Ja he rebut per diverses bandes un correu electrònic fastigós on es comparen imatges de l'Holocaust amb imatges de diverses guerres del Pròxim Orient. Aquesta comparació fotogràfica que ja he rebut de
diverses bandes la trobo simplement denunciable. Algú sap si puc denunciar les persones que me l'envien? Aquest email és una banalització del nazisme i es podria assimilar per tant a la propaganda nazi.La negació de l'Holocaust és un delicte als països democràtics i comparar una guerra (qualsevol) amb l'Holocaust és rebaixar-lo. Per entendre'ns, és com aquell jovenet que crida 'fexista!' a qualsevol que no pensa com ell (això passa sovint quan els pares del jovenet li han descarregat llurs frustracions i impotències).
D'aquests n'he coneguts força. L'únic que fan és rebaixar el concepte de 'feixista' a qui l'escolta, perquè quan li parlin dels feixistes reals els compari amb gent normal i pensi 'no són tan dolents'. Amb l'Holocaust és el mateix. Penseu que el dia que Israel es faci el nazi, el feixista o el que vulgueu, els àrabs palestins no passaran de ser 4 a 5 milions en trenta anys, com ara, sinó de 4 milions a 0. Aquesta és la diferència i és el punt més important a entendre: una persona morta és un persona morta; arreu. Lamentable tant si és per una llengua com una frontera com el que sigui. Però el nazisme i el comunisme signifiquen l'extermini, la desaparició, la fi d'un poble, una llengua, un cos físic, tot. El dia que Israel es faci el nazi aquests correus ja no els rebrem perquè ningú els enviarà, com no rebem avui correus que denunciïn a Turquia. Els turcs ja han exterminat les seves minories. Però correus contra Israel en rebem força: no maten a la mateixa escala.
Tot això no és cap boutade. És públic que en el moment més critic de la Guerra d'Octubre, quan els tancs siris podien arribar a Tel-Aviv, Israel va carregar bombes atòmiques per llançar-les sobre Síria i Egipte. Si Israel queia, cauria matant. Dos mil anys de tradició d'ase dels cops havien fet un gir de cent vuitanta graus.
Aquesta comparació amb l'Holocaust em fa pensar altre cop que és molt important conèixer la història: durant la Segona Guerra Mundial, al protectorat britànic la comunitat àrab es va aliar amb els nazis. Fins i tot el Gran Mufti de Jerusalem es va entrevistar amb Hitler a Berlín. Decoro l'article amb una entranyable foto dels dos. Si Rommel hagués capturat el Caire, la idea era exterminar els jueus palestins. Per sort va perdre a El Alamein. Però la por a ser exterminats va provocar que els jueus s'allisten dins l'exèrcit britànic per combatre el feixisme, tal i com van fer milers de catalans. I mira, tant àrabs com espanyols mai han renegat del seu passat nazi-feixista. Mai. Encara avui tenim un Fraga que ens recorda que Espanya era feixista i fins fa poc teníem un Arafat que els recordava que els àrabs eren nazis. Els ho recordava als qui no havien oblidat la història.
La solució no serà mai un sol estat àrab sense un nou Holocaust. La solució més probable és la de dos estats independents, solució que ja fa seixanta anys que els àrabs rebutgen tot i perdre totes les guerres. Jo entenc que els jueus vulguin tenir la independència i un estat propi i ho defenso. No comprenc perquè els àrabs s'obstinen a no respectar aquest estat independent; bé, de fet ho entenc perquè com a català entenc l'odi que la independència crea a Espanya i entenc l'odi que patirem un cop independitzats. Serem generadors d'odi pel simple fet d'existir.
I és llavors, si som independents i els espanyols ens llancen vuit mil coets a sobre i ens amenacen de llançar tots els catalans al mar, és llavors que vull veure al Joan Saura i al Joan Boada a la primera línia de front, defensant el seu país i impedint que hi caiguin més coets. Mira, com els republicans que van anar a la guerra fa setanta anys per defensar Catalunya de les bombes feixistes. Qui era llavors el feixista? Qui és avui l'intolerant?
Com diu Woddy Allen (jueu) a una pelicula: El pitjor no es que vam perdre 6 milions, el pitjor es que els records estan per superar-los
Les imatges aquestes que t'han enviat es deuen assemblar a les de l'holocaust nazien el sentit que totes les fotos de morts en guerra s'assemblen. Però allò esgarrifós dels nazis no és tan sols la quantitat de gent morta sinó la freda racionalitat emprada i els mitjans utilitzats.
(Permet-me una mica d'autopublicitat. Fa poc en vaig parlar)
Fas bé de recordar que els palestins van donar suport als nazis. És quelcom ignorat entre l'esquerra filopalestina. I era quelcom més que un suport tàctic per fer fora els colonitzadors (tipus Finlàndia amb els russos si no vaig errat) sinó que era coincidència en molts punts de vista. El Muftí hi va ser fins als darrers dies al costat del Führer. Cal molta autocrítica en el camp musulmà. Qui nega avui l'holocaust? Nazis i fonamentalistes islàmics.
Ara bé, hem d'anar amb compte de no caure en la caricaturització del palestí. D'acord que la gent més ignorat és, com arreu, propensa a caure en el parany islamista però hi ha intel·lectuals que ja advoquen per la pau i contra l'islamisme (Avui la Jana Beris en parla a l'Avui). El problema és que ja sabem com tracten els fanàtics la dissidència. Tot i així, caldria recordar que molt vot a Hamàs va anar com a protesta a la corrupció generalitzada de Fatah (I més d'un després es devia portar les mans al cap). Tenen poques alternatives.
Una darrera cosa tot i que no es directament sobre el tema del post. De la mateixa manera que no es pot equiparar als nazis a qualsevol que estigui en contra nostra tampoc es pot equiparar al comunisme. És a dir, d'acord que la implantació del comunisme ha tingut com a resultat cruels dictadures i grans matances però hi ha una gran diferència. El nazisme te com a principi l'odi a tot aquell diferent. El comunisme, en canvi, és molt semblant al cristianisme (aclareixo que no sóc ni comunista ni cristià). Tots dos parlen de la pau i la justicia a la terra i tot això. Com la majoria d'utopies.
I com totes les utopies, la posada en pràctica en el món real esdevé un despotisme i una dictadura malgrat que hi puguis trobar gent de bona fe i benintencionada.
La comparació amb Finlàndia és correcta. Després de pactar amb Hitler, Stalin es va llançar a la Guerra d'Hivern (1939-1940) per assegurar la frontera nord de Leningrad. La URSS hi va perdre moltíssima gent però al final van tòrcer la resistència finesa.
Les conseqüències de la Guerra d'Hivern van ser triples:
1. Hitler va creure que seria facilíssim vèncer l'URSS, donat el galdós paper exhibit.
2. Churchill es va reafirmar en el convenciment de la maldat de Stalin (això tindria conseqüències a partir de Ialta).
3. Finlàndia es va aliar amb els nazis. No per qüestions ideològiques sinó per recuperar el terreny perdut a la Guerra d'Hivern. Això va provocar el bestial Setge de Leningrad, del qual avui poca gent culpa els finesos.
Evidentment, en la decisió palestina d'aliar-se amb els nazis, a part del tema racial, hi havia un component anticolonialista contra els francesos i els anglesos, tal i com va passar en l'aliança entre Tailàndia i Japó. Però explica-ho als jueus!
No seré jo qui digui que l'extrema dreta israeliana que comparteix el poder amb altres partits i en condiciona les decisions en bona mesura és nazi. La paraula és massa forta i per respecte no s'hauria d'utilitzar. Però les seves solucions són les mateixes. Com deia aquell, pot ser necessari que un home mori per un poble, però mai un poble ha de fer-ho per un home.
Que els integristes de Hamàs són una colla de salvatges que perden la raó que puguin tenir amb les accions que duen a terme, està fora de dubte. Però un estat civilitzat no pot utilitzar la tàctica crec que de Bertrand de Duguesclin (perdona si l'escric malament, parlo de memòria) quan va entrar durant la guerra contra els albigesos (càtars) a no recordo quina ciutat francesa i va fer assassinar tots els habitants, perquè Déu ja s'encarregaria de separar els heretges dels altres...
I potser el que molesta del correu que circula és que les imatges se semblen tant i tant...
De fet vam ser els catalans dels primers pobles del món a expulsar definitivament els jueus. El nostre rei Ferran va crear la famosa Inquisió Espanyola (va ser creada primer a la Corona d'Aragó) i a Sardenya, Sicília i Grècia també vam assassinar poblacions senceres que s'oposaven a l'expansió del nostre regne. Tenim un passat i entenc per tant que et faci por que ho repetim; si ja ho hem fet un cop hi podem tornar.
És la mateixa por que té Israel: por dels qui no han renegat del seu passat i continuen assumint com a dogma de fe la necessària destrucció de l'estat jueu.
Aquests correus circulen bé entre ciutadans de països que no van viure la Segona Guerra Mundial ni la Shoà, com ara catalans. El que em molesta personalment del correu és que aprofita la ignorància de les persones que el llegeixen per implantar-los sense que se n'adonin visions socials que provenen del nazisme.
És possible que a les properes eleccions l'extrema dreta israeliana pugui molt. Si mai arriben al poder potser comencin a usar el discurs de Hamàs i companyia. Suposo que llavors els aplaudireu.