A Danmark normalment el sopar és a les 7 de la tarda. Penso que aquest horari és vàlid només durant el llarg hivern, donada la circumstància que abans de les 4 de la tarda ja és fosc. El dinar és lleuger. L'esmorzar nutritiu. No podia marxar sense cuinar una paella i em vaig llençar 'a la piscina' com es diu vulgarment. Els estris no eren els més adients, però ho vaig fer, i .... va resultar tot un èxit. Crec que mai més cuinaré una paella com aquesta. El fumet el vaig fer amb els caps dels peixos que vam comprar a la platja d'un poble anomenat Lofterup (feu una ullada a l'arxiu), més el cap d'un bacallà fresc. Jo hi poso sempre julivert, trocets de tomàquets, porro, un parell d'estrelles d'anís. El fumet va quedar perfecte.Segona part. Escamarlans congelats, crec que eren de mars africans ( no gaire bons, per cert ); uns calamars congelats sencers, és a dir, s'havíen de netejar, sorprenentment molt gustosos, de l'Atlàntic, costa de New Jersey, Estats Units; alls de la Xina; mongeta tendra d'Etiòpia; tomàquets de Mutxamel, Alacant; arròs asiàtic, per fer sushi; julivert danès; safrà de Novelda; pebrot verd i pèsols d'Holanda. El sofregit cuinat en una paella normal, amb mànec. Una vegada el sofregit va estar al seu puntet, hi poso l'arròs i després el fumet. Tot va bé i posem el forn en marxa; de la paella amb mànec passem l'arròs a una safata i apa dins al forn perque l'arròs s'acabi de beure el fumet. Afegim els escamarlans.
A taula tothom expectant per veure la paella feta ' a la danesa ', però perque no dir-ho, amb un toc mediterrani innegable.
Després de sopar, la vetllada va continuar a la sala, prop del foc i explicant-nos vivències, històries, memòries, mentres bebíem una ratafia danesa.
Fora feia fred, glaçava i molta foscor. El silenci era absolut. Seguidament vam estar llegint una estona. ' I forgot to enjoy the present' .... escriu en Pascal Khoo Thwe recordant la seva vida al seu poblet amb la seva gent, els Padaung, mentres intenta entendre i integrar-se en la vida occidental anglesa i acadèmica a Cambridge.
Són aquestes petites coses, instants, de placidesa i benestar que ens dona confiança i alegríes.
