"Aquesta voluntat de conciliació, derivada d'una determinació per ser entesos pel conjunt de la societat i avançar en la construcció nacional del poble valencià, ens ha de conduir a avançar en l’assumpció normalitzada de la simbologia estatutària, més concretament de la Senyera coronada, com a símbol privatiu"
Renúncia (i oblit).
La ponència política que el Bloc debatrà en el seu proper congrés nacional aposta obertament per acollir com a pròpia, i per a tot el país, la senyera amb blau. Una renúncia encoberta de les quatre barres per tal d'abastar el centre polític i vendre's com un partit moderat de cara a unes eleccions que pinten magres.
Les banderes no són més que draps adornats. Tanmateix, són una metàfora de conviccions i maneres d'entendre el nostre país, el nostre món. L'esquerra i el nacionalisme al País Valencià duu anys i anys de derrotes però també de lluites. Som el que som perquè ens hem negat a ser com ells volien que fórem. Som el resultat de no renunciar, de no callar, d'eixir al carrer, de contradir les majories electorals, d'estimar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país, per molt petit que siga.
L'estratègia electoral del Bloc, on tinc bons amics i coneguts, senzillament m'entristeix. No dubte que tinga una explicació política, de rèdit electoral, però no la compartesc. Hem sembla un viratge innecessari i decebedor. Volem traçar un camí de renúncies per tindre vots prestats? Fa uns mesos els militants del PSPV ens van sorprendre i es van oposar amb rotunditat a esborrar eixe PV (que pràcticament no utilitzen) de les seues sigles. El darrer cap de setmana de febrer els simpatitzants del Bloc tindran l'oportunitat de rectificar la proposta de la seua direcció. Veure'm què passa. A ells una petita reflexió.
Si el País Valencià sobreviu com a tal és, precisament, per tota aquella gent que després d'anys d'anys de derrotes, continua cada dia capficada en la utopia. I encara diria més, i em disculparà Partal que li manlleve les seues paraules; continuarem demà i demà passat i l'altre... Fins que el record d'Almansa no reste sinó en els llibres d'història i en les cançons i deixe de condicionar per sempre més el nostre viure. Fins aleshores i per damunt de les diferències del dia a dia, ací estem i ací estarem.
Saber marcar els temps politics, evitant complicacions falagueres quan no toquen.
Ferran |
dijous, 12 de febrer de 2009 | 15:12h
Això de marcar els temps sembla que al Principat i amb el comandament de la Generalitat de d'alt, ho sabia portar molt bé en Jordi Pujol, i sabia dur endavant quan l'assumpte ja estava prou madurat per apretar i quan estava molt verd i n'hi havia que afruixar un poc, amb l'ara toca i ara no toca i així s'anava obrint camí, sense precipitacions ermes.
Però tot plegat per què Jordi Pujol era amatent d'un Estat Propi i de la catalanitat i sabia conduir-se, que un poc més i ja hi haurien seleccions nacionals pròpies.
Tal vegada per què encara que reconeix el dret d'autodeterminació, no era gaire independentista i radical.
Però tot s'ha de dir, arran d'una política catalanista-espanyolista cada vegada més esbiaixada alhora, on només la pretensió de convergir amb l'espanyola, restava cada vegada més aufegada i perdent pistonada sota la seva sola.
I pot ser al País Valencià toque fer altres qüestions prioritàries per deixar les secundàries en darrer lloc.
L'imatge que alguns pancatalanistes volen donar sota un nou jou d'una mena de Catalunya, una, gran i lliure, sembla que no va amb la major part del votants o potencials del Bloc.
Ningú es vòl escapar d'una ratolinera per clavar-se amb un altra igual de matxambrada.
Per la única raó que no és pot renúnciar a la senyera de la Generalitat Valenciana sense la franja coronada blava, és per què fer-ho així seria tant com si els espanyols acceptaren la bandera espanyola amb l'aguila imperial.
pertutatis |
dilluns, 9 de febrer de 2009 | 23:11h
No trobe que al PV ningú estiga com per donar lliçons així que primer veurem si funciona i és genial o si no i tan sols és una errada més. Però hi ha una cosa clara, el PV es mor sense valencianisme polític i ara per ara això vol dir votar Bloc i NO PSPV-PSOE, que és qui incomprensiblement s'ha endut el vot nacionalista de sempre. Ara, em fa personalment gràcia l'estratègia? Doncs no. Salut!
rogersafor |
dilluns, 9 de febrer de 2009 | 20:44h
aquest "to be or not to be" que tenen amb la simbologia i el nom del nostre país els du a perdre molts vots, sobretot de persones desenganyades políticament en l'etapa de la transició.
carlessantana |
dilluns, 9 de febrer de 2009 | 19:42h
Per arribar a aquí no calia haver eixit de casa. No calien manifestacions, discussions amb els veïns, plantades a la facultat, explicacions interminables a tort i a dret...No era això companys, no era això.
No podem bastir el País Valencià del segle XXI sobre les mentides que ens han fet engolir a cop d'unes urnes que s'omplen amb les seues normes. La senyera coronada amb blau és patrimoni d ela ciutat de València. No recolzem la mentida i menys encara la mentida que ens ha dut fins ací.
Què pensa el Bloc? que l'estimaran més amb aquesta renúncia? No ens enganyem. Mireu on és UV. Bona prova que no és una qüestió d'un pam de blau.
Pot ser l'heràldica del blau en una senyera no significa res.
Anònim |
dissabte, 28 de febrer de 2009 | 17:14h
Doncs tampoc deuria significar res el roig de l'Occitana i pot ser tampoc els distintius de la senyera d'Aragó.
La senyera coronada amb la franja blava o sense la franja blava coronada de la Generalitat valenciana i el país valencià pot no significar res.
Però l'escut de la ciutat de València per resaltar la doble L de 'lleialtat' de la ciutat de València (però amb els canons de la muralla de la ciutat apuntant cap a dins contra el poble -com quan van estar sota l'amenaça dels tancs pels carrers el 23-F) significa la victòria castellana a través de Felip V d'Anjou i l'instauració de les lleis castellanes a través del Decreto de Nueva Planta per dret de conquesta del País Valencià, el mateix que la bandera espanyola amb l'escut de l'àguila imperial i les fletxes significa la victòria del 'alzamiento' franquista.
El catalanisme al País Valencià és un modisme creat recent i escampat ales acaballes de la dictadura de forma artificiosa, conreat pels interesos politics i partidistes en favor dels espanyolistes i potenciat a través dels potents mitjans del segle XX.
On ser nacionaliste valencià és condició necessària i suficient al País Valencià, com ho és ser nacionaliste gallec a Galicia o portugués a Portugal, com és el mateix que ser nacionaliste català a Catalunya.
El que passa és que la dictadura franquista intentava tindreu tot lligat i ben lligat amb el parany de provocar la confontració entre els nostres territoris per a profit espanyoliste.
I d'això l'extrema dreta més reaccionària i pancida sota les sigles d'Unió Valenciana és va voler apropiar del terme nacionaliste valencià aprofitant la conjuntura creada ad-hoc.
La senyera valenciana de la Generalitat Valenciana que representa al País Valencià sense la franja coronada és irrenúnciable.
Però pot ser és hora deixar la lluïta de les banderes i simbòliques en segon lloc i treballar i lluïtar més per anar fent país.
I el Bloc no sé el que pensa, però amb els resultats que obté té molt poca representació accepte amb indepedència de que accepte totes les simbologies o no les accepte.
Amb més o menys simbològia els del Bloc continuaràn sent els mateixos.
Ferran |
dilluns, 9 de febrer de 2009 | 21:04h
Am independència que el Bloc accepte tota mena de simbologia oficial o no al País Valencià, això no canvia res i continuen sent els mateixos que abans, el que de debó deuria ser irrenúnciable és el país valencià.
Però tot plegat per què Jordi Pujol era amatent d'un Estat Propi i de la catalanitat i sabia conduir-se, que un poc més i ja hi haurien seleccions nacionals pròpies.
Tal vegada per què encara que reconeix el dret d'autodeterminació, no era gaire independentista i radical.
Però tot s'ha de dir, arran d'una política catalanista-espanyolista cada vegada més esbiaixada alhora, on només la pretensió de convergir amb l'espanyola, restava cada vegada més aufegada i perdent pistonada sota la seva sola.
I pot ser al País Valencià toque fer altres qüestions prioritàries per deixar les secundàries en darrer lloc.
L'imatge que alguns pancatalanistes volen donar sota un nou jou d'una mena de Catalunya, una, gran i lliure, sembla que no va amb la major part del votants o potencials del Bloc.
Ningú es vòl escapar d'una ratolinera per clavar-se amb un altra igual de matxambrada.
Salut!
Roger
PEL PAISATGE DEL PAÍS VALENCIÀ
Però renúnciar a fer país per una senyera més o menys coronada és molt més pitjor.
Ara hauriem de tindre prioritats molt més importants de primer ordre, com per a torbar-se en brossetes simbòliques.
Qualsevòl país per a tindre uns o altres simbols de més o de menys sempre s'està a temps si s'aconsegueix abans ser país.
No podem bastir el País Valencià del segle XXI sobre les mentides que ens han fet engolir a cop d'unes urnes que s'omplen amb les seues normes. La senyera coronada amb blau és patrimoni d ela ciutat de València. No recolzem la mentida i menys encara la mentida que ens ha dut fins ací.
Què pensa el Bloc? que l'estimaran més amb aquesta renúncia? No ens enganyem. Mireu on és UV. Bona prova que no és una qüestió d'un pam de blau.
La senyera coronada amb la franja blava o sense la franja blava coronada de la Generalitat valenciana i el país valencià pot no significar res.
Però l'escut de la ciutat de València per resaltar la doble L de 'lleialtat' de la ciutat de València (però amb els canons de la muralla de la ciutat apuntant cap a dins contra el poble -com quan van estar sota l'amenaça dels tancs pels carrers el 23-F) significa la victòria castellana a través de Felip V d'Anjou i l'instauració de les lleis castellanes a través del Decreto de Nueva Planta per dret de conquesta del País Valencià, el mateix que la bandera espanyola amb l'escut de l'àguila imperial i les fletxes significa la victòria del 'alzamiento' franquista.
El catalanisme al País Valencià és un modisme creat recent i escampat ales acaballes de la dictadura de forma artificiosa, conreat pels interesos politics i partidistes en favor dels espanyolistes i potenciat a través dels potents mitjans del segle XX.
On ser nacionaliste valencià és condició necessària i suficient al País Valencià, com ho és ser nacionaliste gallec a Galicia o portugués a Portugal, com és el mateix que ser nacionaliste català a Catalunya.
El que passa és que la dictadura franquista intentava tindreu tot lligat i ben lligat amb el parany de provocar la confontració entre els nostres territoris per a profit espanyoliste.
I d'això l'extrema dreta més reaccionària i pancida sota les sigles d'Unió Valenciana és va voler apropiar del terme nacionaliste valencià aprofitant la conjuntura creada ad-hoc.
La única raó per la qual és podria acceptar la senyera coronada de blau seria per intentar cohesionar el país.
Però pot ser és hora deixar la lluïta de les banderes i simbòliques en segon lloc i treballar i lluïtar més per anar fent país.
I el Bloc no sé el que pensa, però amb els resultats que obté té molt poca representació accepte amb indepedència de que accepte totes les simbologies o no les accepte.
Acceptar la senyera actual de la Generalitat Valenciana, no vòl dir renúnciar a res, si més no acceptar les regles del joc democràtic.
O algú pensa que per què ERC, CiU o Ibarretxe per no acceptar la bandera espanyola no deurien accedir al govern.