loburinot |
divendres, 23 de gener de 2009 | 17:40h
Com gairebé tot-hom he vist la foto de la Srs. Soraya Saenz de Santamaría als diaris i demés mitjans de comunicació.
Com que tant tú com la majoria de familiars, amics, coneguts i saludats coneixeu bé les meves fiiies i fòbies polítiques i algunes de personals, sabreu que els meus amors no van dirigits precisament cap al PP, i no per la seva política económica i social que comparteixo en part, sinó pel seu profund odi a tot el que olori a nacionalisme en general i a catalanisme en particular, igual que del partit que jo voto només comparteixo el seu Republicanisme i la seva Catalanitat (i vist lo vist, ja començo a posar en dubte les dos coses. M'estan fallant i molt.).
Ara m'estic empatollant. No volía parlar d'aixó. El que volía dir es que a partir d'avui, si a la ciutadana Soraya els seus correligionaris no la torturen, lapiden ni la cremen a la foguera com faríen els seus avantpassats, el Partido pujará mitja décima en la meva estimació i ella, bastants punts. Per que sabent on ets, coneixent la tropa que t'envolta i el que et caurá a sobre tant de part dels teus com dels altres, S'ha de tindre molt valor i molt convenciment en el que fas per dur-ho a terme.
Dit lo dit, per mí, aquesta dona chapeau i barretina. S'ho mereix.
De tota manera, Ramón, jo hagués triat a la Montse Nebrera. Tinc varis masters en Montses i com a expert crec que aquesta s'ho val, tant política (per aixó la volen fer fora del PPC) com físicament.
Veig que ja has deixat enrera l'apassionant metàfora de la "morena del Ramon" i ara tornes a parlar de temes seriosos :-)
Jo també hagués triat la Nebrera, primer perquè està més bona i segon perquè és d'aquestes persones que en diuen "outsiders", perquè van al seu rotllo, una mica com jo, que no soc gens corporatiu i sempre vaig a la meva.
Dit això, reprodueixo el comentari del Buenafuente sobre la foto de la Soraya: "Pues no ha quedado tan mal para haberse caído de la silla" :-)
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
Veig que ja has deixat enrera l'apassionant metàfora de la "morena del Ramon" i ara tornes a parlar de temes seriosos :-)
Jo també hagués triat la Nebrera, primer perquè està més bona i segon perquè és d'aquestes persones que en diuen "outsiders", perquè van al seu rotllo, una mica com jo, que no soc gens corporatiu i sempre vaig a la meva.
Dit això, reprodueixo el comentari del Buenafuente sobre la foto de la Soraya: "Pues no ha quedado tan mal para haberse caído de la silla" :-)
Salut i República!
RA