El passat dijous dia 15 de gener la companyia Viuda de Iguana e hijos (grup al facebook) va estrenar al Teatre del Ravalde Barcelona, la hilarant El Projecte Alfa o estampes africanes amb Lenin de fons, escrita pel Biel Perelló i dirigida per Jordi Frades. S'hi estarà fins el dia 8 de febrer (funcions de dijous a diumenge).
No ens entretindrem a fer-ne un desgranament crític d'aquesta obra perquè ja ho vam fer en el seu moment (podeu llegir la crítica fent clic aquí), quan es va estrenar a Tarragona l'any passat. En tornar a llegir l'article que vam escriure, ens hem adonat que el què apuntàvem llavors, és del tot vigent i només hi afegirem que el fet que hagi pogut rodar una mica per diverses sales, ha acabat d'arrodonir els pocs escaires que l'obra tenia. Tampoc ens aturarem a enumerar, com anaven vestits els nombrosíssim vips que van assistir a aquest esdeveniment tant esperat.
Sí que en canvi, comentarem el que en una entrevista a Cultura 21, el seu director, Jordi Frades, fa uns dies, comentava: "Crec que falta humor que no sigui necessàriament intel·ligent. Som massa avorrits i previsibles. Crec que cal fer apostes per un camí més idiota, com la nostra obra. No prendre-s’ho tot tant a la transcendent."
Hi estem d'acord. Hi ha d'haver espai per a propostes de tots els colors i de totes menes. Molt més quan "El projecte..." no té cap altra missió com no sigui la d'estirar riallades de magnitud, durada i intensitat diversa, perquè el bombardeig de situacions còmiques ve una rere l'altra. Un no parar, vaja.
També manllevarem les paraules de l'autor de l'obra dirigint-se al respectable públic al programa de mà:
"(...) Els nostres referents no són ni Pinter, ni Txèkhov, ni Strindberg. Ens hem inspirat en el cinema d'aventures de sèrie B, en les novel·les de Jules Verne, en Mortadelo y Filemón, en La guerra de les galàxies i en els germans Marx. El projecte Alfaés un exercici d'esportivitat humorística i prou. Qualsevol transcendència més enllà d'això serà responsabilitat de l'espectador. El tòpic de "l'humor intel·ligent" ha fet molt de mal al món cultural però, per sort, hi ha una nova generació d'idiotes que demanen pas. El projecte Alfa vol ser abanderada del nou humor imbècil."
Doncs ja ho sabeu, res d'anar a escalfar els seients perquè toca, res d'anar a lluir les joies i les pells, res d'entrar al Temple de la Cultura Dramàtica; cada nit l'Èlia Corral, l'Ester Cort, l'Óscar Garcia, el Santi Monreal, el Pep Muñoz, la Mireia Piferrer i el Miquel Àngel Ripeu, pugen a dalt l'escenari per fer la cosa més difícil del món: fer riure i dono fe, que durant 70 minuts ho aconsegueixen de manera magistral.
Qui s'apunta a descobrir-ho? De veritat us perdreu la que sense cap mena de dubte serà la comèdia de l'any? Correu a buscar la vostra entrada, va. De pressa, que s'acaben.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
