He tardat gairebé
un mes en parlar del documental que la nit del 25 de desembre ens van oferir l'equip
de l'Sputnik. Segurament no exagero si afirmo que pràcticament la totalitat de
joves nascuts a principis dels 80 ens hem format musicalment gràcies a aquest
programa del 33. Sigui amb en Santi, en Bruno o la Tània Sàrrias. Sigui quan
sortia un robot a presentar o quan, simplement, ni presentàvem. Hores i hores
de clips i música, sempre fugint de la comercialitat i buscant oferir el que
enlloc posaven.
Els concerts de NOFX o Blur al Dr Music, l'incident del "estàs gordo, viejo!" al Greg Graffin -cap d'Epitafh i història viva del punk-rock amb Bad Religion- al mateix festival de la vaca. Una cinta posada al video i apretant el rec quan apareixien clips mítics de l'época com aquell "House on Fire" dels Arkarna (a saber on paren aqueta gent), el "Your Woman" dels White Town o el "Leave it alone" dels NOFX. I com no, el "Popular" dels Nada Surf, no sé quantes vegades van arribar a posar aquest video a l'Sputnik.
Això sí, tot i que el documental el van titular Sputnik: Company de viatge, ja fa molts anys que aquest programa va decidir deixar de banda la producció pròpia per deixar-nos, només, documentals. No crec que sigui un final digne per l'Sputnik això de limitar-se a posar un presentador per donar pas a un documental que, això sí, està tot -absolutament tot- subtitulat, cosa que s'agraeix profundament.
Crec que no m'equivoco si dic que tots els que vam creixer veient l'Sputnik vam acabar satisfets després de veure el programa dels 20 anys. Imatges que et transportaven a l'adolescencia mentre bandes del present t'engarrotaven a la cadira escoltant les seves versions. Algunes de millors (sens dubte la de Refree de Loquillo y los Trogloditas) i d'altres no tan aconseguides (segurament les de Sidonie), però tot plegat amb un bon gust com feia temps que no veiem a La Nostra.
Egon Soda, Astrud, una emocinant versió dels Love Of Lesbian del "1979" dels Smashing Pumpkins o Manel, com no. La versió del "Common People" dels Pulp ja l'havíem escoltat a l'Heliogabal, cosa que no va restar les sensacions positives de la nit de Nadal. Però la sorpresa, per mi, va ser el cover que els graciencs van fer del No t'enyoro (Cançó d'amor desesperada), de Els Pets. Crec que els de Constantí encara la fan en directe, de fet la van tocar al darrer Summercase. Segurament si en algo coincideixen els Manel amb Els Pets és que els dos canten cançons quotidianes, però amb un somriure irònic i sarcàstic a tot el que diuen.
Ahir, potser una mica tard, potser perquè mai m'havia fet falta, vaig descobrir com es baixen les cançons del myspace amb alta qualitat. Avui, penjo les dues versions.
Per baixar el programa sencer aneu a aquest post d'Indiespot
