Diuen els mitjans que en Saura s’ha entestat en lluitar contra la contaminació reduint la velocitat dels vehicles que circulen pels voltants de Barcelona i que això ha generat un cert rebombori en la classe política (Mas, Nadal, ...) i en els usuaris que utilitzen les vies d’accés afectades per la mesura.
Jo no hi entenc gaire de contaminació, tampoc sóc un expert en circulació, i menys encara en velocitat, però si que visc fora ciutat i baixo a la capital dia si i dia també per exercir la meva activitat laboral, per uns, i professional, per altres.
Tradicionalment, baixava a ciutat en transport públic. Ara ho faig menys i estic optant cada cop més pel transport privat. El motiu: Vivim al segle XXI i les distàncies no es mesuren per quilòmetres sinó per minuts i, fins i tot, segons. Què vull dir amb això?
Jo no hi entenc gaire de contaminació, tampoc sóc un expert en circulació, i menys encara en velocitat, però si que visc fora ciutat i baixo a la capital dia si i dia també per exercir la meva activitat laboral, per uns, i professional, per altres.
Tradicionalment, baixava a ciutat en transport públic. Ara ho faig menys i estic optant cada cop més pel transport privat. El motiu: Vivim al segle XXI i les distàncies no es mesuren per quilòmetres sinó per minuts i, fins i tot, segons. Què vull dir amb això?
Doncs que he hagut d’esdevenir contaminador compulsiu per tal de guanyar els trenta minuts que separen una anada a Barcelona en vehicle particular d’una baixada amb tren. Eps!
Sempre que la línia funcioni i sense comptar l’horeta que haig d’estar
esperant a ciutat abans que un comboi em retorni de nou a l’Estació de
Balenyà.
Una via d’una sola línia, una mala gestió del tram interurbà de RENFE Rodalies, problemes tècnics cada dos per tres, ... converteixen el desplaçament en una aventura. Una aventura que, ara, a l’hivern, et fa arribar a casa amb el cotxe –únic mitjà per arribar a l’estació corresponent – ben glaçat perquè no hi ha aparcaments sota cobert que et permetin guardar-lo i aïllar-lo del fred.
Sé que RENFE Rodalies no és competència de l’administració que gestiona les limitacions de velocitat a les carreteres, sé que s’estan fent mans i mànigues per fer-se amb el servei i millorar-lo, sé que els programes polítics són curtplacistes per definició (vés a saber si d’aquí a quatre anys encara hi serem, val més que treballem amb aquest horitzó i no anem més enllà), ...
Però també sé que el transport públic és, si no vaig equivocat, l’aposta menys contaminant possible; i també sé que la seva bona gestió depèn de l’acció política i d’una micona de reflexió:
>> Per què tots els trens de la línia de Vic o de Manresa han de baixar fins l’Hospitalet?
Hi ha una estació farcida de vies – Montcada Bifurcació- on podrien acabar el recorregut els trens de les línies esmentades. Allà es podrien establir sistemes d’accés a ciutat (allargar la línia del metro que arriba a Ciutat Meridiana? Trens llançadora que travessin Barcelona i que agrupin usuaris de diversos combois de les esmentades línies? Autobusos llançadora fins a la xarxa de transport urbà més propera? ...) i d’aquesta manera evitar la saturació actual de la xarxa subterrània i interurbana de Barcelona.
>> Per què no es milloren les zones d’aparcament de les estacions fora dels terrenys de la RENFE, si cal?
Si la facilitat d’aparcament fos bona a les estacions, possiblement es reduiria l’accés amb vehicle particular a ciutat, ja que hi hauria un bon servei a totes les estacions i baixadors de les línies.
No sé, però el tema de la velocitat em sembla el “recurs fàcil” a un problema mal definit: el de la contaminació i els col·lapses de les vies d’accés a Barcelona. La mateixa definició que fa que les carreteres cada dia tinguin més carrils, però que es continuïn col·lapsant i calgui reampliar-les de nou. Per això, m’han vingut aquestes reflexions en veu alta d’un usuari combinat de tren, autobús i cotxe particular.
Una via d’una sola línia, una mala gestió del tram interurbà de RENFE Rodalies, problemes tècnics cada dos per tres, ... converteixen el desplaçament en una aventura. Una aventura que, ara, a l’hivern, et fa arribar a casa amb el cotxe –únic mitjà per arribar a l’estació corresponent – ben glaçat perquè no hi ha aparcaments sota cobert que et permetin guardar-lo i aïllar-lo del fred.
Sé que RENFE Rodalies no és competència de l’administració que gestiona les limitacions de velocitat a les carreteres, sé que s’estan fent mans i mànigues per fer-se amb el servei i millorar-lo, sé que els programes polítics són curtplacistes per definició (vés a saber si d’aquí a quatre anys encara hi serem, val més que treballem amb aquest horitzó i no anem més enllà), ...
Però també sé que el transport públic és, si no vaig equivocat, l’aposta menys contaminant possible; i també sé que la seva bona gestió depèn de l’acció política i d’una micona de reflexió:
>> Per què tots els trens de la línia de Vic o de Manresa han de baixar fins l’Hospitalet?
Hi ha una estació farcida de vies – Montcada Bifurcació- on podrien acabar el recorregut els trens de les línies esmentades. Allà es podrien establir sistemes d’accés a ciutat (allargar la línia del metro que arriba a Ciutat Meridiana? Trens llançadora que travessin Barcelona i que agrupin usuaris de diversos combois de les esmentades línies? Autobusos llançadora fins a la xarxa de transport urbà més propera? ...) i d’aquesta manera evitar la saturació actual de la xarxa subterrània i interurbana de Barcelona.
>> Per què no es milloren les zones d’aparcament de les estacions fora dels terrenys de la RENFE, si cal?
Si la facilitat d’aparcament fos bona a les estacions, possiblement es reduiria l’accés amb vehicle particular a ciutat, ja que hi hauria un bon servei a totes les estacions i baixadors de les línies.
No sé, però el tema de la velocitat em sembla el “recurs fàcil” a un problema mal definit: el de la contaminació i els col·lapses de les vies d’accés a Barcelona. La mateixa definició que fa que les carreteres cada dia tinguin més carrils, però que es continuïn col·lapsant i calgui reampliar-les de nou. Per això, m’han vingut aquestes reflexions en veu alta d’un usuari combinat de tren, autobús i cotxe particular.
Els aparcaments serien de pagament com ho son els de Sants i l'aeroport, els voltants serien farcits de zones blaves perquè ningú s'escapés. Sense embussos, els inútils del SCT perdrien la feina i els radars i prohibicions deixarien de ser fabrica de moneda . I que dir del sector de l'automòvil que esta prou fotut?. Encare vols que es venguin menys cotxes i que l'impost sobre els carburants minvi mes?
Les solucions racionals les sabem nosaltres però l'aplicació correspon posar-la en practica al enemic.