Pep |
Catalunya |
dimecres, 21 de gener de 2009 | 23:36h
Riuades d'estupideses i fútbol. Tant esforç per canviar un Déu per un altre (o per molts d'altres). Això és la única cosa que se'ns ocurreix del llegat de la secularització? Ja tenim un nou capítol.
Quedo ben parat com d’una banda a l’altre de l’hemicicle tothom es reclama l’Obama de torn i repeteix el rosari “yes, we can”. La diferència és que els Americans diuen i fan, mentres que aquí, a un li sembla que tot queda en liturgia barata, oportunista i descafeïnada.
La incapacitat de liderar a Catalunya es posa de relleu en moments com aquest. Però no és responsabilitat (només) dels polítics; també de tots nosaltres, que al final som els qui els votem, però no els botem, quan més d’una vegada convindria i de quina manera.
I és que semblem una societat adormida, apagada i sense autoestima. Sembla ben bé que ha triumfat la cultura del pelotazo i del no esforç. La cosa fàcil, la wikimania, la resposta per a tot, però la incapacitat de fer preguntes.
Jo ja he près la decisió de no parlar de res negatiu, forma part del problema. No es pot ser frívol perquè molta gent ho pateix i ho patirà. Però trec ànims de qualsevol lloc i intento treballar més que mai i empènyer i emprenyar als immòbils.
I és justament ara quan més pena em fa l’actitud còmode i seguidista de molta gent que sembla desactivada, pàl·lida, que aporta problemes enlloc de solucions, que ja pensa com poder fer el següent engany i picaresca. Que parla i parla i alliçona, amb superioritat moral. Tots els qui ja sommien amb el cap de setmana com a sedant d’aquest viatge vital. Procuro, de debó, mantenir-me’n allunyat d’aquells que parlen molt, però, de fet, tenen per lema el “Yes, weekend”.
Estic d'acord amb tu i crec que el problema és de tots i totes. Tenim uns "liders" que no son res més que el reflex d'aquesta societat, una societat on predomina l'individualisme i on cada cop es valora menys l'esforç.
Ja no només l'esforç per superar-se a nivell personal sinó a nivell col·lectiu també. Ens hem de queixar però també fer alguna cosa per canviar el que no ens agrada.
Malgrat que la realitat sigui poc alentadora s'ha de ser optimista i creure en què això pot canviar!
Estic d'acord amb tu i crec que el problema és de tots i totes. Tenim uns "liders" que no son res més que el reflex d'aquesta societat, una societat on predomina l'individualisme i on cada cop es valora menys l'esforç.
Ja no només l'esforç per superar-se a nivell personal sinó a nivell col·lectiu també. Ens hem de queixar però també fer alguna cosa per canviar el que no ens agrada.
Malgrat que la realitat sigui poc alentadora s'ha de ser optimista i creure en què això pot canviar!
Salut i ens veiem per la Fira!!!
Àlex