Fa pocs dies, el president del Parlament europeu esquivava, en una conferència a Barcelona, les “insidioses” preguntes sobre l’ús del català a les institucions de la Unió Europea. La seva resposta era senzilla: convencin primer el govern del seu Estat i, aleshores, tot serà més fàcil a Brussel·les.
Poc després, arribava la notícia que la Comissió Europea ens podia multar amb una milionada per la manca de protecció, a Catalunya, dels ocells esteparis.
A la Unió Europea, li fallen algunes sensibilitats bàsiques. No pot ser que vulgui fixar la seva llei en la protecció dels ocells esteparis a qualsevol punt del nostre terrtori i que, en canvi, ens adreci a Madrid per a aclarir si ens pot atendre en català, una llengua europea.
Si la Unió Europea s’especialitza en les qüestions tecnocràtiques –per importants que siguin– i passa de puntetes, sense compromís, pels drets dels seus ciutadans, és que renuncia progressivament a l’esperit fundacional. No és l’Europa que alguns hem somiat i, per això, no és l’Europa que hem de defensar ni aplaudir acríticament. En tot cas, és l’Europa que hem de canviar.
Pensem-hi!
M'hagués agradat veure aquesta reflexió en algun dels polítics que van participar de la famosa conferència de'n Pöttering.