Els pagesos del Ripollès, han organitzat per aquesta tarda una "esquellada" pels carrers de Camprodón, amb eugues, vaques i tractors, com a protesta pel mooving al que estan sotmesos per gent que te cases de segona residència a prop d'on ells exercèixen la seva feina.
Des de fa una década, molts pagesos s'han vist perjudicats per les protestes i denuncies de gent que se n'ha anat a viure a zones rurals o que hi tenen la segona residència, i varies d'aquestes denuncies han acabat al jutjat amb sentencia en contra dels ramaders. Tot plegat em sembla una nova forma de colonialisme en que gent benestant farts d'aguantar la vida a la ciutat, se'n van a cercar el lloc ideal on viure, i quan descobreixen que a les zones rurals no tot es tan maco com es pensaven, no tenen cap mena d'escrúpol a fer plegar de la seva feina a gent que porta moltes generacions vivint i cuidant la terra, i no hem d'oblidar que son activitats que generen riquesa i si les fem tancar els beneficis econòmics se n'aniràn a un altre lloc. No es tracta de deixar que tothom faci el que vulgui, però estaria be que es posessin unes normes clares i assumibles perquè es respectessin els drets de tothom en el mon rural, i que la gent que hi vulgui anar a viure sàpiguen els inconvenients que això comporta, i que la forma de guanyar-se la vida de moltes persones no hagi d'estar en mans de uns jutges que desconèixen la realitat del mon rural
No tinc segona residència a pagès però sovint llogo un apartament rural. Mai m’he queixat de les esquelles dels ramats, ni del cant del pollastre ni de les campanes de l’església ni dels mussols i grills a la nit ni de les cigales de dia, ben al contrari: formen part del que cerco. La pudor de purins i fems em desagrada, però no més del que pot molestar al residents habituals. Si vull fruita o verdura fresca li compro a l’amo del tros, i de merda a la muntanya n’he vist d’aquella que no portem els forasters (cobertes de roda de tractors, electrodomèstics vell, etc) i, per tant, o ha crescut sola o l’han deixat els autòctons. Però n’estic tip de que a tothom qui no és de “comarques” sigui tractat de “pixapins” i subjecte de mofa i crítica (un dia podríem parlar-ne d’aquesta costum de pixar arbres, contraposada a la dels “pixarreu” que se’t tomben d’esquena pixen a qualsevol lloc). Si molesta la meva presència, en lloc d’anar a les comarques catalanes cercaré altres destins on els “urbanites no colonitzadors” siguem benvinguts.
antonirigol |
dissabte, 31 de gener de 2009 | 22:11h
O no m'he explicat be, o no m'has entès. Jo no he dit res de pixapins, ja que potser en soc un i tot, visc a 15 km. de Barcelona i no em considero Barceloní, però segur que per molta gent de les zones rurals ho soc, i ho entenc que m'hi tinguin. Jo parlo de la gent que hi va per descansar de la vida a ciutat, i un cap allí es vol fer el lloc a la seva mida sense importar-li el mal que pugui fer a la gent que viu i treballa de la terra des de sempre. La gent que hi aneu amb respecte per la gent i l'entorn, el que feu es aportar riquesa i vida
Que les sentències que esmentes acostumin a anar en contra dels pagesos i ramaders em sembla una demostració molt clara que alguna cosa no va bé. Gràcies per parlar-ne, Antoni, i tant de bo les autoritats competents ho tinguin en compte i intentin resoldre-ho sense perjudicar ningú. El respecte és primordial, i sembla que de vegades molta gent se n'oblida.
antonirigol |
dissabte, 31 de gener de 2009 | 18:58h
I per increïble que sembli, està passant. No podem permetre que aquesta gent s'enfrontin sols a aquest problema, i una manera d'ajudar-los es parlar-ne.
josep vicent| Adreça electrònica |
dissabte, 31 de gener de 2009 | 11:40h
ací als pobles d'horta, tenim els xaleteros de la capital. Molts d'aquests es pensen que les hortes són un supermercat a l'aire lliure i amb cost zero. Un arreplega un bolseta de carxofes, o un melò, l'altre dos o tres tomates, altre uns cebetes i si sumen, ens queden sense collita. Barcelona: plena de pixapins o fangueros, com diem a l'empordà. València: xaleteros, trencaribassos o furtamangranes.
A la gent de poble només ens faltava això. Arriben, compren, construeixen com volen, és vallen la seva aparceleta però la resta del terme és seu: bolets, espàrregs, fins hi tot la llenya. No m'estranyaria que un dia es trobin la seva caseta feta miques. diuen que porten riquesa ecònomica als pobles,es fals. Serà a una botiga o dos a la resta ens porten això: la destrucció del nostre patrimoni cultural.
antonirigol |
dissabte, 31 de gener de 2009 | 11:21h
Aquesta gent tan sols porten riquesa a la persona que els ven la parcel·la, i aquesta riquesa es efímera, els diners es gasten, perden valor, i al final es te uns veïns que volen imposar la seva manera de viure, sense respectar a ningú. Afortunadament, no tothom es així, però a qui ni toqui un d'aquests ja ha begut oli i al final acabaran pagant justos per pecadors
Barcelona: plena de pixapins o fangueros, com diem a l'empordà.
València: xaleteros, trencaribassos o furtamangranes.
vicent
llíria