Ahir, vaig sortir a córrer, i al cap de poca estona vaig veure un coet una mica estrany al cel, i vaig pensar, hi ha algú que està celebraran alguna cosa i ha llençat un coet. Era un coet estrany, perquè no anava de baix cap a d'alt, sinó horitzontal, i va esclatar, com un coet tipus "palmera", però amb un angle molt mes tancat, com una escombra i d'un to verdós. No hi vaig donar mes importància. Quan ja era a casa i ja m'havia dutxat i tot, vaig sentir per la televisió, que molta gent havia trucat per informar del que havíen vist i els experts diuen que es podria tractar d'un bòlid o un meteorit. L'hora coincideix totalment, ja que vaig sortir cap a tres quarts de set del vespre, el vaig veure poc després de sortir, i els informatius diuen que va caure poc abans de les set. Es la segona vegada que veig una cosa semblant, però la primera, encara no s'havia fet de nit, i no es va veure tant be, pel que sempre he pensat que potser ho vaig somiar, perquè ningú en va dir res. A partir d'aquesta foto que he trobat a la xarxa, l'he modificat per il·lustrar una imatge una mica mes semblant al que jo vaig veure.
antonirigol |
dimarts, 20 de gener de 2009 | 22:31h
Es el que te anar a córrer de nit,
que poques coses que pots mirar, que no sigui al cel. Recordo que fa uns deu anys, es veia un cometa anomenat Hyakutake, i quan sortia a córrer de nit, quan em venia de cara, em passava l'estona mirant-mel
Josep Pastells |
dilluns, 19 de gener de 2009 | 17:45h
A mi no m'ha passat mai i em fas una mica d'enveja, Antoni. Suposo que són coses que no s'obliden mai. Ara que si l'arribo a veure jo mentre corro potser l'hauria confós amb un míssil i m'hauria espantat una mica...
antonirigol |
dimarts, 20 de gener de 2009 | 22:26h
No vaig saber que era un meteorit fins que vaig ser a casa i ho vaig sentir a lelevisió, en aquell moment vaig pensar que era un coet, i em va estranyar que no se sentis cap soroll, en aquell moment no era conscient del que estava veient
Jo ara que hi penso fa temps que no veig ni un trist estel fugaç... i mira que sempre tens algú al costat que el veu, i jo no. Ves.
Es el que te anar a córrer de nit,
que poques coses que pots mirar, que no sigui al cel. Recordo que fa uns deu anys, es veia un cometa anomenat Hyakutake, i quan sortia a córrer de nit, quan em venia de cara, em passava l'estona mirant-mel
A mi no m'ha passat mai i em fas una mica d'enveja, Antoni. Suposo que són coses que no s'obliden mai. Ara que si l'arribo a veure jo mentre corro potser l'hauria confós amb un míssil i m'hauria espantat una mica...