Fa molts anys em vaig subscriure a la col·lecció “A tot vent” de l’Editorial Proa, una forma com una altra de rebre novetats de novel·les tant d’autors del país com traduccions d’autors estrangers, sabent que en una col·lecció sempre hi ha el que és del teu interès i el que és de l’interès del responsable de la col·lecció. Però això són aspectes difícilment reconciliables, tot i que de tant en tant, quant reps els llibres, sempre en trobes que poden ser interessants.
En una de les trameses d’abans de l’estiu, em va cridar l’atenció una novel·la d’un escriptor noruec: Jo Nesbo, que em va provocar una associació amb altres autors escandinaus, com Stieg Larsson o Henning Mankell, segurament pel fet de tractar-se també de novel·la negra.
Després de llegir per vacances la segona entrega de Stieg Larsson, havia començat a llegir el El Pit-roig de Jo Nesbo, que tot i tenir un començament una mica lent, va agafant interès a mesura que entres en una historia del tot actual, però que té uns lligams molt estrets amb la segona guerra mundial i el nazisme, i que he pogut acabar de llegir aquests dies per culpa d’una inoportuna grip.
L’autor, tot i crear una trama força interessant, també desmitifica la resistència Noruega, tot fent veure que després de la guerra és va sobredimensionar la resistència, i posa a nivell d’anècdota la gran quantitat de gent que es van arrenglerar a les files del nazisme. (continua...)
Això m’ha fet pensar com a França va passar també amb el Règim col·laboracionista de Vichy, i també el nostre país, que ara sembla que no hi va haver franquistes.
Això ens porta a la conclusió que qui té la paella per el mànec, també té el privilegi de fer la interpretació més convenient per a la col·lectivitat,i aquesta és la denúncia subliminal d’aquesta novel·la, en la qual els que només hi busquin una trama de novel·la negra, sense altres pretensions, podran gaudir d’una bona novel·la de gènere. Per últim, el llibre deixa algun front obert,que no sabem, si hi ha la pertinent traducció de la o les novel·les posteriors, si ens explicarà què passa amb aquests temes volgudament no resolts.
Els qui teniu afició a la novel·la negra, teniu una bona alternativa amb El Pit-roig.
