AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Les portes tenen bàsicament dos funcions primordials:
Deixar
entrar/sortit, o barrar el pas... També poden "darnos con ellas en las narices" per això és una altra història...
Aquest bloc pretén ser una porta
-d'entrada i sortida i en tots dos sentits- oberta de bat a bat entre
dos mons en teoria (i molt sovint en la pràctica) oposats.
No és la
meva intenció reivindicar res (tot i que a vegades sé que ho
faré) ni tan sols posar-hi noms ni sentenciar; només reflexionar-hi
des de tots dos cantons de l'equació, deixant que les conclusions -si
hi són- arribin per si soles i de tots colors.
La Puerta
de Alcalá que hi veieu -difosa i confusa com a la fotografia- aleshores
era "una altra porta", una porta oberta al món que els madrilenys vam
haver de tancar i protegir dels bombardeigs infligits per aquells que l'història oficial, i els vencedors mateixos (paradoxalment enemics de nacionalismes... tret del seu, és clar) van anomenar: bàndol "nacional".
Una porta per
on, malauradament i malgrat el "No Pasarán", van passar finalment els
botxins. I a més ho van fer "cual elefante en una cacharrería" i tancant
la porta rere seu tot barrant el pas a qualsevol tipus d'entesa. Cap entesa possible no
només entre allò que deien "las dos Españas" (parlant en termes
ideològics) sinó entre els diversos pobles d'allò que algú va anomenar
"la piel de toro" (etiqueta que com a eslògan publicitari no té preu, ja
que recull, amb quatre paraules, l'essència bàsica d'aquella "Espanya"
profunda, taurina i negra, "de piel y raza" que volien enaltir).
I aquí ens hem
quedat, madrilenys i madrilenyes, castellans i castellanes, i d'altres
pobles que conformen allò que anomenen "los españolitos de a pié" (el "tassi" va molt car)
tancats amb l'enemic dintre de les pròpies entranyes, sense saber ben bé que
som ni com anomenar-nos i jugant a ser "campions d'Europa", tot
inventant-nos (a diestro y siniestro: a dretes i a esquerres) una
identitat (que no acabem de trobar) furtada i suplantada per 40 anys
de franquisme i 30 més de "españolismo institucional".
Ha plogut
molt, però la porta segueix tancada amb els botxins a dintre. I malgrat
la pluja caiguda, encara cal que plogui molt més. Per això voldria
deixar la porta oberta (tot fent honor al tòpic -que no acabo
d'entendre d'on ve- que diu que els madrilenys ens les deixem sempre "de par en par"... ) i estrenar un nou "felpudo" on deixar el fang de la
tempesta abans de passar-hi, tot desfent fantasmes i tòpics. Un
"felpudo" davant la porta, on es pugui llegir no només aquell fantàstic "No Pasarán" tan adient enfront la barbàrie; sinó un: "Oh! Benvinguts, passeu
passeu!" tan acollidor davant l'ignorància mútua envers l'altre...
...De la tristor, en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha...cases d'algú... Oh Benvinguts! [Qualsevol nit, pot sortir el sol. Jaume Sisa]
Primer de tot benvinguda. Ets oriünda de Madrid? Perdona la desconfiança, però quan els madrilenys ens diuen "passeu, passeu" és sempre per fotre'ns. En el teu cas espero i desitjo que no sigui així -no tindria sentit- Ja ens aniras explicant, d'entrada tens el meu vot de confiança.
Sóc d'un poble de la Vega del Jarama: San Fernando de Henares, a prop d'Alcalá de Henares, al Km 17 d'allò que ara diuen l'Autovia d'Aragón i que sempre havíem conegut com a "la carretera de Barcelona" o "Nacional II" Però sembla que ni "nacional" ni Barcelona són termes políticament correctes, i molt menys a la mateixa frase, i llavors han hagut de trobar un eufemisme més adient. Però atès que "La Autovía de Cataluña" podia ser encara més controvertit i polèmic, suposo que hauran optat per quedar-se a mig camí -ni pa ti ni pa mi- i fer honors a la Pilarica (i al dia de la seva onomàstica ja de pas) i a la raça de la "Agustina de Aragón" tot confonent (i conformant) al personal amb les qüatre barres "mañícas" més integrades que mai dins l'imaginari col·lectiu del "Tanto monta, monta tanto"....
... n'hauré de fet un post...
Però si, sóc orïunda, filla de familia andalusa i castellana, i tot i que volto pels Països Catalans més que Willy Fog amb un "abono transporte" (humor "cheli" del barato); sóc de - i visc a- la "Comunidad de Madrid" a un petit poble de "La Ribera del Alberche" a tocar Toledo. Si t'avorreixes (perquè s'ha d'estar molt avorrit per fer-ho) pots ficar-te a la meva biografia al bloc, on trobaràs alguna curiositat més.
No sé si això promet, no era la meva intenció... quina por!: no vull còrrer el risc de decebre, però moltes gràcies igualment. :-D Però ja que "lo prometido es deuda" i vaig dir-te que n'hauria de fer un post (gràcies per fer-me reflexionar-hi indirectament) doncs aquí va.
Espero que el llegeixis si et ve de gust, i ja em diràs que et sembla.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Ets oriünda de Madrid? Perdona la desconfiança, però quan els madrilenys ens diuen "passeu, passeu" és sempre per fotre'ns. En el teu cas espero i desitjo que no sigui així -no tindria sentit-
Ja ens aniras explicant, d'entrada tens el meu vot de confiança.
Sóc d'un poble de la Vega del Jarama: San Fernando de Henares, a prop d'Alcalá de Henares, al Km 17 d'allò que ara diuen l'Autovia d'Aragón i que sempre havíem conegut com a "la carretera de Barcelona" o "Nacional II" Però sembla que ni "nacional" ni Barcelona són termes políticament correctes, i molt menys a la mateixa frase, i llavors han hagut de trobar un eufemisme més adient. Però atès que "La Autovía de Cataluña" podia ser encara més controvertit i polèmic, suposo que hauran optat per quedar-se a mig camí -ni pa ti ni pa mi- i fer honors a la Pilarica (i al dia de la seva onomàstica ja de pas) i a la raça de la "Agustina de Aragón" tot confonent (i conformant) al personal amb les qüatre barres "mañícas" més integrades que mai dins l'imaginari col·lectiu del "Tanto monta, monta tanto"....
... n'hauré de fet un post...
Però si, sóc orïunda, filla de familia andalusa i castellana, i tot i que volto pels Països Catalans més que Willy Fog amb un "abono transporte" (humor "cheli" del barato); sóc de - i visc a- la "Comunidad de Madrid" a un petit poble de "La Ribera del Alberche" a tocar Toledo. Si t'avorreixes (perquè s'ha d'estar molt avorrit per fer-ho) pots ficar-te a la meva biografia al bloc, on trobaràs alguna curiositat més.
Una salutació.
No sé si això promet, no era la meva intenció... quina por!: no vull còrrer el risc de decebre, però moltes gràcies igualment. :-D
Però ja que "lo prometido es deuda" i vaig dir-te que n'hauria de fer un post (gràcies per fer-me reflexionar-hi indirectament) doncs aquí va.
Espero que el llegeixis si et ve de gust, i ja em diràs que et sembla.
Una salutació.
Un b7.
Moltes Gràcies.
Ja saps, però, que encara tenim l'esperança de que hi tornis!
Una abraçada.