Ahir vaig tenir una jornada especialment badalonina: al matí, futbol; al vespre, teatre. Com gairebé sempre que juga el Badalona a casa, vaig anar al vell camp de l’Avinguda de Navarra -així és com no perdo el contacte amb la meva ciutat- per veure com, per fi, el Bada guanyava un partit. Després de tornar a Barcelona per dinar i fer migdiada, vaig agafar de nou el cotxe i la Ronda de Dalt. Aquest cop, però, es tractava d’anar al Teatre Zorrilla, que celebrava els seus deu anys de vida amb un acte en el qual hi havia d’actuar.Diu la notícia de El Punt que prop d’un miler de badalonins van assistir durant el passat cap de setmana a la festa d’aniversari del Zorrilla. Dèu n’hi do. El cas és que, entre dissabte i diumenge, vàrem passar per l’escenari del teatre uns quants artistes de la ciutat convocats per la idea de festejar el desé aniversari d’aquest històric equipament, inaugurat per primer cop l’any 1868 i reobert el 21 de gener de 1999.
Acompanyat només per la guitarra de’n Josep Traver -com recull la imatge que acompanya aquest text-, vaig interpretar tres cançons del meu repertori -‘Senzill’, ‘Una flor a la solpa’ i ‘Mai no he dit’-. Hi van participar també en Martí Serra, inmens saxofonista, actors com en Jordi Diaz, la Rosa Gàmiz i la Cristina Solà i entitats ben arrelades a la ciutat, com l’Orfeó badaloní, el Conservatori i el Círcol Catòlic. “Mostrarem la rica activitat artística de la ciutat, tant d'entitats com d'artistes professionals” deia en Joan Anton Sánchez, el director del teatre, abans de la festa. I així va ser.
Acompanyat només per la guitarra de’n Josep Traver -com recull la imatge que acompanya aquest text-, vaig interpretar tres cançons del meu repertori -‘Senzill’, ‘Una flor a la solpa’ i ‘Mai no he dit’-. Hi van participar també en Martí Serra, inmens saxofonista, actors com en Jordi Diaz, la Rosa Gàmiz i la Cristina Solà i entitats ben arrelades a la ciutat, com l’Orfeó badaloní, el Conservatori i el Círcol Catòlic. “Mostrarem la rica activitat artística de la ciutat, tant d'entitats com d'artistes professionals” deia en Joan Anton Sánchez, el director del teatre, abans de la festa. I així va ser.
L'enhorabona.
Andreu