La crisi econòmica s'ha manifestat amb tota la seva cruesa i ha colpit a la nostra societat, com mai havíem sospitat, en els seus punts més febles. Però la nostra societat, des de fa uns anys, pateix un altra crisi, una malaltia que silenciosament i amb el beneplàcit d'alguns agents socilas interessats i muts (sindicats) ha anat penetrant en el moll de l'os del sistema educatiu. Estic parlant de la resignació
Em sorprén com la comunitat educativa (pares, mares, mestres, professors) hem acceptat amb resignació la progressiva però constant dilapidació de part l'estructura educativa que conformava el nostre país. L'aplicació (només amb caràcter polític) de la sisena hora en els centres públics de primària (així pensaven acabar amb la concertada) ha comportat la destructuració de molts d'aquest centres. Una destructuració que va començar amb la pèrdua (a canvi d'una tarda lliure) de part de les hores de coordinació de les que disposaven els mestres, i va continuar amb la incorporació en els centres de primària de milers de professors de secundària (la manca de planificació va fer que no n'hi hagués de primària) sense la preparació pedagògica adient.
En els últims anys el sistema educatiu català ha incrementat la seva plantilla de mestres i professors amb més de 20.000 persones. El criteris utilitzats en la planificació i en aquestes incorporacions està portant el sistema cap un carreró de difícil sortida. La teoria de que més recursos (humans) és sinónim de més qualitat no sempre és certa en el món educatiu. En aquest moments (al menys en el meu institut i passa en la majoria) hi ha més de dotze professors que per acabar de completar el seu horari (plantilles mal elaborades) s'han de dedicar a desdoblar classes a altres companys (de diferents assignatures). Una professora de visual i plàstica es dedicarà a partir d'ara a desdoblar classes de castellà.
Moltes baixes segueixen sense cobrir-se i els alumnes queden setmanes senceres sense professor/a (tots sabem que el professor de guàrdia no és la solució). En el meu institut aquest mes de gener hi hagut un 33% de baixes que han quedat sense cobrir. El departament diu que no troba substituts. No serà que no hi ha diners per contractar més mestres i professors? I si no com s'ha d'entendre la proposta, als mestres i professors, del departament d'Educació de poder fer el curs vinent més hores lectives a canvi de cobrar una mica més? Un altra dada que confirma aquest col.lapse (estructural,econòmic ) és que per primera vegada en tots els anys que Catalunya té transferides les competències educatives la nòmina del mes de gener s'ha hagut de pagar a crèdit.
I la resignació i la desídia ens mantenen muts. Fins quant de temps?
L´ambient als centres de secundaria es funcionarial, tothom te molt assumida la seva seguretat: jo no ho tinc tan clar...
Els sindicats callen, la majoria de professors es pensen que son burgesos i mentrestant els estudiants es queden sense una educacio digna.
Maragall : tu i la teva colla sou uns dats pel sac !!!