Badalona ha de repensar el seu creixement. L'altra dia, un diari publicava que podíem veure'ns superats per Terrassa en població, però a mi, aquesta possibilitat em semblaria irrellevant. No crec que la ciutat hagi d'arribar als tres cents mil habitants, i ni tant sols als dos cents cinquanta mil, per continuar essent important. Som, com sempre, a la disjuntiva de considerar-nos una ciutat gran, o una gran ciutat.
No crec que el número de població sigui el més important. I sobretot, penso que els nostres paràmetres de futur han de ser d'altres. No és ocupant més territori perquè vinguin més persones que serem més rics, sinó generant espais pel coneixement, el desenvolupament tecnològic, científic i logístic. La Badalona del futur és la d'avui, sense massa creixement demogràfic, però també hauria de ser la que recuperés l'esperit industrial del segle XX.
Estic pensant sobre la concreció de tot això, i em disposo a fer-ho acompanyat de qui m'hi vulgui aportar valor. I tant me fa d'on vingui, perquè no busco -la política del futur tampoc no serà aquesta- la puresa ideològica del centrat nacionalista.
A tall d'exemple, comentava l'altra dia amb els meus companys que el turó que queda a la dreta del de Guixeras, per sota del cementiri i el parc de la Mediterrània, i per sobre del lateral de l'autopista, podria desenvolupar-se. No sé si és o no possible, i la discussió es va encetar quan se'm va advertir de la nova normativa que potser ho prohibiria, en estar a menys de 500 metres de l'aigua de mar.
Els vaig dir que, més enllà del planejament actual, som en un moment transcendent, i que el país, i les ciutats, hauran de canviar lleis i normatives per adaptar-les a un nou escenari, que no ha de ser insostenible ni portador de totxo sense valor afegit ni dins ni fora, sinó que ha de ser creador d'un nou estatut -de veritat- de la nació a dins l'Estat i a Europa.
No sé si tothom és conscient que per sortir d'on anem entrant caldran nous paradigmes jurídics i normatius. I un nou equilibri d'allò públic i d'allò privat. I una aplicació sensata del creixement. Perquè, en aquest cas, entenc que no es pugui construir 500 metres enllà del cap de Creus, però no al costat del Polígon Industrial de Guixeras.
Ho mirarem, però tot aquest treball que és a les basseroles m'engresca.
Carles Plaza| Adreça electrònica |
dimecres, 21 de gener de 2009 | 14:05h
El crecimiento demográfico sostenible, no debe ser -en mi opinión- una fórmula de crecer por crecer y luego; yá ordenaremos dicho crecimiento...En éso -creo- estamos de acuerdo todos.
Lo que sí debe dejarse muy claro -si lo que pretendemos es gozar de futuros mejores- es que el crecimiento,en sí mismo, no deje de ser posible. No debemos olvidar que las Ciudades y su personalidad ó naturaleza; las hacen las personas...Sus ambiciones,ilusiones y trabajo, son los motores de todo. y llegar a laborar para que dichas posibilidades de nuevos flujos humanos, dejen de ser factibles, en beneficio de reafirmaciones de consolidación y mejora de lo que yá se tiene ó se cree tener; nos transporta al principio de situaciones de acomodación. De conformismo selectivo y de cierta entrega,respecto de posiblidades y esfuerzos.
Ordenar, para posiblitar futuros de los que yá están con nosotros y también de los que -con voluntad y ambición de acción- quieran venir a unir sus esfuerzos, a los de todos...Ordenar contemplando intereses supremos de Ciudad. De Ciudad de presente y de futuro...
Y para ordenar -en ocasiones- hay que saber y quere reordenar, donde haga falta...
Annabel Alcázar| Adreça electrònica |
dimarts, 20 de gener de 2009 | 15:05h
Em sembla perfecte la idea de construir al turó del costat de Les Guixeres, però haurien de ser naus pensades per empreses que ja són de Badalona. Encara queden als barris tallers o petites indústries sota habitatges, que si se'ls hi proposés, potser acceptessin un trasllat. Clar que a canvi s'haurien d'estalviar algun impost, com ara el d'obertura o la llicéncia d'obres, inclós l'IBI del primer any, bé és una idea, però continuaré pensant perquè sí que és veritat que poden venir magres.
Joan Ferrer i Llobet| Adreça electrònica |
dilluns, 19 de gener de 2009 | 15:32h
Excel-lent article segons el meu parer. Possiblement es de les vegades que coincideixo gaira bé amb tot el que dius. Entre els paradigmes nous , ne mes hi afegiria els politics o de manera de fer política, país ó ciutat, Tamb´r.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
El crecimiento demográfico sostenible, no debe ser -en mi opinión- una fórmula de crecer por crecer y luego; yá ordenaremos dicho crecimiento...En éso -creo- estamos de acuerdo todos.
Lo que sí debe dejarse muy claro -si lo que pretendemos es gozar de futuros mejores- es que el crecimiento,en sí mismo, no deje de ser posible. No debemos olvidar que las Ciudades y su personalidad ó naturaleza; las hacen las personas...Sus ambiciones,ilusiones y trabajo, son los motores de todo. y llegar a laborar para que dichas posibilidades de nuevos flujos humanos, dejen de ser factibles, en beneficio de reafirmaciones de consolidación y mejora de lo que yá se tiene ó se cree tener; nos transporta al principio de situaciones de acomodación. De conformismo selectivo y de cierta entrega,respecto de posiblidades y esfuerzos.
Ordenar, para posiblitar futuros de los que yá están con nosotros y también de los que -con voluntad y ambición de acción- quieran venir a unir sus esfuerzos, a los de todos...Ordenar contemplando intereses supremos de Ciudad. De Ciudad de presente y de futuro...
Y para ordenar -en ocasiones- hay que saber y quere reordenar, donde haga falta...
Saludos.
Encara queden als barris tallers o petites indústries sota habitatges, que si se'ls hi proposés, potser acceptessin un trasllat.
Clar que a canvi s'haurien d'estalviar algun impost, com ara el d'obertura o la llicéncia d'obres, inclós l'IBI del primer any, bé és una idea, però continuaré pensant perquè sí que és veritat que poden venir magres.
Excel-lent article segons el meu parer. Possiblement es de les vegades que coincideixo gaira bé amb tot el que dius. Entre els paradigmes nous , ne mes hi afegiria els politics o de manera de fer política, país ó ciutat, Tamb´r.