Xesca |
dimarts, 3 de febrer de 2009 | 21:21h
Amb vosaltres d'amics val la pena salvar-se
Han estat uns dies molt difícils, i en comencen uns altres que encara m'ho semblen més; crec que necessitaré tot el vostre costat per refer-me.
Vull dir per començar que la persona que he tingut constantment al meu costat ha estat na Mª Victòria de El pèndol de petites oscil·lacions; ella i en J han demostrat amb escreix la seva talla, la seva categoria humana, i els estaré agraïda eternament. Ja no se'n troben d'amics com aquests.
Quan feia dos dies que estava ingressada, i sense que ningú s'ho esperés, la meva mare es va morir, i la seva mort em va causar un sufriment tan bèstia que vaig tenir ganes de ficar-me dins el taüt amb ella, i haig de dir que aquesta pena encara no m'ha abandonat, sinó que més tost augmenta. Vaig estar una estona amb ella al cementeri, però no vaig poder ser al funeral. Tot d'una vaig haver de tornar a la clínica.
Ja aniré donant senyals de vida. Ara estic molt cansada,
Cuida't i deixa't cuidar, no sé ben bé què més dir-te, sempre em trobe en dificultat per expressar-me en moments com aquests, normalment ho faig amb els ulls i amb les mans, per escrit no sé com fer-ho.
Un bes.
Una abraçada camarada.No sé a quin sant encomanar-me per tornar a la normalitat.
Una abraçada ben afectuosa.
No me n'acab de sortir fisicament, però no vull perdre les esperances. Estic molt contentA que m'hagis escrit.
Quan em duien als garballons a veure mumareta vaig pensar que quan li va passar aquella animalada tu i jo ens trobàrem a la plaça Espanya, quan venia de fer torn a la clínica. I vaig recordar tot el que et vaig dir, que era molt i torrencial. Si tu també ho recordes et faràs el càrrec de la meva desesperació doblada, triplicada i quintuplicada. De lA meva salut m'estim més no parlar-ne.
Una besada als morros, amic meu. Ara més que mai és quan voldria tocar-te.
Jo no sóc cap amic, conegut o saludat. Solsament sóc un "contacte de ràdio".
Però m'alegra tornar a escoltar el rugir del teu motor. (tot i que espetega!!, he he)
Em sap greu aixó de la teva mare. Vas ser-hi a l'enterrament, tant hi fa no ser-hi en els espectacles, sovint cínic i hipòcrites, de funerals. Vas estar on calia i quan calia. I abans i en vida que aixó és el que de debó importa.
Viure amb el cap ben alt i morir amb igual presència. Aquesta és la incerta glòria a que podem aspirar.
Joan
Ara Xesca: Cuida't
Necessitem totes les ales i els que ens van darrera les tenen de celofan. Fan molt soroll però no aixequen un pam de terra. I a terra els esclafaran com a escarbats.
No sé què té el català que suscita tantes passions. El que és cert és que no l'hem salvat: ell, ens ha salvat a nosaltres. Una cosa et diré: els meus pares i tietes ens corregien (amb una clatellada, en el meu cas) per parlar amb afectació. Quants de tapamorros em degué pegar l'estimada tia M per fer la ela bleda? I això quan en FrANCO havia prohibit el català. Si l'hagués obligat, en comptes de prohibir-lo, ara no tindríem tanta força-
De tota manera me'n alegro de que hi siguis.
Una forta abraçada i ja saps que jo també hi sóc.
Fins aviat.
Ho sento amb l'ànima. Cuida't. Veuràs com a poc a poc, tornaràs a volar.
Anna Portell
Temps al temps; ara cal que estigues bé, poc a poc, no corris. Avui a la 339 m'ha contestat una desconeguda ........
Bona nit Xesca i que tinguis uns bells somnis.