Cogito, ergo sum no és la brillant descoberta d’una veritat filosòfica. Més aviat, és una declaració, un manifest, del programa personal de Descartes. Per a ell, només l’exercici de la racionalitat dóna sentit a l’existència. Aquesta exaltació de la racionalitat té a veure amb la històrica aspiració de diferenciar l’espècie humana de la resta d’animals.
Tanmateix, l’exercici de la racionalitat és més l’excepció que no pas la norma. Per aquest motiu, tots els models de decisió que es fonamenten en la racionalitat dels actors porten a previsions errònies.
No ens hauria d’estranyar. La racionalitat és útil només en determinades circumstàncies, no pas les més freqüents. Per això, l’excés de racionalitat sol ser un desavantatge per a comprendre i, sobretot, per a gestionar la realitat.
