Ahir vaig fer la meva primera mitja marató. Va ser la mitja marató de Granollers-La Garriga, i la vaig acabar. El meu objectiu era completar-la, i m'hi vaig estar dues hores.
M'he aficionat a córrer. Fa un parell d'anys, després de temps sense fer activitat esportiva, vaig decidir tornar a provar els meus genolls, i la meva capacitat de sacrifici en aquest esport.
El primer dia, fa més de dos anys, recordo dotze minuts fins a la barca maria. Després, anar augmentant mica en mica la distància, fins arribar a l'estació de tren de Montgat, després la rotonda i, finalment, un dia, l'arribada a el Masnou.
Per mi, tocar el Masnou va ser tot un èxit. Ni em plantejava ni em plantejo ara fer "marques", ni un entrenament específic, ni una dieta. No és el que busco. Però arribar a fer 10 quilòmetres va ser una primera fita. Després, vaig començar a córrer acompanyat, i uns mesos després, cansat malgrat la fantàstica ruta de platja, i esperonat a fer "alguna cosa més", vaig iniciar-me a Sant Jeroni de la Murtra. Primer m'hi arribava en cotxe, i després corrent-hi des de casa.
Córrer m'ha ensenyat la serralada de Marina, i els seus camins. M'ha ensenyat que no hi ha res com veure sortir el sol des de la Creu de Montigalà, o des del passeig marítim. M'ha ensenyat a conèixer els propis límits, i com anar-los superant. I m'ha permès conèixer gent excepcional, i l'organització d'algunes curses populars que es fan arreu.
Ahir vaig fer una "Mitja" mediocre com a esportista, però vaig viure unes sensacions difícils d'explicar però que s'acosten molt a la felicitat. I la vaig fer gràcies al Carles i al Blas, especialment. I vull donar-los les gràcies des d'aquí.
Badalona havia organitzat una mitja marató. Eren altres temps. Però vam perdre una cursa que s'havia fet un lloc al calendari. Ja fa temps que cal una revisió del calendari atlètic badaloní. I sé que el regidor d'esports i el seu equip s'hi estan posant. Tenim potencial -atletes, possibles patrocinadors i Voluntaris de Badalona- per fer una cursa popular de 10 quilòmetres que no se celebri el dia de la nostra festa local -fet que descarta que ningú que no sigui d'aquí i hi treballi la pugui fer- , i que tingui atractius suficients com perquè depassi l'interès propi.
Hi ha un grup al facebook que reclama una cursa millor de la que fem, i espero que entre tots la fem possible.
Toni París, Pitus minor| Adreça electrònica |
dilluns, 14 de desembre de 2009 | 07:44h
De dues una: o la teva dedicació al servei de Badalona et proporciona molt de temps lliure (cosa que no crec, n'estic segur) o la teva agenda es elàstica com el "chewing gum". Sigui com sigui: ets un crac!
és admirable veure com treus el temps d´allà on no el tens. Valoro enormement els passos endavant que sempre fas, mantenint-te ferm i sempre atent a les necessitats de la gent de Badalona. Córrer i superar-se a un mateix, mica en mica, dia a dia i sense presses, diu molt de com ha evolucionat, per els que et coneixem, la teva vida professional.
Jo també faig esport quasi a diari desde el meu exili professional a Barna, ho recomano, no hi ha edats que valguin, ni tampoc alló tan manit de "no tinc temps", l'esport va bé per tot, manté una salut física i mental molt recomanable.
Fa uns díes els advocats de Badalona vàrem fer un partit de basquet, esport al que també ets molt aficionat i ho! sorpresa, vaig aguantar tot el partir sencer sense fer canvi per descansar, gràcies a l'esport del dia a dia.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
és admirable veure com treus el temps d´allà on no el tens. Valoro enormement els passos endavant que sempre fas, mantenint-te ferm i sempre atent a les necessitats de la gent de Badalona. Córrer i superar-se a un mateix, mica en mica, dia a dia i sense presses, diu molt de com ha evolucionat, per els que et coneixem, la teva vida professional.
Felicitats, CAMPIÓ!
Jo també faig esport quasi a diari desde el meu exili professional a
Barna, ho recomano, no hi ha edats que valguin, ni tampoc alló tan manit de "no tinc temps", l'esport va bé per tot, manté una salut física i mental molt recomanable.
Fa uns díes els advocats de Badalona vàrem fer un partit de basquet, esport al que també ets molt aficionat i ho! sorpresa, vaig aguantar tot el partir sencer sense fer canvi per descansar, gràcies a l'esport del dia a dia.
Vinga ànims !!!!.
El teu amic, en XIXU.