Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt. El text parla dels atacs que ha de suportar el coordinador del districte de Sant Roc, Diego Justícia, que han acabat amb el seu cotxe cremat, en un acte que no és vandàlic, sinó que té a veure amb les dinàmiques internes dels que s'oposen a la normalització del barri.No podia ser de cap més manera, s'havia de dir Justícia de cognom. Ja ho sé. Una broma fàcil. El cognom i la situació s'hi presten. Diego Justícia és en Wyatt Earp de Sant Roc (en justa correspondència Ferran Falcó deu ser en Doc Holliday...), un barri que ja té alguna cosa de Tombstone. Tothom sap què hi està passant però ningú obre boca. Tothom espera que el xèrif imposi la llei i l'ordre. Tothom sap quines són les famílies, prou identificades, que compliquen la vida al barri. El coordinador del districte i president de l'associació de veïns és com la figura del justicier de l'Oest, solitari i decidit, tossut, insistent, fins i tot d'idees massa quadriculades. Ho té clar, però, el barri és el primer i, com diu el primer tinent d'alcalde en la seva bitàcola a la xarxa, «Justícia es guanya el sou». I en el sou hi va implícit que et cremin primer la moto i després el cotxe i que t'amenacin de mort. El joc de l'acolloniment és molt vell. L'han fet servir totes les màfies que han pretès continuar controlant un territori que consideren seu quan hi ha algú que, sorprenentment, decideix no seguir-los el joc i portar-los la contrària. Sant Roc és de tothom. Que en prenguin nota.
Justícia paga en carn pròpia una política equivocada aplicada a un barri on no és fàcil, precisament, aplicar-hi polítiques encertades. Durant anys i panys administracions d'un i altre color polític van pensar que els problemes de Sant Roc, els de fons, els que són de persones, s'arreglaven amb una política de compra de voluntats. Una extensió de la màxima «si no els pots vèncer, uneix-t'hi». Feia patxoca veure els líders del país i la ciutat dir que Sant Roc er una exemple per a Catalunya acompanyats de les figures patriarcals de torn, que els feien la gara-gara. El vot, però, és secret. La visita pastoral incloïa les testes de paios i gitanos, les dues ètnies principals del barri. Seria injust dir que aquesta política no va donar alguns fruits positius per a la ciutat. Sant Roc va anar canviant positivament fins fa pocs anys, quan l'arribada de la nova immigració obliga al caixa o faixa: o apliques el vell esquema clientelar –i ara són més a repartir– o te la jugues amb noves polítiques. Gràcies a la pressió d'un bon nombre de veïns i d'entitats que saben quin pa es dóna en aquest barri –al qual seria injust estigmatitzar per culpa d'uns quants– es va aconseguir que el Consorci Badalona Sud fos un bon instrument per anar aplicant polítiques sobre pedres i persones. El camí tot just s'ha començat. Per una vegada, però, l'administració ha donat proves de voler afrontar el darrer intent de transformar el districte, a imatge i semblança del que amb molts recursos i una política decidida s'està fent a la Mina adrianenca.
I deuen estar fent-ho bé, polítics, veïns i entitats, quan hi ha qui opta per la violència per fer-se escoltar. En el fons, és un signe de debilitat; de por. Alguns missatges a internet porten el lema «Yo también soy Diego Justícia!», que recorda l'èpica cinematogràfica d'aquell clam de «Jo també sóc Espartac!». Mal averany perquè els rebels van acabar crucificats. És clar que aquí els rebels tenen a la seva banda la força de l'Estat, que és el que els va faltar als esclaus que es van revoltar contra els romans. A Sant Roc caldrà encara molta pedagogia, molta inversió en consciència cívica, per aconseguir aïllar la minoria fins que se senti prou incòmode per marxar. També caldrà més pressió policial, però. Prou per trobar qui ha cremat el cotxe d'un dels homes que s'ha atrevit a dir «aquest barri és de tots».
Indiscutibe que toda persona de bién, tiene una "obligación" con el Sr. Justicia. Estamos ante una agresión dirigida a todos los que desde nuestra inmensa mayoría -respecto de los desalmados- hacemos demasiada dejación...Y éso debe terminar....
La Ciudad la "vitalizamos" las personas. Y somos -las personas- las que tenemos la primera responsablidad,para con élla...El Sr. Justicia -estoy seguro- lo ha entendido así...El Sr. Justicia ha dado el "paso al frente" que nos corresponde dar -a todos- los que "decimos" querer lo mejor para Badalona...
Que tan injustificable agresión sirva para despertar conciencias...Para situarnos donde debemos estar...Y para hacerlo sin ambigüedades. Que actos cómo el sufrido por tan respetable servidor público,nos incentiven a un mayor compromiso..
Yo desde mi individualidad- así lo entiendo y en tal sentido,pienso proceder...
Saludos.
El meu recolzament total al Diego Justicia. Desitjo de tot cor que agafi encara més força i continui fent una feina tant necessària al barri.
Grácias a su articulo podemos conocer un poco más que hacen los coordinadores de distrito seria interesante saber que hacen y como lo hacen todos los demás y poder comparar. tenemos noticias de que hacen y que proponen desde los departamentos.