Probablement cap dels dos no havia dinat. Ell, Stanislav Markelov, de 34 anys, director de l’Institut de Dret, un grup que lluitava per les llibertats civils a Rússia, tot just feia uns minuts que havia convocat una roda de premsa al Centre de Premsa Independent de Moscou.
Era advocat de la família d'Elsa Kungáyeva i un reconegut defensor de molts casos de vulneració dels Drets Humans a Txetxènia i de víctimes d’atacs neo-nazis. El 27 de març del 2000, l’Elsa, una noia txetxena de 18 anys, havia estat detinguda, interrogada, torturada i assassinada pel coronel de l’exèrcit rus Yuri Budànov.
Budànov, durant el judici que el condemnà a 10 anys de presó el 2003, havia manifestat que en un moment d’ira havia agafat el coll de la noia i l’havia estrangulada. El jutge no va poder provar les denúncies d’abusos vexatoris per part de Budánov abans i després de l’assassinat de la noia. La van confondre amb la franctiradora que havia assassinat dos dels membres de la seva unitat, es veu. Era el màxim càrrec de l'exèrcit rus que havia estat condemnat per crims comesos a Txetxènia.
Després de complir encara no 5 anys de condemna, Budànov sortia lliure el passat dia 15 de gener, després que el 24 de desembre, es decretés el règim obert per l’assassí, tal i com se’ls concedeix a Rússia als presos comuns que han complert la meitat de la seva condemna.
Satanislav Markelov va voler explicar, el passat dia 19 de gener, que volia apel·lar al Tribunal Europeu dels Drets Humans l’excarceració de Budánov. Dos hores abans, havia tingut una entrevista amb l’estudiant de periodisme i col·laboradora, des de l’octubre del 2008, del bisetmanari Novaya Gazeta, Anastasia Baburova. L’Anastassia havia escrit sobre l’auge dels atemptats neo-nazis i xenòfobs a Rússia (només aquest 2009 ja són 10 morts i 9 ferits greus les víctimes d’aquesta violència).
Després de la roda de premsa, tots dos sortien plegats. Eren dos quarts de tres de la tarda. Al carrer Prechistenka, prop de l’estació de metro Kropótinskaya, un home amb un passamuntanyes, s’apropava al jove advocat i li disparava a la nuca un tret. Baburava, s’enfrontava a l’home. Rebia, igual que el seu company, un altre tret al mateix lloc. Markelov moriria a l’instant, ella moriria hores més tard a l’hospital. Anastasia Boburova només tenia 25 anys.
Stanislav Markelov portava més de 10 anys defensant i denunciant casos de violació dels Drets Humans. Havia estat un estret col·laborador de la periodista i activista russa, assassinada el 2006 i també col·laboradora de Novaya GazetaAnna Politkòvskaia. Com ella, havia rebut diverses amenaces de mort abans de ser assassinada.
Malgrat que s’ha comentat que la mort de l’advocat podria estar relacionada amb el cas de Budánov, el cert és que Markelov es va fer càrrec del cas molt després del judici. Moltes fonts han apuntat que Markelov va ser assassinat per la seva activitat en pro de la defensa dels Drets Humans i Civils de molts txetxens i russos.
Novaya Gazeta ha declarat que l’entrevista que va fer Anastasia Baburova a Markelov, sortirà publicada el proper dissabte a la revista. Des de l’any 2000, són ja 4 els periodistes assassinats que col·laboraven en aquesta revista.
Em sembla molt bé que tu també trenquis el silenci sobre el conflicte txetxè de manera sistemàtica en el teu bloc. La regió s'ha convertit en una enorme presó a l'aire lliure en què la repressió contra la població per part del president Kadírov és brutal.
I qui s'atreveix a denunciar en veu alta els crims que s'hi cometen és assassinat: ara ha estat un advocat i de rebot, una periodista; 6 dies abans un txetxè era abatut a trets al bell mig de Viena per haver presentat una querella contra Kadírov al Tribunal de DDHH d'Estrasburg...
Tot plegat és molt greu i no se'n parla.
A qui us interessi el tema, us voldria recomanar que seguíssiu la campanya que La Lliga dels Drets dels Pobles ha engegat des del 2005, que pretén treure de l'oblit Txetxènia i, en general, els conflictes del Caucas Nord (Ingúixia i Daguestan). Tenim una pàgina web on setmanalment actualitzem informació sobre el conflicte, traduint articles de mitjans russos: www.txetxenia.org.
Comencem a sospitar que el problema de fons de Rússia no era pas el sistema comunista. Rússia és un país ple de contradiccions latents que es desplacen com un magma silenciós sota el sòl que trepitja la seva gent. De clima extrem i amb diversos pobles dintre seu, que el centralisme -ai las!- vol fer desaparèixer és des de sempre una terra perillosa. El modus de producció feudal va arribar fins als moments de l'assalt al palau d'hivern. Grans famílies decadents posseïen un territori que només visitaven els estius; els tirans diversos es passejaven per les planúries gelades i travessaven els rius esdevinguts glaceres. El somni socialista es converteix a Russia en un malson. Semblava que amb la caiguda dels soviets i els seus governs tot aniria en dansa. El país, inesperadament per alguns, ha esdevingut una dansa, és cert. Una gran dansa macabra amb bailarins esdevinguts de nou tirans. Diries que el destí d'aquest fascinant país és perpetuar la tirania, com si hi hagués una perpètua reserva de setial pel tirà de torn. David, molt interessant el teu article. assumpta cantalozella
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
Em sembla molt bé que tu també trenquis el silenci sobre el conflicte txetxè de manera sistemàtica en el teu bloc. La regió s'ha convertit en una enorme presó a l'aire lliure en què la repressió contra la població per part del president Kadírov és brutal.
I qui s'atreveix a denunciar en veu alta els crims que s'hi cometen és assassinat: ara ha estat un advocat i de rebot, una periodista; 6 dies abans un txetxè era abatut a trets al bell mig de Viena per haver presentat una querella contra Kadírov al Tribunal de DDHH d'Estrasburg...
Tot plegat és molt greu i no se'n parla.
A qui us interessi el tema, us voldria recomanar que seguíssiu la campanya que La Lliga dels Drets dels Pobles ha engegat des del 2005, que pretén treure de l'oblit Txetxènia i, en general, els conflictes del Caucas Nord (Ingúixia i Daguestan). Tenim una pàgina web on setmanalment actualitzem informació sobre el conflicte, traduint articles de mitjans russos: www.txetxenia.org.
Salutacions
Fa temps que segueixo les vostres activitats. Esteu fent una magnífica feina. Endavant!
De clima extrem i amb diversos pobles dintre seu, que el centralisme -ai las!- vol fer desaparèixer és des de sempre una terra perillosa. El modus de producció feudal va arribar fins als moments de l'assalt al palau d'hivern. Grans famílies decadents posseïen un territori que només visitaven els estius; els tirans diversos es passejaven per les planúries gelades i travessaven els rius esdevinguts glaceres. El somni socialista es converteix a Russia en un malson. Semblava que amb la caiguda dels soviets i els seus governs tot aniria en dansa. El país, inesperadament per alguns, ha esdevingut una dansa, és cert. Una gran dansa macabra amb bailarins esdevinguts de nou tirans.
Diries que el destí d'aquest fascinant país és perpetuar la tirania, com si hi hagués una perpètua reserva de setial pel tirà de torn.
David, molt interessant el teu article. assumpta cantalozella
Tens tota la raó, Assumpta.
Si l'agressor no és jueu no cal sortir al carrer? O és que hi ha massa por a Rússia?
No estem parlant d'assassinats aïllats a la perifèria, no. Assassinen advocats i periodistes al centre de Moscou a plena llum del dia!