LÓPEZ, Xavi: Nit i fuga. Viena, 2008. Premi Sant Celoni de Novel·la Breu 2007(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
Aquesta és la primera novel·la publicada de Xavi López, però l'autor ja s'havia estrenat en el món de l'edició amb un parell de relats: El germà i El graner, ambdós finalistes del concurs "Les Millors Pàgines". I si esmento aquest detall és per la tria d'escenaris i, per tant, la relació que es pot establir entre els contes i la present novel·la.
L'acció de Nit i fuga té lloc a Sant Cugat, un paisatge que permet fer el pas gairebé sobtat des del pol més urbanitzat de qualsevol població dels nostres dies, cap a una natura fosca i desconeguda. I just això és el que el protagonista de la novel·la, en Miquel Massó, durà a terme.
En Miquel, que al llarg de tota la història anirà recordant la figura del seu pare difunt (després tornaré a aquest tema), es troba assegut a la terrassa d'un bar una tarda de dissabte. Tot sembla indicar que té per davant un cap de setmana normal: la companyia dels amics i companys de feina, la beguda, la gresca... Però un fet concret el neguitejarà i no se sentirà còmode en aquell ambient. Aquí comença la seva fuga i la seva nit, perquè tot un seguit d'esdeveniments l'aniran conduint, gairebé sense que ell s'ho proposi, vers una aventura nocturna on la descripció precisa i detallada d'escenaris reals es barreja amb el món oníric, causat per la foscor de la nit, el caràcter inhospitalari del bosc, i l'estat etílic del protagonista. En Miquel entrarà a formar part del món prohibit que sempre ha observat de lluny: el d'aquelles figures que es mouen en els marges, a la frontera entre, podríem dir-ne, el bé i el mal.
He esmentat la figura del pare, un element important de la narració perquè l'autor juga amb ell per mostrar-nos un dels temes crucials de Nit i fuga: la llibertat enfront del determinisme. Perquè el Miquel Massó, que comparteix nom amb el pare difunt, sentirà que és una rèplica desdibuixada del seu progenitor. I aquest joc de dualitats també s'establirà entre la Maria, la noia amb qui surt el Miquel, i l'altra Maria, a qui es trobarà en un carreró de la zona industrial, a qui ajudarà i acompanyarà al bosc.
El tempo de la novel·la és un altre element que l'autor, el Xavi López, condueix amb regna curta. L'acció té lloc tot just al llarg d'una nit, des que el protagonista seu a la terrassa del bar fins que torna a fer-se de dia. Després la història fa un salt cap a l'epíleg, que situem en un espai temporal més allunyat.
En definitiva, Nit i fuga és una novel·la de trama lineal, que gràcies a la confluència de dos móns (el real i l'oníric que he comentat abans), de dos ambients (el dels carrers de la població i el de la natura inhòspita) i de diversos elements farcits de simbologies, permet diverses lectures i doten de riquesa la seva història.
