Els Meus primers Mals 18 GENER 2009 cuan em vaig llebar com sempre vaig anar a esmorzar amb la meva mara. vaig acabar d'esmorza i me'n vaig anar a saltar al llit del papa i la mama i vaig caure i em vaig clabar la punta de la tauleta de Nit. vem anar a l'ambulatori. i ens van dir que No era greu i em ban posar una tireta adeu, ara use de deixar, adeu.
(...)
Ja ho heu llegit: avui hem hagut de córrer i anar d'urgències. Un bon tall al front de l'Aitana, una bona banya; però no ha calgut cap punt, amb una d'aquestes tiretes especials i una altra més grossa al damunt n'hi ha hagut prou.
La Irene ha volgut recollir l'episodi en el seu diari personal (de la Jélou quiti! eh!), ho ha escrit com si li hagués passat a ella.
Eulàlia i Queralt| Adreça electrònica |
dimecres, 21 de gener de 2009 | 12:08h
Hola Aitana!
Ja estàs bé? vas plorar gaire? Ara fa molt que no et veiem ni a tu ni a la Irene. A veure si els papes s'espavilen i us conviden a dinar amb nosaltres aviat.
Ostres, Aitana, som animetes bessones, tu i jo! Però a mi sí que em van posar un punt, entre cella i cella, després que em vaig estampar amb el cantell trencat d'unes escales de pedra. També vam anar a urgències, i vaig ben tacar de sang la mama i el papa, que semblava talment que veníem tots de la guerra. La vida de vegades ens tracta així. Coratge, petitona, que això no és res!
La mama i el papa diuen que el 6 de febrer vindrà un camió moooooooolt gros i s'endurà quasi tots els mobles de casa cap a Mataró. Tot just he fet dos anyets i ja sóc emigrant... Molts petons!
Els Meus primers Mals
Ja estàs bé? vas plorar gaire?
Ara fa molt que no et veiem ni a tu ni a la Irene. A veure si els papes s'espavilen i us conviden a dinar amb nosaltres aviat.
Un petó,
Eulàlia i Queralt
La mama i el papa diuen que el 6 de febrer vindrà un camió moooooooolt gros i s'endurà quasi tots els mobles de casa cap a Mataró. Tot just he fet dos anyets i ja sóc emigrant... Molts petons!