Us copio un interessant apunt de Jesús Cardona:Ha sortit a la venda "Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana", de Teresa Amat. Ed. Proa. L'esdeveniment ha coincidit amb l'anunci de Barack Obama de tancar la presó de Guantánamo.
Ha estat una feliç coincidència perquè la Teresa explica, entre molts altres aspectes de la dictadura comunista, que la presó nord-americana no és l'única que hi ha a l'illa. L'altra és la Prisión Provincial, una de les més grans de les dues-centes que estan plenes, no de "presumptes" terroristes, sinó de dissidents de la dictadura cubana. En aquest cas, però, la Creu Roja i els grups defensors de drets humans no hi han pogut accedir. Tampoc en tenim fotos, ni informes. Els mitjans no han pogut entrevistar els presos que han estat alliberats. Tampoc es coneix cap data per a la clausura d'aquests dos cents centres.
Cinquanta anys de dictadura. Castro ha fruït de l'amistat de molts sectors europeus de diferents espècies, des de Franco fins als socialdemocràtes. Aquest és l'objectiu de "Castracions": descriure la vids quotidiana dels cubans i criticar la indulgència plenària de la que frueix la dictadura als nostres rodals. Com tots els bons llibres, aquest dóna ganes de viure i d'estimar la llibertat.
Quantes presons tenen els Estats Units i quantes practique la pena de mort? O és que a nord-america fomenten el delicte i l'ignorància política.
Quants centenars de milers civils i dissidents politics (Xile) hi ha morts al món per guerres o cops d'Estat engegades i recolçades pels interesos dels Estats Units arreu del món des de fa 50 anys ençà?.
Igualment la revolució cubana es defensa d'aquets atacs i embargaments evitant una 'brunete mediàtica' formalitzada des fora del país pels potents interesos capitalistes.
L'explotació capitalista de sudamerica fins centre-america amb Haití, Guatemala i Mexic tenen alguna situació que siga envejada per la revolució cubana.
L'economia cubana no és més sostenible i respectuosa amb el medi ambient mentre la nordamericana és molt més insostenible fins i tot als humedals de la Florida i amb l'implatació d'una economia industria i agricultura intensiva molt més agressiva.
Des de la "Lucha Contra Bandidos" fins al tràfic de drogues, qualsevol excusa ha servit per eliminar els opositors al règim, incloent els seus antics companys de revolució. Va passar el mateix amb els Sandinistes i la Contra.
Ara bé, no acabo d'entendre les comparacions. La fi justifica els mitjans? Sí?
Doncs a Europa vivim força millor que a Cuba i mira, sense dictadures ni assassinats. Potser assolir aquesta fi justificaria implantar una democràcia a Cuba?