El molinenc Jordi Costa ha tingut l'encert de preparar un recull d'imatges sobre els efectes del vent a Molins. I aquí en faig difusió...
Però sense cap lloc al dubte i, malgrat les pèrdues humanes que hi ha hagut, no puc més que afirmar que la Llei de Murphy no existeix, sinó no hagués passat en dissabte.
Quan una llesca sucada també cau cara a terra, també pensem que "tot el que ha de passar, passa", però res d'això. Això no va així. És la "termodinàmica" com diria el meu amic Francesc. Malgrat tot, tenim la necessitat de donar la culpa a algú. Sempre la culpa és d'algú. Així continuem fent tard perquè "hi ha havia molts cotxes i retenció". Doncs surt abans!
He estat a unes naus on han caigut els murs de tancament. Increïble, i el constructor dient que "estava calculat a 90 km/h". Poca-vergonyes... no hi ha responsabilitat ni rigor.
Veient el que ha passat arreu, la desgràcia haguera pogut estar major i mot greu. Tot sembla aguantar-se, però som una societat dèbil, amb grans infraestructures que són el nostra tal·ló d'aquil·les.
Probablement episodis greus com els viscuts s'aniran repetint, però no és tolerable que hi hagi aquest grau de col·lapse i caos. La propera pot passar dia laborable. Murphy no ho evitarà.
