Un dels llibres més estúpids que hom pot trobar en una llibreria i que enguany s’ha editat amb la portada més lletja de la història del disseny, és el llibre Guinnes dels rècords mundials. Bestieses com el pis de protecció oficial més petit, l’ajuntament amb més càrrecs de confiança, el país amb més autoodi o l’equip de futbol amb la samarreta del color més adient per acabar tacada en un camp enfangat, hi podrien sortir publicades.
Dit això, s’hi troben perles: a la ciutat de Perpinyà, el centre del món com deia Salvador Dalí, és a dir a l’estació de trens de la capital de
Esgotat i afònic, acompanyat per un metge i un notari, ha dedicat la seva proesa “a tota aquella gent i associacions que defensen i promouen la cultura catalana a
Les males llengües diuen que un castellanoparlant emprenyat amb el món, vol plantar-se al mig de
Deu ser broma. O no. Proeses més grosses han superat aquella colla.
