Carta d´un català jueu a Catalunya

Vaig néixer a Barcelona fa 25 anys, la meva llengua d'ús habitual és el català, he militat a l'esquerra, he sigut casteller, sóc “culé” convençut, podria cantar La Santa espina, i he pujat Montserrat a peu més de 4 vegades....
Però sembla que avui a Catalunya tinc una tara, una perillosa tara... Sóc Jueu.
L'exportació del conflicte de l'Orient Mitjà a casa meva, que queda palès amb circumstàncies com les que la Pilar Rahola està vivint en carn pròpia per part de sectors que semblen estar a l’alça, em fa venir por i alhora una gran tristesa.
Imagino que els meus avis van venir a Barcelona ja què desitjaven que la meva mare visqués en un ambient tranquil i pròsper, la meva mare va voler posar-me com a primer nom Guillem, en honor a una terra que considerava idònia pel nostre futur, i jo fins fa poc també pensava que a Catalunya un podia ser o fer allò que volgués sempre que fos respectuós amb els altres...
Avui sóc un ciutadà català preocupat per la seva seguretat, i per la dels seus. De fet no recordo cap acte cultural, folklòric, artístic, etc., organitzat o protagonitzat per catalans jueus on no hi hagués estat present la policia,....
La televisió que va néixer el mateix any que jo i que durant tants anys ha estat "La meva" sembla que ara obvií en els seus informatius que el fet de ser Jueu o ciutadà d'Israel no implica en cap cas està totalment d'acord amb el que el seu govern faci o deixi de fer... i permeteu-me que opini, ajuda o incita que a Catalunya l'antisemitisme creixi de manera espectacular.

Voldria compartir amb els meus conciutadans el sentiment d'incomprensió que tinc quan un gran gruix de les esquerres a Catalunya no condemnen a Hammàs amb la mateixa força que ho fan cap a l'Estat d'Israel. No entenc des de la meva visió de persona d'esquerres, que aquells que es congratulen per l'equiparació dels drets de la dona, de la llei de matrimoni homosexual o de la memòria històrica entre d'altres fites, es manifestin conjuntament al costat d'alcorans, de crits gihadistes i de propaganda antijueva. Algú s'imagina al senyor Saura, per exemple, en una manifestació amb gent alçant els evangelis? Algú no trobaria ridícul que desprès dels atemptats del 11-M a Madrid el senyor Zerolo, per exemple, desfilés al costat de persones amb pancartes per eradicar els musulmans? En algun lloc del món fora d'Israel i Palestina, els jueus han atacat interessos o associacions palestines? Els catalans que mai hem estat un poble violent i radicalitzat permetre'm doncs la proliferació d'aquest tipus de comportaments a casa nostra?

La comunitat jueva a Catalunya es reduïda i els seus membres vivim integrats en la societat catalana fins al punt que afortunadament passem desapercebuts. Normalment quan jo explico a algú que sóc Jueu la gent s'exclama;
-Però si no portes kippà!, si parles català!, si ets d'esquerres!, sinó et poses tefillin! Si portes el cap pelat i fins i tot saps cantar “El meu avi va anar a Cuba”!...

La senyora Rahola es una persona valenta, jo en canvi, com la majoria dels meus amics catalans jueus, m'he deixat vèncer per la por... Si Barcelona i el seu Ajuntament o Catalunya i la Generalitat es feliciten i fan propaganda de com cosmopolita és la ciutat comtal i el país... imagino que no els farà gaire il•lusió que els jueus, que ja vivíem discretament en aquesta societat, optem per tornar a amagar-nos de la mateixa manera que ho vam fer durant el franquisme. Curiosament aleshores, aquesta esquerra que sembla voler esborrar-nos del mapa, compartia amb nosaltres, ateneus, soterranis i "berenars" en cases privades...

Guillem C. P.