Correu Blocs | VilaWeb.cat
loburinot | divendres, 30 de gener de 2009 | 15:35h
     He entrat al bloc del Sr. Arqué ( Ramón pels amics) i aquesta vegada  li tocava parlar de música clássica.
      No sabía que fos melòman i llegint el que he llegit li tinc una gran enveja. Tal com descriu els concerts, l'orquestra, el director, la música de Beethoven, de Mahler o a qui sigui que se li posi pel davant, es nota i es palpa que ho sent, que ho porta a l'ánima. Enveja podrida per part meva.
       Escolto música i em fa feliç, però no més arribo al que m'agrada i al que no m'agrada, i que ningú em demani per qué, perque no ho sé. No tinc capacitat ni cultura musical per saber apreciar coses que veu un nen de parvulari.
       T'explicaré una anècdota. Tinc una cosina i bona amiga que es soprano. La seva filla es una molt bona violinista (els coneixes a totes dos) i et diré que, per vergonya d'una part de la família, la Reina l'ha rebut per donar-li no sé quin premi i després van fer un concert a BCN. Em van convidar , vaig anar-hi i vaig sortir entusiasmat, per mí va ser el summum. Increïble, mig emocionat, i no es conya.
     Però ja fora de la sala, mentre  esperava per anar a sopar amb elles, el pare i padrí dels "susodichas", sembla que molt expert, em va preguntar si m'havía agradat el concert. Resposta: moltíssim. Contra resposta (de bon rotllo, que consti): "Joaquín, no tienes ni puñetera idea. En la entrada tal, Carmen ha fallado. En la cual Helena ha llegado tarde. Además iban descompensadas, total un desastre". i jo descollonat per qué no m'havia assabentat de tantes desgràcies.
     T'explico tot aixó per contradir una mica al Sr. Arqué. Penso que per aquests tipus de música tens que tenir coneixements musicals , jo no els tinc i per tant no hi arribo. Estic d'acord quan diu que  en directe es molt més fàcil gaudir-ne. Però els profans no sabrem apreciar mai la diferència entre la Filarmónica de Viena, la de Berlín, la de BCN, i molt menys la qualitat de la direcció japonesa,alemanya, pallaresa o normanda.
     Ramón, jo crec en una reencarnació sel.lectiva. Tú, jo, Einstein, Ben Gurion, John Lennon, Fleming, Trenat, General Moragues i tres o quatre mes en els que l'Humanitat está en deute. I quan aixó succeeixi, m'agradaría ser, no músic ni director d'orquestra, però sí algú que sapigui apreciar la gran música.
     Salut i llarga vida.
     Quim Sostres.

Comentaris: 1

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Converses creuades entre Quim Sostres (La Puta) i Ramon Aytés (La Ramoneta) sobre temes d'actualitat i d'altres tonteries
  • Diari d'una Aprenent de Cuina, és un conjunt de relats sobre la relació d'una noia amb la seva padrina cuinera d'un restaurant de muntanya

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 2 visites
  • Aquesta setmana: 57 visites
  • Aquest mes: 113 visites
  • Des de l'inici: 27308 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 14 visites
  • Aquesta setmana: 1359 visites
  • Aquest mes: 1552 visites
  • Des de l'inici: 224614 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats