L'èxit de vendes del recentment desaparegut autor suec, Stieg Larsson. La primera d'una trilogia de novel·la negra anomenada Millenium.Uptown girl - Billy Joel
Títol original: Män som hatar kvinnor (Els homes que odíen a les dones)
Autor: Stieg Larsson
Original en suec
Tipus: Novel·la negra
Editat en català per: Columna
Editat en castellà per: Destino
Aproximadament 660 pàgines.
Feia mesos que sentía a parlar d'aquest llibre (Els homes que no estimaven les dones). El veia a les llibreríes però no en feia gaire cas perquè 1) La novel·la negra no és (o he de dir era?) el meu fort i no m'ha interessat mai 2) El dibuix de la portada no m'agrada i per a mi això és quelcom suficient per fer-me enrera, a no ser que hi hagi algún motiu de pes per tirar endavant. Un amic se'l va llegir i me'n va parlar molt bé. Però tanmateix seguia pensant que la novel·la negra no era per a mi i vaig dir-me a mi mateix potser més endavant. El cas és que una companya de gira se'l va comprar i aviat va confessar que no sabia perquè ho havia fet. Em va dir que després de tot no tenia intenció de llegir-se'l. Per això vaig decidir començar a llegir-me'l. Les 8 x 2 hores de viatge d'anada i tornada + les hores de ciutat a ciutat d'un dia per l'altre + els moments d'avorriment gràcies a la pluja interminable = Avui m'he acabat el llibre.
La novel·la va d'un polèmic periodista suec (Mikael Blomkvist) que després de caure a un pou de desprestigi, passar el mal tràngol d'un judici i d'estar un temps a la presó, és contractat per un vell empresari suec per tal de que escrigui la crònica sobre la seva inmensa familia. Aquest però és només un dels motius pels quals l'empresari contracta els seus serveis com a periodista. Per a un altre d'aquests motius el periodista comptarà amb l'ajuda d'una peculiar noia antisocial amb problemes d'adaptació (Lisbeth Salander), que amaga secrets i habilitats especials a parts iguals. Els dos han de fer front a una sèrie de trampes i dil·lemes que els portaràn a un final xocant i perillós.
A mi m'ha entusiasmat, la novel·la. Hi ha qui diu que no és ben bé novel·la negra i he llegit altre gent que diu que és novel·la negra sueca. Em va atrapar desde el principi per les descripcions dels personatges, pels personatges en sí, per la quantitat infinita d'informació que es dóna a cada pàgina que li dóna molta profunditat i molt de relleu perquè el lector pugui buscar-hi bé i sense que sigui sencill trobar-hi rès. Em vaig passar moltes pàgines sense saber quina era la història però igualment no podia deixar la lectura. I quan va arrbar el moment en què vaig saber cap on anàvem, quina era la direcció de la novel·la, vaig dir A bodes em convides! Aparteu les criatures que ve el tren de les 2!
Coincideixo amb els crítics que diuen que Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander, personatge inspirat en la famosa Pippi Lamstrung, son el Sherlock Holmes i el Doctor Watson del segle XXI. Un periodista i una hacker treient l'entrellat de misteris aparentment impossibles de resoldre. Però és que els dos personatges principals son fantàstics. Una extranya parella que enganxa. I tenen uns diàl·legs entre ells! Al nivell de la seva extranya rel·lació.
És increïble -a mi m'ho ha semblat- l'aspecte de la informació. Com punyetes es pot escriure una cosa tan vasta com aquesta? Sabia de tot el què parlava el Stieg Larsson o va fer un treball de documentació brutal? Vertiginós! I la història és fabulosa! I el millor de tot és... que encara en queden 2 més d'aquesta saga! El segón és La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i el tercer és La reina en el palau dels corrents d'aire. La llàstima és que l'autor d'aquesta saga anomenada Millenium va morir l'any 2004, amb tan sols 50 anys, abans de que es publiqués la primera de les obres i després d'entregar la tercera a la editorial. Una carrera molt prometedora truncada per un atac de cor. Em recorda una mica com lo de l'actor Heath Ledger, el Joker del Batman de Christopher Nolan, que també va morir jove, però en circumstàncies molt diferents.
I com era d'esperar el llibre ja té pel·licula. Els suecs s'han espavilat a produïr-ne la seva versió, que és la primera també. I es veu que els americans ja es donen de bufetades per adquirir els drets per fer-ne un remake, a la americana, amb els pressupostos amb què acostumen a treballar. En fi, ja veurem, ja.
(Ah, per cert, no us perdeu el videoclip de Uptown girl d'en Billy Joel. Un videoclip d'aquells d'abans que feia afició. Tremendo!)
Autor: Stieg Larsson
Original en suec
Tipus: Novel·la negra
Editat en català per: Columna
Editat en castellà per: Destino
Aproximadament 660 pàgines.
Feia mesos que sentía a parlar d'aquest llibre (Els homes que no estimaven les dones). El veia a les llibreríes però no en feia gaire cas perquè 1) La novel·la negra no és (o he de dir era?) el meu fort i no m'ha interessat mai 2) El dibuix de la portada no m'agrada i per a mi això és quelcom suficient per fer-me enrera, a no ser que hi hagi algún motiu de pes per tirar endavant. Un amic se'l va llegir i me'n va parlar molt bé. Però tanmateix seguia pensant que la novel·la negra no era per a mi i vaig dir-me a mi mateix potser més endavant. El cas és que una companya de gira se'l va comprar i aviat va confessar que no sabia perquè ho havia fet. Em va dir que després de tot no tenia intenció de llegir-se'l. Per això vaig decidir començar a llegir-me'l. Les 8 x 2 hores de viatge d'anada i tornada + les hores de ciutat a ciutat d'un dia per l'altre + els moments d'avorriment gràcies a la pluja interminable = Avui m'he acabat el llibre.
La novel·la va d'un polèmic periodista suec (Mikael Blomkvist) que després de caure a un pou de desprestigi, passar el mal tràngol d'un judici i d'estar un temps a la presó, és contractat per un vell empresari suec per tal de que escrigui la crònica sobre la seva inmensa familia. Aquest però és només un dels motius pels quals l'empresari contracta els seus serveis com a periodista. Per a un altre d'aquests motius el periodista comptarà amb l'ajuda d'una peculiar noia antisocial amb problemes d'adaptació (Lisbeth Salander), que amaga secrets i habilitats especials a parts iguals. Els dos han de fer front a una sèrie de trampes i dil·lemes que els portaràn a un final xocant i perillós.
A mi m'ha entusiasmat, la novel·la. Hi ha qui diu que no és ben bé novel·la negra i he llegit altre gent que diu que és novel·la negra sueca. Em va atrapar desde el principi per les descripcions dels personatges, pels personatges en sí, per la quantitat infinita d'informació que es dóna a cada pàgina que li dóna molta profunditat i molt de relleu perquè el lector pugui buscar-hi bé i sense que sigui sencill trobar-hi rès. Em vaig passar moltes pàgines sense saber quina era la història però igualment no podia deixar la lectura. I quan va arrbar el moment en què vaig saber cap on anàvem, quina era la direcció de la novel·la, vaig dir A bodes em convides! Aparteu les criatures que ve el tren de les 2!
Coincideixo amb els crítics que diuen que Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander, personatge inspirat en la famosa Pippi Lamstrung, son el Sherlock Holmes i el Doctor Watson del segle XXI. Un periodista i una hacker treient l'entrellat de misteris aparentment impossibles de resoldre. Però és que els dos personatges principals son fantàstics. Una extranya parella que enganxa. I tenen uns diàl·legs entre ells! Al nivell de la seva extranya rel·lació.
És increïble -a mi m'ho ha semblat- l'aspecte de la informació. Com punyetes es pot escriure una cosa tan vasta com aquesta? Sabia de tot el què parlava el Stieg Larsson o va fer un treball de documentació brutal? Vertiginós! I la història és fabulosa! I el millor de tot és... que encara en queden 2 més d'aquesta saga! El segón és La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i el tercer és La reina en el palau dels corrents d'aire. La llàstima és que l'autor d'aquesta saga anomenada Millenium va morir l'any 2004, amb tan sols 50 anys, abans de que es publiqués la primera de les obres i després d'entregar la tercera a la editorial. Una carrera molt prometedora truncada per un atac de cor. Em recorda una mica com lo de l'actor Heath Ledger, el Joker del Batman de Christopher Nolan, que també va morir jove, però en circumstàncies molt diferents.
I com era d'esperar el llibre ja té pel·licula. Els suecs s'han espavilat a produïr-ne la seva versió, que és la primera també. I es veu que els americans ja es donen de bufetades per adquirir els drets per fer-ne un remake, a la americana, amb els pressupostos amb què acostumen a treballar. En fi, ja veurem, ja.
(Ah, per cert, no us perdeu el videoclip de Uptown girl d'en Billy Joel. Un videoclip d'aquells d'abans que feia afició. Tremendo!)
El que m'he llegit ultimament és El mundo amarillo de l'albert espinosa. I coi, que m'ha fet veure coses aquest home!
Ja l'he vist aquest de l'Albert Espinosa, el de la gent groga. N'he sentit a parlar. Suposo que tard o d'hora me'l llegiré. Una abraçada. :)