment aquest llibre de cartes Rodoreda-Sales és magnífic. Els dos personatges queden molt ben retratats. Com dius són autoexigents i crítics. No fan concesions i no es queden res al pap. Van al gra. Llegir-lo et dona també la prespectiva delpas del temps, de com el món ha canviat.
Et recomano les cartes Sales -MArius Torres. Aquestes escrites en plena guerra són molt diferents, més plenes de joventut, fan un retrat de l'època extraordinari.
la neta d'en Sales, la petita, que surt sovint a les cartes adreçades a la Rodoreda està fent una feina extraordinària.
Et recomano les cartes Sales -MArius Torres. Aquestes escrites en plena guerra són molt diferents, més plenes de joventut, fan un retrat de l'època extraordinari.
la neta d'en Sales, la petita, que surt sovint a les cartes adreçades a la Rodoreda està fent una feina extraordinària.