A Madrid ens trobem amb una sensació increïble. Al·lucinant. Històrica. Una nau completament plena per a vuere'ns. Diuen que 1500 persones. Al concert les sensacions ens ennuegueu la gola. La gent crida i canta i balla i trenca amb nosaltres tòpics i prejudicis. Sembla que estem a casa, pensem. Però potser també estem casa. Sí, perquè Madrid també forma part de les nostres vides. El Madrid rebel, antifeixista, antiracista, el de la Castella comunera, el solidari amb la llibertat dels pobles, el del "No passaran", el que van defensar els nostres avis i àvies, el Madrid del Carlos Palomino que fou assassinat precisament per atrevir-se a transformar-lo.
Ell també hi és present en les paraules i els crits. En el parlament que llegeix una jove de l'organització castellanista Yesca i que no pot evitar emocionar-se. I el CSO La Traba brama "Guillem Agulló, ni oblit i ni perdó!" i hi torna "Madrid serà la tumba del fascimo!" i el Miquel em mira amb el somriure dels d'abans. No s'ho creu, no ens ho criem. Però estem aquí amb els pulmons plens d'energia i els ulls empetitits per una gira que s'acaba.
Gràcies Madrid, pel suport, l'empeny i per aquest regal de comiat d'any.
