Bon dimecres!
"El cop de força que el rock català va fer en els anys vuitanta en el panorama musical del país va deixar mig en letargia la cançó d'autor i, sobretot, la cançó de protesta. Tot i que sempre hi ha hagut veus enganxades a una guitarra que han cantat les seves dèries en petites sales i que mai han deixat que morís la protesta social i política a través de la cançó, sembla que ara es viu un ressorgiment d'aquest moviment musical. A Tarragona, la cançó d'autor torna amb força i, al costat de veterans de l'escena musical com ara José Hernando i Paco Enlaluna, comencen a sortir els productes de la nova fornada. Entre els quals figura Josep Romeu, un jove que, amb només 22 anys, acaba de publicar el seu primer disc, Petjades.
"El cop de força que el rock català va fer en els anys vuitanta en el panorama musical del país va deixar mig en letargia la cançó d'autor i, sobretot, la cançó de protesta. Tot i que sempre hi ha hagut veus enganxades a una guitarra que han cantat les seves dèries en petites sales i que mai han deixat que morís la protesta social i política a través de la cançó, sembla que ara es viu un ressorgiment d'aquest moviment musical. A Tarragona, la cançó d'autor torna amb força i, al costat de veterans de l'escena musical com ara José Hernando i Paco Enlaluna, comencen a sortir els productes de la nova fornada. Entre els quals figura Josep Romeu, un jove que, amb només 22 anys, acaba de publicar el seu primer disc, Petjades.
Format per deu temes propis, el treball se centra en la cançó d'autor, «amb insinuacions i pinzellades de blues i swing», explica el cantant, que destaca que, sobretot, el seu disc vol «enllaçar la cançó d'autor amb la poesia i la protesta». Romeu hi aboca temàtiques personals i compromeses en la lluita social i amb la defensa de les senyes d'identitat catalanes»: «Hi ha temes relacionats amb la llengua, la cultura i el territori com a país, reivindicant els Països Catalans i el seu alliberament nacional total, cultural i polític.» Al costat d'aquests temes n'inclou altres de «més lírics», com ara Petjades, que dóna títol al disc. I també intenta explicar la seva «fascinació per la funció de la cançó d'autor i de protesta», que, segons ell, avui està «renaixent i fent nous passos». Aquest jove tarragoní reconeix les influències de Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Silvio Rodríguez i Víctor Jara, entre d'altres.
Enregistrat a l'estudi APX de Vilafranca del Penedès durant els mesos de juliol i agost de 2008, Romeu ha tingut la col·laboració d'una banda de músics formada per Albert Domingo (baix elèctric, bateria i percussions), Sara Mampel (veus, cors i flauta) i Carles Mas (acordió). També hi ha col·laborat, en el cas de la cançó titulada En un vol, el penedesenc Cesk Freixas.
Josep Romeu no ha anat a picar les portes de les discogràfiques per intentar que li editessin el seu primer disc. «És totalment autogestionat», remarca. I afegeix que amb més de cent concerts ja realitzats i amb molts més que té en cartera (el 19 de febrer, per exemple, actuarà a La Vaqueria de Tarragona) no s'ha vist obligat a «haver de trucar cap porta». Les coses ja li van prou bé així... En aquests moments està estudiant tercer de magisteri musical i treballa en una beca de mitja jornada a la Universitat Rovira i Virgili. I diu que a hores d'ara la cursa per arribar a la professionalització en el món de la música ha començat amb força: «Ara em permet sobreviure, més o menys; però no vull forçar la màquina, i si resulta que el projecte no acaba de rutllar, doncs ja veurem què passa.»
Josep Romeu ha tingut sort. No li falten espais on poder actuar, i aquest és, sovint, un dels problemes principals amb què es troben els músics que acaben de començar: tenir escenaris a disposició i tenir públic. Reconeix que a la ciutat de Tarragona «la normativa severa» que han de seguir els locals musicals a causa de les molèsties que el soroll ocasiona als veïns ha posat molts pals a les rodes i està frenant l'organització de molts concerts. Ell, però, s'ha anat espavilant per aquests i altres tipus de locals –centres cívics, ateneus...– i la veritat és que no para."
