Ahir, més o menys a aquesta hora, encara recorríem els passadissos de la sala La Mirona per preparar els últims detalls del concert. I devia tenir els nervis a Cancún; coses de la vida, suposo :)
Encara no sé ben bé com explicar-ho. Quan hi penso, se'm posa la pell de gallina. I després, se'm fa un nus estrany al pensament, d'un munt de coses i sensacions estranyes que ahir vam viure. Estranyes i especials; salvatgement especials.
Crec que mai no havia estat tan còmode en un concert. Mai no havia gaudit tant com ahir. I mai no hagués pensat que puguéssim reunir a tantes persones en una sala allunyada de la ciutat, en una hora estranya (salvatgement estranya) i amb una excusa tan estranya com especial (salvatgement especial). Que hi haguéssin unes 400 persones, per a nosaltres, és excepcional. I que aquestes persones estiguéssin tan atentes i tan participatives és la millor recompensa que haguéssim pogut tenir.
Feia gairebé dos mesos que estàvem treballant per aquest dia. Celebrar els 5 anys, en el fons, era una manera de celebrar l'alegria que sentim quan recorrem el país i ens trobem a tantíssima gent que ens acompanya. Volíem celebrar-ho perquè cal celebrar coses, ni que sigui un cop cada cinc anys. I perquè amb alegria, dignitat i fermesa, guanyarem. Han sigut moltes setmanes d'un munt de reunions, de viatges arreu del territori deixant cartells i entrades. D'entrevistes a ràdios, diaris, revistes i televisions. De perdre diners i de no preocupar-s'hi. D'entendre que la música és i ha de ser un mitjà de comunicació. I, sobretot, d'aprendre de totes i tots vosaltres.
Ahir va ser un vespre de pell de gallina. Em vaig emocionar amb moltíssimes coses. I aquest canvi d'etapa que suposa el concert d'ahir, significarà una aposta, potser arriscada, cap a engreixar la nostra discografia. Estem preparant el tercer disc, i esperem poder-lo entrar a gravar abans de l'estiu. Possiblement, mai havia estat tan content de les cançons noves que s'han anat creant. I això fa que tot plegat agafi una dimensió encara més profunda, amb ganes d'explicar-vos deu mil històries més, i d'aconseguir que la cançó i la música de protesta s'entenguin com el que han de ser; part d'aquest moment que vivim.
A partir d'avui, ens agafem unes vacances que no ho seran gaire; fins el maig realitzarem molt poques actuacions, només aquelles que ja tenim confirmades. I a finals d'aquesta setmana presentarem les cançons d'El camí cap a nosaltres a Galiza, i al febrer ho tornarem a fer a Madrid.
Moltes gràcies per ser-hi. Per fer-ho possible. De tot cor.
A falta de fotografies d'e Jordi Salvia, us en deixo una de l'Alba Danés; 18 de gener de 2009, sala La Mirona, amb en Miquel Gil.
Encara no sé ben bé com explicar-ho. Quan hi penso, se'm posa la pell de gallina. I després, se'm fa un nus estrany al pensament, d'un munt de coses i sensacions estranyes que ahir vam viure. Estranyes i especials; salvatgement especials.
Crec que mai no havia estat tan còmode en un concert. Mai no havia gaudit tant com ahir. I mai no hagués pensat que puguéssim reunir a tantes persones en una sala allunyada de la ciutat, en una hora estranya (salvatgement estranya) i amb una excusa tan estranya com especial (salvatgement especial). Que hi haguéssin unes 400 persones, per a nosaltres, és excepcional. I que aquestes persones estiguéssin tan atentes i tan participatives és la millor recompensa que haguéssim pogut tenir.
Feia gairebé dos mesos que estàvem treballant per aquest dia. Celebrar els 5 anys, en el fons, era una manera de celebrar l'alegria que sentim quan recorrem el país i ens trobem a tantíssima gent que ens acompanya. Volíem celebrar-ho perquè cal celebrar coses, ni que sigui un cop cada cinc anys. I perquè amb alegria, dignitat i fermesa, guanyarem. Han sigut moltes setmanes d'un munt de reunions, de viatges arreu del territori deixant cartells i entrades. D'entrevistes a ràdios, diaris, revistes i televisions. De perdre diners i de no preocupar-s'hi. D'entendre que la música és i ha de ser un mitjà de comunicació. I, sobretot, d'aprendre de totes i tots vosaltres.
Ahir va ser un vespre de pell de gallina. Em vaig emocionar amb moltíssimes coses. I aquest canvi d'etapa que suposa el concert d'ahir, significarà una aposta, potser arriscada, cap a engreixar la nostra discografia. Estem preparant el tercer disc, i esperem poder-lo entrar a gravar abans de l'estiu. Possiblement, mai havia estat tan content de les cançons noves que s'han anat creant. I això fa que tot plegat agafi una dimensió encara més profunda, amb ganes d'explicar-vos deu mil històries més, i d'aconseguir que la cançó i la música de protesta s'entenguin com el que han de ser; part d'aquest moment que vivim.
A partir d'avui, ens agafem unes vacances que no ho seran gaire; fins el maig realitzarem molt poques actuacions, només aquelles que ja tenim confirmades. I a finals d'aquesta setmana presentarem les cançons d'El camí cap a nosaltres a Galiza, i al febrer ho tornarem a fer a Madrid.
Moltes gràcies per ser-hi. Per fer-ho possible. De tot cor.
A falta de fotografies d'e Jordi Salvia, us en deixo una de l'Alba Danés; 18 de gener de 2009, sala La Mirona, amb en Miquel Gil.
Però no va poder ser...
En fareu un disc o una edició en vídeo?? Va, digues que si!!
Vendries un munt!!
Gràcies a tu per tot plegat!! Va ser tot un plaer viatjar des de les terres del Camp fins a Girona, acompanyada de dos fidels companys, el Romeu i el Kuru, tots 3 vam gaudir molt del teu concert i també de la companyia de tots els altres assistents a la cita..
..especialment, de la tendresa castellana que vai tenir la sort de tornar a sentir!!
Ahir dilluns, vai despertar-me amb un altre aire, no era un dilluns qualsevol... perquè podia recordar tots els moments del teu concert, que tots i cada un van ser molt significatius!!
Sempre endavant Cesk!!
Una abraçada i fins aviat!!
Jo no hi vaig poder anar però m'hagués encantat ser-hi =)
M'alegro molt que tot fos tant especial, just com havia de ser ^^ I tinc moltes ganes d'escoltar ja el nou disc i de poder tornar a algun concert ^^
Bona nit i felicitats una altra vegada ^^
Ens anomenes "imprescindibles"... gràcies a veus com tu (i les dels teus companys d'escena), ens podem sentir menys "invisibles" en aquest tros de món.
Per primer cop et vaig escoltar a Banyoles, a l’antiga Nau, amb els altres bandais... La posada en escena era molt xula, unes làmpares tot voltant, íntim, proper, poca gent... Quan et dirigies al públic, ho feies des de la timidesa, sense gosar mirar fixament... Des de llavors, no puc comptar les vegades que t’he escoltat en directe, en petit format, en concerts... sempre descobrint quelcom més, escoltant una nova cançó, un nou comentari, una nova visió... però cap altre cop amb els altres bandais.
Crec que des de llavors, han passat un parell d’anys... i després de veure’t a la mirona, amb aquelles mateixes làmpares, amb tanta gent al públic i altre cop amb els bandais, parlant com ho feies avui...em dóna la impressió que s’ha tancat un cicle, i que se n’obre un altre, que t’has fet “gran”, que has perdut part d’aquella timidesa i que has gaudit com mai... T’he vist emocionar-te, i ens has fet emocionar a molts dels que estàvem allà baix... Un gran concert, amb tot els detalls pensats acuradament... gran pensada el vídeo del pau... Que moltes gràcies per fer-nos gaudir, per fer-nos pensar, per fer-nos creure que canviar tot això encara és possible. Felicitats per fer possibles els teus somnis...
ara suposo que començarà una altre etapa, amb un altre disc, el qual esperem amb moltes ganes... però espero que continuïs tal com fins ara... que et poguem seguir gaudint al cercle, en grans concerts com el d’avui, o en molts altres llocs on poder escoltar per seguir aprenent... Moltes gràcies
encara estem emocionades pensant en ahir, et volem felicitar pel concert i per fer-nos passar unes hores amb la pell de gallina pq va ser un concert genial!!
EL molt b q tu passaves a l'escenari ho vas transmetre a totes les persones q erem allà i de debò q moltes gràcies per l'estona q ens vas fer passar.
Esperem veurens aviat pel cercle.
ah! i felicitats pels 5 anys esprem gaudir-ne de tu molts més.
ens veiem aviat per vilanova de bellpuig i lleida! =)
petons!