Correu Blocs | VilaWeb.cat
josepselva | dimarts, 20 de gener de 2009 | 17:08h

 No em busqueu al Faceboock, no hi soc. Aquest apunt d’en Saül Gordillo es prou explicatiu del fenomen. La meva generació no es ni la dels blocs sinó la dels apunts escrits a mà i guardats en un quadern o en papers solts perduts en un calaix. Sempre he pensat que escriure es una manera d’aclarir les idees mes que no pas de comunicar-les. Només fa uns quatre anys que vaig començar a remenar aquesta eina que convertia el meu bloc d’espiral en una espiral giratòria dins la bloqueria i, amb sort per a mi i per a algú altre que em llegís, en una peça de construcció de la casa comuna de l’entesa personal.

No sempre me’n ha sortit i avui mateix he esborrat dos apunts que no quadraven gens amb la pauta que em vaig marcar a l’hora de titular el bloc, i n’hauria d’esborrar mes si volgués ser rigorós però de vegades hom es deixa portar per els impulsos dels comentaristes de notícies, de la polèmica que no va enlloc i per l’irritació que ens encén la pell cada mati i cada hora .

He donat una ullada al Faceboock de la ma de gent que ja hi és i això m’ha permès entrar als llocs reservats als faceboockistes, i veure el mon de la roba estesa i intercanviada entre “amics” que fan d’amics d’altres amics.

La immediatesa mai ha estat bona consellera de la reflexió i el fenomen faceboock i d’altres similars els entenc com la crònica rosa i insubstancial de la solitud que no per compartida deixa de ser menys solitud, o de la xafarderia que no perquè sigui moda deixa de ser menys alienant.


Fa feredat l’inconsciència amb que hom exposa a la picota noms adreces, telèfons, llocs, circumstàncies personals, i detalls de la pròpia intimitat amb l’alegria del qui ha begut massa, com hom es deixa xuclar per la facilitat d’abocar a la xarxa aràcnida allò privat d’ell i dels “amics” que ha anat afegint i l’han anat afegint.

A aquells que tenen per feina analitzar i reportar els sentiments, actituds i tendències de la gent, sigui per una campanya de màrqueting, sigui per un control polític i ideològic, les anomenades “xarxes socials” son un element de coneixement de primera magnitud amb el que poden treballar sobre dades fiables per tal de controlar i encerclar mes encara les il·lusions que no tenen cabuda dins de les finalitats dels que volen exercir el control social, i les il·lusions que tenen massa cabuda a la taula dels dissenyadors de campanyes que han de crear-nos necessitats per vendre’ns allò que no ens cal. La feina dels detectius i dels enquestadors en quedarà fortament ressentida d’aquesta lleial competència que forneix dades pròpies i fiables de primera mà i per la que no cal pagar res, sinó simplement introduir-se a les diferents xarxes i fer-ne una anàlisi exhaustiva. Nomes cal temps i mètode, no s’ha  ni  de sortir al carrer.

Per tot això, i mes que no explico, em mantindré fidel als blocs fent l’esforç de reflexionar mes que de sentenciar i deixarem el faceboock per els qui s’arrisquin a que els crucifiquin en el mur de les lamentacions ( que, per cert, un cop esclafades contra la paret ja no tenen remei).
Comentaris: 4
  • llibertat d' expressió
    Montse| Adreça electrònica | diumenge, 21 de juny de 2009 | 23:24h
    A mi personalment m' agrada el faeboock,penso que tot és la utilitat que li donguis.
    Hi ha un munt de causes socials,de solidaritat,de defensa dels drets humans i a més és un espai on cadascú pot trobar informació en els temes que l' interessin.
    Crec en definitiva que el faceboock és una veritable eina de democràcia participativa .
    Com tot depen de l' us que se'n faci.
    Si després hi han manipuladors,gent sense escrúpols que utilitzan dades d' altra gent per fer negoci allà ells,però els que fan servir el faceboock per crear un mon millor,més just i solidari son aquests els eixos vàlids per continuar en faceboock.
  • llibertat d' expressió
    Montse| Adreça electrònica | diumenge, 21 de juny de 2009 | 23:24h
    A mi personalment m' agrada el faeboock,penso que tot és la utilitat que li donguis.
    Hi ha un munt de causes socials,de solidaritat,de defensa dels drets humans i a més és un espai on cadascú pot trobar informació en els temes que l' interessin.
    Crec en definitiva que el faceboock és una veritable eina de democràcia participativa .
    Com tot depen de l' us que se'n faci.
    Si després hi han manipuladors,gent sense escrúpols que utilitzan dades d' altra gent per fer negoci allà ells,però els que fan servir el faceboock per crear un mon millor,més just i solidari son aquests els eixos vàlids per continuar en faceboock.
  • molt a parlar-ne
    Pep| Adreça electrònica | dissabte, 7 de febrer de 2009 | 00:16h
    Hola Josep, farà uns 9 mesos que em va picar la curiositat pel Facebook i altres web 2.0 com Twiter. Amant d'experimentar el pell pròpia, i fart que tothom en expliqués la fira segons li ha anat, m'hi vaig fer una pàgina. La valoració fins la data és de 3 sobre 10. Aquesta és la emva experiència:
    La única cosa positiva ha estat contactar fàcilment amb gent que havia perdut de vista. Per la resta és una pèrdua de temps. Des del primer moment m'he autoprotegit al màxim d'accés de tercers i no he tingut cap interferència no volguda.
    La valoració que en faig és que es tracta d'enginyeria social. Una gran base de dades per abocar immenses campanyes comercials. "Marketing Personalitzat" el "no da más", amb el que es deuen capficar dia i nit els Madoff de torn de busines&Marketing (ja saps com ven això dels noms en anglès...).
    El darrer que he llegit és que corre el risc de morir-se d'èxit i que el sol volum d'emmagatzemar informació te un cost inasumible. Veritables experiments socials. El gran germà de nou, és més gran en la realitat que com ens l'havien explicat. 

    És possible que em doni de baixa. Ja veurem...
    siau 
  • L'olor dels altres
    Rosa De Cyan| Adreça electrònica | diumenge, 1 de febrer de 2009 | 18:51h
    Certament, jo tampoc m'hi trobo cercant 'amics' a dojo i amics d'amics d'altres amics... Hom no pot ser amic de tot el món i jo ni tan sols tinc ganes de caure bé a tothom; la veritat, és que m'esgarrifa pensar en una corrúa de gent irrompent a la meva vida i coneixent-ne els detalls. M'agrada el 'pètit comité', saber amb qui mes l'haig, conèixer-ne el tacte i l'olor -encara que, aprentment, l'olfacte sigui un sentit animal que molts pensin perdut-. No. Aquell corrent que s'estableix en un cara a cara mai podrà substituit per una pantalla.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • ...em pots escriure a josepselva@gmail.com
  • Música amb una altre lletra, o lletra amb una altre música

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
ecoestadistica.com