Clara i les ombres (Editorial Empúries, 2007)Un pianista solitari, amb tendències addictives, accepta acompanyar un grup de gòspel de Lousisiana en una gira per Catalunya. Aquesta experiència e durà a retrobar-se amb el passar i alhora a enfrontar el futur i la realitat de l’essència humana en les seves diveres formes.
Clara i les ombres en fa visitar i constratar des de diverses òptiques bona part dels prejudicis de la societat actual, des dels racistes fins als de classe. La varietat dels paisatges i personatges que la conformen, i la força de l’imprevist com a constant, asseguren un compàs despert i un ventall de relacions humanees intenses, vives, a vegades, contraposades. A partir d’aquests elements emergeixen els dos personatges protagonistes, aparentment oposats, que aborden sense complexos els conceptes més produnds de l’existència: els marges del destí i la llibertat, el pes de les circumstàncies i de les decisions pròpies.
Clara i les ombres ens insinua, amb gran força narrativa, que la felicitat només pot sorgir, espontània i esporàdica, quan les persones aprenen a mantenir la passió per continuar vivint.
L’origen de Clara i les ombres es remunta a l’any 2000 i, quan se sap, no costa gens observar-hi influències de Cavalls salvatges. Tant per l’actitud dels protagonistes enfront de les addiccions dures, en aquest cas l’alcohol, com per l’actitud dels protagonistes enfront de les imposicions inercials de les circumstàncies. També l’estructura episòdica i progressiva, i la veu narradora, fluida, atrevida i íntima, beuen per a bé de la font de Cavalls salvatges.
Tot
i que l’impuls del relat prové d’una relació
professional real amb un grup de gòspel de Nova Orleans, la
conversa transcendental entre els dos protagonistes és
rotundament literària. Val a dir que ni en la ficció no
resultaria creïble sinó fos gràcies a un imprevist
colossal, que en culmina un seguit de comuns. De fet, aquest
imprevist majúscul és la troballa de la rondalla, i la
novel·la probablement no aixecaria el vol del paper si no fos
pel biaix i la profunditat que li dóna, en el moment precís
i en la direcció indicada. Una novel·la emotiva de
debò, goso dir, per a tots els qui, rient o plorant, encara
creuen en la força de l’amor.
